Pola Negri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPola Negri
Pola Negri 1923.jpg
Pola Negri el 1923
Biografia
Naixement Barbara Apolonia Chalupiec
3 gener 1897
Lipno
Mort 1r agost 1987 (90 anys)
San Antonio (Texas), EUA
Causa de mort Càncer de cervell i pneumònia
Lloc d'enterrament Calvary Cemetery Tradueix
Nacionalitat Polònia Polònia
Activitat
Ocupació Actriu, cantant, escriptora, actriu de teatre i actriu de cinema
Període d'activitat 1914 –
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Família
Cònjuge comte Eugene Dambski, (1919-1922)
príncep Serge Mdivani, (1927-1931)
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0624470
Modifica les dades a Wikidata

Pola Negri (Lipno, Polònia, 3 de gener de 1897 - San Antonio (Texas), EUA, 1 d'agost de 1987) fou una actriu polonesa nacionalitzada estatunidenca el 1948. De nom real Barbara Apolonia Chałupec, va adoptar el seu nom artístic com a homenatge a la poeta italiana Ada Negri.

Biografia[modifica]

Pola fou l'única supervivent dels tres fills que tingueren els seus pares, fet que produí que aquests la mimessin especialment, tement que la seva dèbil salut acabés per matar-la com als seus germans grans. Nascuda en el si d'una família de classe mitjana, aviat ensopegà amb una situació dramàtica: el seu pare, Jerzy Chalupiec, pelleter, fou arrestat pels russos i enviat a un camp de presoners a Sibèria, on morí. La seva filla havia començat a notar les perllongades absències del seu pare des dels 8 anys. Jerzy es dedicava a reunir-se amb els seus companys de revolució contra els russos. Fins que fou detingut el 1903. tal com l'actriu recordaria posteriorment en les declaracions que recull Mariusz Kotowski en el llibre Pola Negri: la primera dona fatal,

« malgrat que el meu pare era estranger, lluità per Polònia en la revolució de 1905. Polònia el 1905 no era el país lliure que és avui. La nostra gent estava sotmesa per opressors de Rússia, Àustria i Alemanya, i aquesta situació era pitjor en les províncies governades pels russos. »

L'empresonament del seu pare deixà a la seva mare i a Pola vivint en la pobresa, i de passada trastocà els projectes i somnis de la jove Pola, que volia ser ballarina. Mare i filla es traslladaren a Varsòvia, on amb l'ajuda d'uns veïns, la petita va poder provar sort en la companyia imperial del ballet, però la difícil situació econòmica que travessava la seva família junt amb l'empitjorament de la seva salut derivat en part de les privacions que travessava, li impedí seguir aquesta camí. Els estralls de la tuberculosi apartaren Pola de la dansa, però ensems la reconduïren vers la interpretació, que li permetria convertir-se en una estrella potser encara més cèlebre que si hagués aconseguit els seus projectes inicials en el ballet.

A banda del seu intent de promocionar-se com a la vídua sentimental de Rodolfo Valentino, Pola es casà en dues ocasions. El seu primer matrimoni la portà a l'altar de la mà del comte Eugene Damski el 1919, però es divorciaren el 1922. El seu segon matrimoni la convertí en l'esposa del príncep Serge Mdivani després d'una boda celebrada el 14 de maig de 1927. Es divorciaren l'abril de 1931.

Pola morí víctima d'una pneumònia i patia un tumor cerebral que es negà a tractar. Són molts els que afirmen que el retrat de l'estrella del cinema mut oblidada que va interpretar la seva --en altra temps-- competidora Gloria Swanson en Sunset Boulevard estava inspirat en Pola Negri.

Comencen els estudis i el debut[modifica]

Pola Negri el dia del seu casament amb el príncep Mdivani

Aprofitant la poca fortuna que li restaven de millors temps i l'amistat des de la infància amb Casimir de Hulewicz, influent figura del mitjà, la seva mare la matriculà en l'Acadèmia Imperial d'Arts Dramàtiques de Varsòvia, i ràpidament Pola es guanyà l'atenció i el respecte dels seus companys d'aules i dels professors. En un temps molt curt començà la seva carrera professional dalt els escenaris assolint èxit amb el seu paper d'Hedwig en el muntatge de L'anec salvatge, d'Ibsen i interpretant un dels papers principals en el muntatge de l'obra Sodoms Ende, de Sudermann. Des d'aquest primers i afortunats treballs, Pola passà a convertir-se en una actriu molt popular a Varsòvia, però l'esclat de la primera guerra mundial tornà a posar-les a ella i la seva mare en una compromesa situació econòmica, interrompent la seva carrera dalt els escenaris.

Afortunadament, l'actriu signà amb la companyia cinematogràfica polonesa Esfinge, i debutà en la seva primera pel·lícula, titulada Niewolnica zmyslów. A mesura que l'evolució de la guerra va permetre la reactivació dels teatres a Varsòvia, la carrera de Pola es tornà a enlairar i inclús se li oferí l'oportunitat de millorar la situació de què gaudia abans del conflicte, ja que David Ordynski, director teatral que treballava amb una de les principals figures teatrals d'Europa, el director Max Reinhardt, en el Berlín Deutsches Theatre, retornà a Varsòvia per a supervisar el muntatge de la pantomima Sumurum, en la que Pola aconseguí el rol de l'esclava que posteriorment també protagonitzaria en el cinema. Fou en aquesta obra on es manifestà la que es convertiria en una de les seves principals armes per a triomfar davant les càmeres en un moment en què el so encara no s'havia incorporat al cinema: la seva capacitat per a expressar una variada i intensa gama d'emocions sense emprar paraules. No obstant, abans de dedicar-se al cinema, Pola continuà la seva carrera dalt els escenaris fins a l'any 1916. De passada, aquest treball li va permetre a l'actriu treballar en el Deutsche Theatre, assolint un èxit que la posà a més en contacte amb el director de cinema Ernst Lubitsch el qual li presentà a Paul Davidson, president de la German Union Film Allianze una productora alemanya amb la qual Pola començà a rodar films com Die Augen der Mumie Ma, Carmen, basada en l'òpera de Bizet, i la versió cinematogràfica de Sumurum. D'aquesta forma, es convertí en una estrella del cinema alemany, indústria que en aquell moment estava a un nivell de desenvolupament que li permetia quasi rivalitzar amb la nord-americana. La seva feina a Madama Butterfly la convertí en la sensació del cinema europeu de l'època, estatus que li va permetre accedir també a les seves primeres pel·lícules a Hollywood quan el film s'estrenà amb gran èxit de taquilla en els cinemes americans amb el títol de Passion. Pola acabà signant contracte junt amb el director del llargmetratge, el seu amic i mentor Lubitsch, per començar a treballar en Famous Players, una de les més importants productores nord-americanes del moment.

La primera dona fatal del cinema[modifica]

Pola Negri tan sols feia 1.52 d'altura, però aquesta curta estatura no li impedí convertir-se en una de les dones més desitjades de la pantalla des del seu debut davant les càmeres el 1914 fins al final del que podríem qualificar com l'era daurada del seu estrellat, que acabà amb l'ocàs del cinema mut a finals dels anys vint.

Fins a l'any 1960 no li reconegueren la seva contribució al cinema donant-li una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. I fins a l'any 1964, el mateix en què rodà la seva última pel·lícula, els premis cinematogràfics alemanys no decidiren reconèixer-li la seva contribució al cinema germànic durant tota la seva carrera. En ambdós casos fou un reconeixement tardà. Per altra banda, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood no decidí concedir-li ni tan sols un Oscar honorari. Minso reconeixement per a una de les grans dives del cinema mut sens dubte l'actriu polonesa més internacional de la història del cinema, i una de les icones sexuals més recordades del cinema silent.

Relacions sentimentals[modifica]

En la seva carrera nord-americana, Pola es convertí en la dona fatal més destacada, en competència directa amb una altra vamp de l'època, Theda Bara. En la vida privada, va mantenir un romanç amb Charles Chaplin que interrompi per a seduir a Rodolfo Valentino i postular-se com la seva vídua quan l'actor morí de forma imprevista. Podria haver arribat més lluny, però va cometre un greu error de criteri quan muntà un equivocat espectacle de melodrama passat de voltes amb motiu de la mort de Valentino. Aparegué davant del fèretre del cèlebre actor acompanyada per guardaespatlles per a protegir-se de la multitud d'admiradors i admiradores de l'astre mort. Pola es llançà sobre el taüt en una ostentació de tragèdia grega que no li va fer cap gracia al públic i li restà impacte en la taquilla a la resta dels seus films a partir d'aquesta moment. Els seus seguidors pensaren que havia actuat muntant la punyent escena, i li donaren l'esquena. A més, en l'Oficina Hays d'autocensura dels propis estudis no els hi feia cap gracia el paper de vamp de l'actriu i d'algunes de les seves col·legues. I per acabar-ho d'adobar, arribà el cinema sonor, en el que el seu accent es convertí en una desventat-ja enfront altres actrius. Així les coses, convençuda de què la seva carrera a Hollywood tocava a la seva fi, retornà a Europa per a rodar pel·lícules a Alemanya. S'afirma que era l'actriu favorita d'Adolf Hitler, inclús els rumors assenyalaven que havien mantingut una relació sentimental, però l'actriu no tardà a adonar-se que l'arribada al poder del nazisme el 1933 la posaria en un seriós perill, especialment després que les autoritats nazis començaren a investigar el seu arbre genealògic i van descobrir que tenia antecedents jueus. Això la portà a sortir d'Alemanya el 1938, i finalment de tornada als Estats Units, novament en una situació econòmica compromesa. Aconseguí la nacionalitat estatunidenca deu anys més tard.

Filmografia no exhaustiva[modifica]

  • Niewolnica zmyslów (1915);
  • Czarna Ksiazeczka (1916);
  • Studenci (1917);
  • Pökoj Nr. 13; Bestia; Tajemnica Alei Ujazdowskich; Arabella; Die toten Augen; Rosen, die der Sturm entblättert; Zügelloses Blut; Nicht Lange täutsche mich das Glück; Jego ostatni czyrr (1918);
  • Küsse, die man im Dunkeln stiehlt; Surogaty Iyubví; Wenn das Herz in Hab erglüht; Carmen; Der gelbe Schein; Mania; Die Geschichte einer Zigarettenarbeiterin (1919);
  • Tha Last Payment; Kreuzigt sie!; Vendetta, Madame Dubarry; Rausch; Komtesse Doddy (1920)
  • Sumurum; Die geschlossene Kette; Die Marchiesa d'Armiani (1921);
  • Sappho; Arme Violetta; Die Dame im Glashaus (1923);
  • Bella Donna; Die Flamme (curtmetratge); The Spanish Dancer (1924);
  • Shadows of Paris; Men; Lily of the Dust; Forbidden Paradise (1925);
  • East of Suez; Flower of the Night; A Woman of the World (1926);
  • The Crown of Lies; Warbed Wire (1927);
  • Hotel Imperial; The Woman on Trial (1928);
  • The Secret Hour; Loves of an Actress; The Woman from Moscow (1929);
  • The Way of Lost Souls (1932);
  • A Woman Commands (1934);
  • Fanatisme (1935);
  • Mazurka (1936);
  • Der Weg nach Shangai Gräffin Volescu (1937);
  • Madame Bovary; Tango notturno (1938);
  • Die fromme Lüge; Die Nacht der Entscheldung (1943);
  • The Moon-Spinners (1964).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pola Negri Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de març de 2013. (ISSN: 2172-0517)