Pot de Zamora
 | |
| Tipus | objecte arqueològic  |
|---|---|
| Creador | Durri as-Saghir |
| Creació | 901-1000 |
| Moviment | Art islàmic |
| Material | Plata, ivori |
| Mida | 17,70 ( ) × 11 ( ) × 11 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 52113 |
El Pot de Zamora, també anomenat Píxide de Zamora, és un pot o píxide andalusí de vori d'elefant considerat una mostra cabdal de l'art andalusí durant el Califat de Qúrtuba. Va pertànyer al tresor de la catedral de Zamora i actualment es conserva al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid, amb el num. d'inventari 52113.[1]
Descripció[modifica]
És un pot de vori que aprofita la forma cilíndrica de l'ullal, amb una tapa cònica que s'articula amb una xarnera i un fermall d'argent niellat. Tota la superfície és coberta per una delicada decoració d'atauric amb fulles i palmes, en el qual s'intercalen gaseles, paons i altres ocells, en parelles enfrontades, que recreen un ideal jardí de palau o el paradís. Una sanefa de cordonet emmarca tota la decoració.
La tapa, molt delicada, té, a més de la decoració en atauric, una inscripció en àrab en caràcters cúfics.
Tot el conjunt juga amb l'efecte de clarobscur del relleu.[1][2]
Història[modifica]
La inscripció en caràcters cúfics a la base de la tapa ens permet saber que fou fabricada l'any 353 de l'Hègira, corresponent a l'any 964, o una mica abans. També ens indica que fou encarregada pel califa al-Hàkam II (961-976) a un artista anomenat Durri as-Saghir (‘Durri el Petit’) per tal de regalar-la a la seva concubina Subh, mare de l'hereu Hixam II.[1][2]
Catedral de Zamora[modifica]
Tot i que no es coneix la identitat del donant ni la data en què va entrar a la catedral, és probable que fos per donació reial o senyorial. El primer registre conegut del pot i d'un conjunt d'arquetes islàmiques propietat de la catedral és de l'any 1367, ja que figuren en un inventari del tresor catedralici. El 1436 ja consta com a reliquiari contenint «pedres dels Sants Llocs».[3]
El 1903 el matrimoni Gómez-Moreno, en una de les seves estades a Zamora i la seva província, on recopilaven informació per a la futura redacció del volum dedicat a Zamora del Catálogo Monumental de España, en la seva visita a la catedral descobreixen la píxide califal en el reliquiari, mostrant al capítol de la catedral la singularitat i el valor d'unes peces que aquest desconeixia. El 1911 el capítol catedralici va vendre, prèvia autorització del Nunci Apostòlic, el pot juntament amb una altra arqueta a l'antiquari madrileny Juan Lafora y Calatayud per la suma de 52.000 pts.[n. 1][4]
Com que Gómez-Moreno freqüentava a Madrid els mateixos cercles que Lafora y Calatayud, es va assabentar la venda i, davant la temor que la peça sortís d'Espanya, immediatament en va informar al govern de José Canalejas y Méndez a través del diputat nacional i col·leccionista d'art islàmic Guillermo de Osma.[5] Després de debatre's a les Corts, l'Estat va decidir la seva compra per la mateixa quantitat per la que les havia adquirides Lafora, dipositant-les en el Museu Arqueològic el 14 de març de 1911.[n. 2]
Notes[modifica]
- ↑ La venda del pot va ser una més de les realitzades en aquella època pel Capítol. La contínua necessitat de fons per afrontar les seves despeses havia portat aquest a anar venent «objectes deteriorats que no prestaven cap servei a la Catedral», «... però de molta estimació en el mercat d'antiguitats».
- ↑ En aquells anys el govern era molt sensible a les contínues pèrdues del patrimoni espanyol per vendes a l'estranger, que es feien, a la majoria dels casos, sense saber de les autoritats degut] entre d'altres raons, a la seva escassa protecció institucional. Va coincidir en el temps amb la polèmica desencadenada per la venda de la Adoració dels Mags de Hugo van der Goes provinent de Monforte de Lemos, a la Gemäldegalerie (Berlín)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ficha. Bote de Zamora» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Bote de Zamora» (en castellà). Catálogo del Museu de Arqueologia Nacional.
- ↑ Martín Benito i Regueras Grande, 2003, p. 208.
- ↑ Martín Benito i Regueras Grande, 2003, p. 209-211.
- ↑ Martín Benito i Regueras Grande, 2003, p. 213 i ss..
Bibliografia[modifica]
- Martín Benito, José Ignacio; Regueras Grande, Fernando «El Bote de Zamora: historia y patrimonio» (en castellà). De Arte. núm.2, 2003. ISSN: 1696-0319.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pot de Zamora |