Manuel Gómez-Moreno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgManuel Gómez-Moreno Martínez
Manuel Gomez-Moreno.jpg
Fotografia de Manuel Gómez-Moreno Martínez
Naixement 21 de febrer de 1870
Granada
Mort 7 de juny de 1970(1970-06-07) (als 100 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Granada
Ocupació Arqueòleg, historiador, professor i escriptor
Premis Orde d'Isabel la Catòlica
Llengua castellà
Modifica dades a Wikidata

Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arqueòleg i historiador de l'art espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del pintor granadí Manuel Gómez-Moreno González, va col·laborar quan encara era un adolescent amb Emil Hübner com a dibuixant d'inscripcions (1886). Va cursar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Granada (1886-1889) i va ser professor d'arqueologia sagrada i dibuix en el Seminari del Sacromonte (1895). El 1910 és anomenat director de la Secció d'Art i arqueologia de la Comisión de Estudios Históricos de la Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas. El 1913 va obtenir la càtedra d'arqueologia aràbiga de la Universitat de Madrid. També va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història (1917), de la de Belles Arts (1931) i de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (1942).

Entre altres mèrits, és recordat per haver fet el pas endavant fonamental en el procés de desxiframent del signari ibèric nord-oriental (llevantí), escriptura usada en el quadrant nord-oriental de Península Ibèrica per expressar la llengua ibèrica i la llengua celtibèrica. Manuel Gómez-Moreno va fixar els valors del signes a l'article "De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy" que va publicar el 1922 a la Revista de Filología Española, on establia la característica distintiva dels signaris paleohispànics: la convivència de signes amb valor sil·làbic per les oclusives amb signes alfabètics per la resta de consonants i vocals.

L'anècdota d'Egipte[modifica | modifica el codi]

L'estiu del 1933 fou un dels promotors del creuer mediterrani d'estudiants universitaris espanyols molt celebrat per la república. Durant l'etapa d'Egipte Gómez-Moreno féu gala d'un cert nacionalisme banal afirmant davant la majestuosa piràmide de Kheops: "Yo experimento una especie de decepción. La sensación de unidad y de fuerza se descompone en una multitud de bloques grises. La monotonía del inmenso montón de piedras que és la pirámide cansa y abruma. Prefiero nuestro Escorial. Allá hay un sabio juego de masas que saben romperse a su tiempo. Una palpitación interna, una voz de dolor que no resuena aquí, por mucho que la busquemos."[1]

Algunes publicacions[modifica | modifica el codi]

  • El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. 1946.
  • De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy. en: Revista de Filología Española, Madrid, tomo IX (1922), pp. 342-366.
  • Sobre los iberos y su lengua. en: Homenaje a Menéndez Pidal, III. Madrid. 1925, pp. 475-499.
  • La novela de España. Madrid. 1928.
  • La escultura del Renacimiento en España. Barcelona, editorial Firenze. 1931.
  • El arte románico español. Madrid. 1934.
  • Las lenguas hispánicas. Discurso de recepción en la Academia española el 28 de junio.
  • Adán y la Prehistoria. Madrid. 1958.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lara TORO i Josep Maria FULLOLA : "El Mediterrani en 45 dies"; Sàpiens; Sàpiens publicacions; núm. 99; Barcelona; gener 2011; p. 58-61; ISSN 1695-2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Gómez-Moreno Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Isidre Gomà i Tomàs
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1942-1970
Succeït per:
Carlos Clavería Lizana
Precedit per:
Francisco Martín Arrué
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 26

1915 - 1970
Succeït per:
Lluís Pericot i Garcia