Escolarització a casa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'educació a casa o escolarització a casa és un mètode d'educació informal que consisteix a educar als infants a la pròpia llar, habitualment per membres de la família, típicament els pares, mares o un tutor. De fet, és també la que ja es dóna abans de l'educació formal obligatòria, i sovint és impartida per la pròpia família o comunitat.[1][2]

Les famílies no estan en contra del dret a l'escola pública, al contrari, però sí reclamen igualment la no-obligació d'aquesta. La ideologia en què es fonamenta és que l'educació forma part de la criança i que, si els pares volen i poden permetre-s'ho, per formació i temps, aleshores poden donar als fills una educació ideal i amb els seus valors, tant pel que fa a continguts com als mètodes, en comptes dels imposats per un règim o Estat. És un mètode en alça i més freqüent a països com els Estats Units que al sud d'Europa. Als Estats Units, el percentatge de nens entre cinc i disset anys educats a casa gairebé es va duplicar de 1999 a 2012.[3]

Al 1948 va sorgir la Declaració Universal de Drets Humans adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, la qual argumenta que els pares tenen el primer dret a triar els mètodes educatius dels seus fills.

Al 1989, la Convenció Internacional sobre els Drets del Nen va admetre el dret dels nens a l’educació, així com el dret a expressar-se lliurement sobre qualsevol problema d’interès.[4]

Tot i això, segons el país, l'educació a casa pot ser legal, il·legal o alegal. Socialment, també les percepcions, prestigi i estatus depèn dels països. Generalment es fa en educació infantil, primària o secundària i batxillerat, podent després els estudiants accedir a la universitat, si volen, fent les mateixes proves que els altres nois i noies. La característica principal de l'educació a casa és el seu eclecticisme, i de fet inclou nombrosos mètodes i submètodes, amb continguts i mètodes més o menys clàssics o tradicionals, més o menys estructurats, més o menys autònoms, etc. Hi ha cooperatives d'educació a la llar. S'han fet nombrosos estudis sobre aquesta mena d'educació i sembla que el rendiment acadèmic dels alumnes, si es reinsereixen en escoles públiques o privades, i a la universitat, és molt alt, cosa que se sol explicar per l'educació rebuda personalitzada i individualitzada. D'altra banda, en aquesta mena d'educació el nivell assolit depèn del dels pares. En general, sembla que no només no tenen cap problema de socialització sinó que en general són més actius amb la comunitat, de voluntariat i en participació cívica, social i política. Un estudi mostraria que a més es declaren més feliços.[5][6][7] En els últims anys, l’educació a domicili s’ha convertit en un tema important de discussió internacional, considerada com una alternativa al sistema educatiu tradicional. (A més, aquest tipus d'educació es beneficia d'un marc jurídic d'explotació en la majoria dels països desenvolupats.

Orígens[modifica]

Estats Units[modifica]

La història de l’escolarització a casa es remunta als períodes colonials i nacionals en que Amèrica vivia entre els segles XIX i XX. En un principi, als Estats Units era habitual impartir una educació a les llars, duta a terme per pares o tutors. Però, a mesura que les poblacions s’estaven assentant, les famílies van anar optant més aviat per l’educació formal a les escoles, tant privades com públiques que, a més, eren gratuïtes. Aquesta tendència es dugué a terme al llarg del segle XIX fins al segle XX. A mitjans del segle XX, es veia molt estranya l’educació a les llars, tot i que a la dècada dels setanta, la població que duia a terme escolarització a casa va tornar a créixer notablement.[8] Aquest augment ha estat sovint anomenat "moviment escolar a casa", ja que moltes famílies implicades han participat en accions polítiques i legals, agressives i concertades per facilitar el manteniment dels nens a casa durant la jornada escolar.[9]

La història política i social d’Amèrica va establir tres grans canvis conceptuals pel que fa al moviment de l’educació a domicili: el creixement dels suburbis de postguerra i les ideologies antinstitucionals van ajudar a establir, els moviments de drets civils i de les dones, que van popularitzar la protesta organitzada contra l'ordre establert i la polarització de l'electorat en dretes i esquerres a la fi dels anys seixanta i setanta. Ambdós bàndols eren escèptics respecte les institucions establertes com escoles governamentals. A mitjans dels anys 80 hi va haver molta repressió contra el moviment escolar a casa i moltes rivalitats entre ideologies. Durant els anys 80 i 90 hi va haver un seguit de batalles legals i legislatives que van combatre contra l’escolarització a casa.[10]

Encara que sigui impossible un recompte exacte, el Centre Nacional d'Estadístiques Educatives calcula que, el 2011, prop de 1,77 milions de nens, o el 3,4% de la població escolar dels EUA, es trobaven impartint educació a casa. Aquest fet, va representar un augment del 61 per cent respecte a les estimacions de l'organització de 2003 (Noel, Stark i Redford, 2013)[9], el que significa que hi ha un augment de l’escolarització a casa als Estats Units.

Europa[modifica]

A Europa, les normes relatives a la llibertat d’ensenyament difereixen d’un país a un altre, i no estan clarament definides per la majoria de països. Actualment podem trobar tres situacions: hi ha estats que donen suport a l'educació domiciliària (Bèlgica, República Txeca, Gran Bretanya, Hongria, Finlàndia, França, Itàlia, Eslovènia); d’altres que inicialment no permetien l'educació a casa i que actualment ho fan (Àustria); i, per últim, d’altres que no accepten l'educació domiciliària dins la llei però permeten casos aïllats (Alemanya, Grècia, Romania, Espanya).[4]

A Catalunya[modifica]

Al 2012, s'estima que unes 600 famílies i més d'un miler de nens a Catalunya estaven escolaritzats a casa, però no hi ha un registre oficial ni aquesta opció familiar està reconeguda legalment, ja que la Constitució espanyola recull el dret i l'obligació d'educar els menors de setze anys, però no que sigui obligatori fer-ho en una escola o que no es pugui fer a casa. Així, si volen obtenir el graduat d'ESO s'han d'esperar fins a la majoria d'edat per poder fer l'examen per lliure. La Generalitat diu que no la pot regular perquè una sentència del tribunal constitucional espanyol li ho prohibeix.[11][12]

S'hi arriba per la criança natural o per voler educar nens que no s'han adaptat a l'escola. També nens amb malalties llargues. Dues grans associacions són les que lideren i aconsellen les famílies sobre aquest tema: A nivell estatal l'Asociación Libre Educación (ALE) i a Catalunya la coordinadora catalana Educar en família.[11][13]

Cultura popular[modifica]

La pel·lícula de ficció Captain Fantastic (2016), dirigida per Matt Ross i protagonitzada per Viggo Mortensen descriu la vida d'una família a la qual els sis fills són educats pels seus pares segons les seves prioritats i conviccions, i com es relacionen entre ells i amb els altres.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Homeschool." Dictionary.com. Dictionary.com, 2015. Web. 3 June 2015. Dictionary.reference.com
  2. A. Distefano, K. E. Rudestam, R. J. Silverman (2005) Encyclopedia of Distributed Learning (p221) ISBN 0-7619-2451-5
  3. «Number and percentage of homeschooled students ages 5 through 17 with a grade equivalent of kindergarten through 12th grade, by selected child, parent, and household characteristics: 1999, 2003, and 2007». Nces.ed.gov. [Consulta: 16 gener 2014].
  4. 4,0 4,1 «Universitat Rovira i Virgili - SSO Service» (en en). [Consulta: 8 desembre 2017].
  5. Self-Concept in home-schooling children, John Wesley Taylor V, Ph.D., Andrews University, Berrien Springs, MI
  6. «HSLDA - Homeschooling Grows Up». [Consulta: 19 abril 2016].
  7. «HSLDA - Academic Statistics on Homeschooling». [Consulta: 19 abril 2016].
  8. «Homeschool: An American history (2nd ed.)» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2017].
  9. 9,0 9,1 «Parent and Family Involvement in Education, from the National Household Education Surveys Program of 2012.» (en en). [Consulta: 8 desembre 2017].
  10. «Homeschool: An American history.» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2017].
  11. 11,0 11,1 Crida dels pares per legalitzar l'educació a casa Lara Bonilla, diari Ara (català)
  12. La Generalitat no pot regular l'escolarització a casa perquè una sentència del TC ho prohibeix La Vanguardia (català)
  13. Escola a casa Ares Valdés (català)

Enllaços externs[modifica]