Lex Ursonensis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lleiLex Ursonensis
Tipus charter Tradueix
Abast territorial antiga Roma
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula d'obra artísticaLex Ursonensis
Lex Ursonensis - tabla 1 (M.A.N. 16736) 01.jpg
Tipus charter Tradueix
Artista Anònim
Data creació Segle I
Estil Imperi Romà Epigrafia, Taula legal
Material Bronze
Dimensions 59 (Alçada) × 92,20 (Amplada) cm
Col·lecció Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid
Modifica les dades a Wikidata

La Lex Ursonensis o Lex Coloniae Inmunis Genetivae Juliae Urbanorume era una llei reguladora de la colònia romana Genetiva Iulia, situada a la Hispània romana. La Ursonensis era, a més a més, una «Lex data», és a dir, donada pel magistrat, prèviament autoritzat per fer-ho.

Aquesta llei es conserva en unes taules trobades a Osuna (antiga Ursina o Urso) a la fi del segle XIX (bronzes d'Osuna), i en onze fragments trobats a El Rubio a començaments del segle XX. Es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid amb el número d'inventari 16736.[1]

Marc històric[modifica]

Després de les lluites entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, durant el període republicà, aquell va decidir fundar a Ursina una colònia de ciutadans, anomenada Genetiva Iulia en honor a la deessa Venus Genetrix, protectora de la gens Iulia, a la qual pertanyia el propi Cèsar.[2]

La llei va ser promulgada per Marc Antoni l'any 44 aC., i és molt possible que derivi d'un conjunt de projectes legislatius portats a terme per Juli César per unificar el règim de les colònies i els municipis i que va deixar sense acabar en ésser assassinat.[2]

Lleis de colònies i de municipis[modifica]

A Hispània hi havia dues lleis fonamentals:

  • La Lex Ursonensis, de caràcter colonial.
  • La Lex Flavia Municipalis, tipus de llei de caràcter municipal del que pot ser un exemple la Lex Flavia Malacitana.

Les lleis ordenadores de colònies i municipis van ser leges datae, és a dir, donades directament per un magistrat autoritzat per fer-ho pels Comicis romans en virtut d'una llei comicial. Fins i tot conservant-se d'altres lleis de fora d'Hispània, es pot afirmar que els textos trobats a la península Ibèrica constitueixen una font bàsica per al coneixement d'aquest vast fenomen que va ser la romanització jurídica provincial.

Etapes de confecció de la Lex Ursonensis[modifica]

  • 1. La redacció del projecte per part de Juli Cèsar.
  • 2. La datio de la llei per part de Marc Antoni.
  • 3. L'enregistrament material dels bronzes d'Osuna.

Els bronzes conservats al museu Arqueològic Nacional, són una reedició posterior del text original de Marc Antoni, i daten de l'últim terç del segle I, amb la peculiaritat que tot el text està interpolat. Encara que és molt difícil precisar de qui i de quan són les interpolacions, es creu possible que ja Marc Antoni hagués modificat el projecte de Cèsar; però també, que d'altres interpolacions siguin ulteriors.

De la «Llei d'Urso» o Lex Ursonensis es conserven ara una mica més de 50 capítols referents a la vida municipal, dels 142 que es creu que en tenia.[1] [2]

Contingut de la llei[modifica]

Tracta de molt diverses qüestions de règim local:[1][2] [3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]