Vés al contingut

Manuel Gómez-Moreno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Gómez-Moreno Martínez

Fotografia de Manuel Gómez-Moreno Martínez, c. 1915 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1870 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Granada
Activitat
Camp de treballArqueologia, epigrafia i estudi de la història de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArqueòleg, historiador, professor i escriptor
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAntonio Tovar Llorente, Antonio García y Bellido, Cayetano de Mergelinda y Luna, Juan de Mata Carriazo y Arroquia i José María de Azcárate Ristori Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsMaría Elena Gómez Moreno Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Gómez-Moreno González Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arqueòleg i historiador de l'art espanyol.

Biografia

[modifica]

Fill del pintor granadí Manuel Gómez-Moreno González, va col·laborar quan encara era un adolescent amb Emil Hübner com a dibuixant d'inscripcions (1886). Va cursar la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Granada (1886-1889) i va ser professor d'arqueologia sagrada i dibuix en el Seminari del Sacromonte (1895). El 1910 és nomenat director de la Secció d'Art i arqueologia de la Comisión de Estudios Históricos de la Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas. El 1913 va obtenir la càtedra d'arqueologia aràbiga de la Universitat de Madrid. També va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història (1917), de la de Belles Arts (1931) i de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (1942).

Entre altres mèrits, és recordat per haver fet el pas endavant fonamental en el procés de desxiframent del signari ibèric nord-oriental (llevantí), escriptura usada en el quadrant nord-oriental de Península Ibèrica per expressar la llengua ibèrica i la llengua celtibèrica. Manuel Gómez-Moreno va fixar els valors del signes a l'article "De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy" que va publicar el 1922 a la Revista de Filología Española, on establia la característica distintiva dels signaris paleohispànics: la convivència de signes amb valor sil·làbic per les oclusives amb signes alfabètics per la resta de consonants i vocals.

L'anècdota d'Egipte

[modifica]

L'estiu del 1933 participà com a professor en el Creuer pel Mediterrani d'estudiants universitaris espanyols impulsat per la República.[1] Durant l'etapa d'Egipte Gómez-Moreno feu gala d'un cert nacionalisme banal afirmant davant la majestuosa piràmide de Kheops: "Yo experimento una especie de decepción. La sensación de unidad y de fuerza se descompone en una multitud de bloques grises. La monotonía del inmenso montón de piedras que és la pirámide cansa y abruma. Prefiero nuestro Escorial. Allá hay un sabio juego de masas que saben romperse a su tiempo. Una palpitación interna, una voz de dolor que no resuena aquí, por mucho que la busquemos."[2]

Algunes publicacions

[modifica]
  • El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. 1946.
  • De epigrafía ibérica: El plomo de Alcoy. en: Revista de Filología Española, Madrid, tomo IX (1922), pp. 342-366.
  • Sobre los iberos y su lengua. en: Homenaje a Menéndez Pidal, III. Madrid. 1925, pp. 475-499.
  • La novela de España. Madrid. 1928.
  • La escultura del Renacimiento en España. Barcelona, editorial Firenze. 1931.
  • El arte románico español. Madrid. 1934.
  • Las lenguas hispánicas. Discurso de recepción en la Academia española el 28 de junio.
  • Adán y la Prehistoria. Madrid. 1958.

Referències

[modifica]
  1. Gracia Alonso, Francisco; Fullola i Pericot, Josep Maria. El sueño de una generación : el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 64. ISBN 84-8338-483-3. 
  2. Lara TORO i Josep Maria FULLOLA : "El Mediterrani en 45 dies"; Sàpiens; Sàpiens publicacions; núm. 99; Barcelona; gener 2011; p. 58-61; ISSN 1695-2014

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Isidre Gomà i Tomàs

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira T

1942-1970
Succeït per:
Carlos Clavería Lizana
Precedit per:
Francisco Martín Arrué
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 26

1915 - 1970
Succeït per:
Lluís Pericot i Garcia