Educació informal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'educació informal (en anglès informal education) fa referència al procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient. Aquest concepte està relacionat amb diferents formes d'educació alternativa, com poden ser:

Els educadors informals, tant remunerats com no remunerats, treballen amb moltes classes d'individus i de grups, a través de plans socials i comunitaris o institucions de bé públic, fundacions, institucions de beneficència, etc. De fet, l'educació informal també es produeix a partir dels mitjans massius de comunicació com la televisió, cinema, revistes, periòdics, Internet o radiodifusió. Així com mitjançant d'altres canals com zoològics, museus, biblioteques, centres socials, ludoteques i activitats extraescolars.

Educació alternativa a Espanya[modifica | modifica el codi]

Podem trobar una sèrie de mètodes de pedagogia alternativa amb presència en Espanya, són els següents:

Mètode Waldorf[modifica | modifica el codi]

Va ser iniciada pel filòsof alemany Rudolf Steiner, cerca el desenvolupament de cada nen en un ambient lliure i cooperatiu, sense exàmens i amb un fort suport per part de l'art i els treballs manuals. Segons Antonio Malagón, president de l'Associació de Centres Educatius Waldorf[5] en Espanya, els tres trets principals dels col·legis Waldorf són: la participació familiar en el dia a dia de l'escola, la formació permanent del professorat i l'atenció al moment maduratiu de cada alumne per donar-li el seu temps en el seu procés de desenvolupament. Són un tipus d'escoles que van sorgir fa quasi 90 anys en Stuttgart (Alemanya). A poc a poc els seus mètodes van ser implantats en 80 països dels cinc continents, encara que a Espanya no es va començar a conèixer fins al 1975.

Mètode Montessori[modifica | modifica el codi]

Propugna la creació d'un entorn estimulant perquè cada nen desenvolupi el seu propi mètode d'aprenentatge servint-se de la seva curiositat innata. En les aules d'aquest sistema educatiu alternatiu els nens es divideixen per trams d'edat. Va ser desenvolupat per la doctora Maria Montessori

Mètode Kumon[modifica | modifica el codi]

És un sistema d'aprenentatge japonès basat en dos programes: un de matemàtiques i un altre de lectura. El seu principal objectiu és el desenvolupament del potencial de l'aprenentatge dels nens: motivar l'alumne, millorar el seu rendiment acadèmic i aportar-los confiança.

Mètode Doman[modifica | modifica el codi]

Es basa en el desenvolupament al màxim de les àrees sensorials del nen mitjançant l'estimulació perquè els petits siguin més intel·ligents. Els programes més populars en les escoles infantils són els dels Bits d'ntel·ligència, lectura i matemàtiques.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Unschooling, aprendo en libertad" Lloc digital (blog), Zayda Cadengo
  2. "Unschooling que és i que no és" Pagina web 'Fish-to-bird (Ensenyar a pescar, educant a casa)' 9 de març de 2008
  3. Los cursos electivos, sitio digital "el mundo y su Historia"
  4. Treball juvenil, lloc digital Organització internacional del treball
  5. l'Associació de Centres Educatius Waldorf, pàgina web de l'associació

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Madalen Goiria Montoya,La opción de educar en casa Edición Tirant Lo Blanch, España (03/2014), ISBN 9788490536087
  • Rosario Jiménez Frías, Florentino Sanz Fernández, “La formación en educación de personas adultas” 1994, pag: 49

Articles connexos[modifica | modifica el codi]

Referències externes[modifica | modifica el codi]