Louis Aragon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis Aragon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMoulin de Villeneuve (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Carnot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge escriptor, novel·lista, crític d'art, membre de la Resistència Francesa, poeta, periodista, polític, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorL'Humanité
Ce soir, periodista, redactor en cap
Les Lettres Françaises, periodista, redactor en cap Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (1927–) Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i poesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentDadaisme i surrealisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaArnaud Saint Romain
Témoin des martyrs
François la Colère
Arnaud de Saint-Roman
Albert de Routisie Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElsa Triolet Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Andrieux Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite Toucas-Massillon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0032801 Allocine: 35222
Musicbrainz: 9d30d59d-d6ff-48e8-8ae4-19f14c27989d Discogs: 195300 Find a Grave: 11174650 Modifica el valor a Wikidata

Louis Aragon (París, 3 d'octubre del 1897 - 24 de desembre del 1982) va ser un poeta i novel·lista francès.

Biografia[modifica]

Després de participar en el dadaisme, va ser un dels fundadors del surrealisme (Le Paysan de Paris) al costat d'André Breton i Philippe Soupault.[1] Posteriorment, va militar al Partit Comunista Francès, on va romandre la resta de la seva vida, encara que sense perdre el seu esperit crític (Odes à Maurice Thorez). Va ser juntament amb Robert Desnos, Paul Éluard, Jean Prévost, Jean-Pierre Rosnay i d'altres, entre els poetes que van prendre decididament partit, durant la Segona Guerra Mundial, per la Resistència contra el nazisme (Le Crève-Coeur).[2]

La seva poesia està inspirada des dels anys 1940 per l'amor a la seva esposa, Elsa Triolet (Les Yeux d'Elsa), cunyada de Maiakovski. La seva obra duu també entrellaçada la secreta ferida de no haver estat reconegut pel seu pare, Louis Andrieux, diplomàtic, 30 anys major que la seva mare, que va decidir, per preservar l'honor de la seva família i de la seva amant, fer-lo passar pel seu germà petit. Evoca el que va ser el secret de la seva vida en el llibre de poemes titulat Domaine Privé.[3]

El 1957, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

Triat acadèmic de la Goncourt el 1967, va dimitir l'any següent. Va ser inhumat al parc del Molí de Villeneuve, de la seva propietat, a Saint-Arnoult-en-Yvelines, al costat de la seva dona Elsa Triolet que reposa allà des del 1970.

Obra[modifica]

Poeta de l'amor, Aragon signa una obra poètica plural, on el vers lliure disputa amb la poesia la manera de renéixer. La seva producció novel·lística s'adapta als variats estils del seu segle: novel·la dadaista, novel·la realista, nova novel·la...

Referències[modifica]

  1. ↑ Travers, Martin. European Literature from Romanticism to Postmodernism: A Reader in Aesthetic Practice. A&C Black, 2001, p. 176–178. ISBN 978-0-8264-4748-7.  [Consulta: 25 juny 2017].
  2. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  3. ↑ Paz, José «Louis Aragon y Elsa Triolet, esos ojos». La Región, 30-03-2017 [Consulta: 25 juny 2017].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Aragon
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Louis_Aragon&oldid=30819333»