Escolarització a casa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'educació a casa o escolarització a casa és un mètode d'educació informal que consisteix a educar als infants a la pròpia llar, habitualment per membres de la família, típicament els pares, mares o un tutor. De fet, és també la que ja es dóna abans de l'educació formal obligatòria, i sovint és impartida per la pròpia família o comunitat.[1][2]

Aquests pares i mares no estan en contra del dret a l'escola pública, al contrari, però sí reclamen igualment la no-obligació d'aquesta. La ideologia en que es fonamenta és que l'educació forma part de la criança i que, si els pares volen i poden permetre-s'ho, per formació i temps, aleshores poden donar als fills una educació ideal i amb els seus valors, tant pel que fa a continguts com als mètodes, en comptes dels imposats per un règim o Estat. És un mètode en alça i més freqüent a països com els Estats Units que al sud d'Europa. Als Estats Units, el percentatge de nens entre cinc i disset anys educats a casa gairebé es va duplicar de 1999 a 2012.[3]

L'educació a casa, segons el país, és legal, il·legal o alegal. Socialment, també les percepcions, prestigi i estatus depèn dels països. Generalment es fa en educació infantil, primaria o secundària i batxillerat, podent després els estudiants accedir a la universitat, si volen, fent les mateixes proves que els altres nois i noies. La característica principal de l'educació a casa és el seu eclecticisme, i de fet inclou nombrosos mètodes i submètodes, amb continguts i mètodes més o menys clàssics o tradicionals, més o menys estructurats, més o menys autònoms, etc. Hi ha cooperatives d'educació a la llar. S'han fet nombrosos estudis sobre aquesta mena d'educació i sembla que el rendiment acadèmic dels alumnes, si es reinsereixen en escoles públiques o privades, i a la universitat, és molt alt, cosa que se sol explicar per l'educació rebuda personalitzada i individualitzada. D'altra banda, en aquesta mena d'educació el nivell assolit depèn del dels pares. En general, sembla que no només no tenen cap problema de socialització sinó que en general són més actius amb la comunitat, de voluntariat i en participació cívica, social i política. Un estudi mostraria que a més es declaren més feliços.[4][5][6]

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

El poeta Joan Maragall va educar alguns dels seus fills a casa. En 2012, s'estima que unes 600 famílies i més d'un miler de nens a Catalunya estaven escolaritzats a casa, però no hi ha un registre oficial ni aquesta opció familiar està reconeguda legalment, ja que la Constitució espanyola recull el dret i l'obligació d'educar els menors de setze anys, però no que sigui obligatori fer-ho en una escola o que no es pugui fer a casa. Així, si volen obtenir el graduat d'ESO s'han d'esperar fins a la majoria d'edat per poder fer l'examen per lliure. La Generalitat diu que no la pot regular perquè una sentència del tribunal constitucional espanyol li ho prohibeix.[7][8]

S'hi arriba per la criança natural o per voler educar nens que no s'han adaptat a l'escola. També nens amb malalties llargues. Dues grans associacions són les que lideren i aconsellen les famílies sobre aquest tema: A nivell estatal l'Asociación Libre Educación (ALE) i a Catalunya la coordinadora catalana Educar en família.[7][9]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula de ficció Captain Fantastic (2016), dirigida per Matt Ross i protagonitzada per Viggo Mortensen descriu la vida d'una família a la qual els sis fills són educats pels seus pares segons les seves prioritats i conviccions, i com es relacionen entre ells i amb els altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Homeschool." Dictionary.com. Dictionary.com, 2015. Web. 3 June 2015. Dictionary.reference.com
  2. A. Distefano, K. E. Rudestam, R. J. Silverman (2005) Encyclopedia of Distributed Learning (p221) ISBN 0-7619-2451-5
  3. «Number and percentage of homeschooled students ages 5 through 17 with a grade equivalent of kindergarten through 12th grade, by selected child, parent, and household characteristics: 1999, 2003, and 2007». Nces.ed.gov. [Consulta: 16 gener 2014].
  4. «HSLDA - Academic Statistics on Homeschooling». [Consulta: 19 abril 2016].
  5. Self-Concept in home-schooling children, John Wesley Taylor V, Ph.D., Andrews University, Berrien Springs, MI
  6. «HSLDA - Homeschooling Grows Up». [Consulta: 19 abril 2016].
  7. 7,0 7,1 Crida dels pares per legalitzar l'educació a casa Lara Bonilla, diari Ara (català)
  8. La Generalitat no pot regular l'escolarització a casa perquè una sentència del TC ho prohibeix La Vanguardia (català)
  9. Escola a casa Ares Valdés (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]