Anthony Eden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anthony Eden

Mandat
7 d'abril de 1955 – 10 de gener de 1957
Precedit per Sir Winston Churchill
Succeït per Harold Macmillan

Naixement 12 de juny de 1897
Anglaterra West Auckland, comtat de Durham
Mort 14 de gener de 1977 (79 anys)
Anglaterra Alvediston, Wiltshire (Anglaterra)
Partit polític Partit Conservador
Parella Beatrice Beckett (1902-1957)
(1923-1950 (divorci))
Clarissa Eden (1920)
(1950-1977)
Professió Polític
Nacionalitat Britànic
Religió Anglicà

Anthony Eden, primer comte d'Avon, 1r vescomte Eden, KG , MC, PC (12 de juny de 189714 de gener de 1977) fou un polític britànic, Primer Ministre del país entre 1955 i 1957

Educat a la prestigiosa escola d'Eton College i a la Universitat d'Oxford, Eden milità durant tota la seva vida al Partit Conservador, pel qual fou diputat des de l'any 1923. Secretari parlamentari d'Austen Chamberlain, esdevingué un dels seus màxims col·laboradors al Ministeri d'Afers Exteriors (el Foreign Office). Entre 1931 i 1933 fou sots-Secretari d'Estat d'exteriors, i el 1934 esdevingué Ministre per a la Societat de Nacions.

L'any 1935, Eden fou nomenat Secretari d'Afers Exteriors en el govern de Chamberlain. Poc després però, es començà a veure la divisió d'opinions entre Chamberlain i Eden sobre quina era la política que calia seguir amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Per Eden, la pau no era possible amb aquests règims i s'oposà frontalment a la signatura dels Acords de Munic. Aquesta oposició li obligà a dimitir del seu càrrec el 1938, però li féu guanyar una gran popularitat arreu del Regne Unit.

Eden amb Roosevelt a la Conferència de Quebec (1943)

En esclatar la Segona Guerra Mundial, Eden es convertí en l'home de confiança de Winston Churchill, del qual esdevingué el seu número dos al govern. Entre 1939 i 1945 desenvolupà els càrrecs de Ministre de Colònies, Ministre de la Guerra i Secretari del Foreign Office (el Ministeri d'Afers Exteriors britànic).

L'any 1945, la victòria del Partit Laborista portà als conservadors a l'oposició. Durant aquest temps, Eden fou el líder del seu partit a la Cambra dels Comuns, però sempre es mantingué en un segon pla dins del partit. La seva situació personal (depressiu a causa del seu divorci i la desaparició d'un fill a la guerra) i la seva lleialtat a Churchill van fer que mai es decidís a agafar les regnes del partit.

Amb el triomf conservador de 1951 però, tornà a ser nomenat Ministre d'Afers Exteriors per tercera vegada. Entre 1951 i 1955 va haver de fer front a certs moments difícils i va haver de prendre decisions certament polèmiques fruit de la Guerra Freda cada cop més evident. Així, alegant qüestions de salut, alliberà a presoners nazis com ara bé Albert Kesselring o Erich von Manstein. D'altra banda però, feu de mitjancer entre França i Vietnam a la Conferència de Ginebra, que segellà la pau entre ambdues el 1954, i participà en la Conferència de Londres, que determinà l'estatus de l'Alemanya Occidental.

L'any 1955, amb la retirada de Churchill, esdevingué finalment Primer Ministre. La seva vida dedicada a la diplomàcia exterior però, li va resultar un llast en aquest nou càrrec, donat que no disposava de coneixements de política interna o econòmica. Durant el seu mandat, aquests àmbits quedaren en mans dels seus ministres, mentre ell mateix seguí liderant la política exterior.

La seva intenció inicial fou aconseguir una aliança forta amb el nou president estatudinec, Dwight David Eisenhower. L'esclat de la Crisi del Canal de Suez però, afectà greument a aquesta relació. Eden, acompanyat per Guy Mollet, primer ministre francès, es decidí a fer oblidar Nasser dels seus plans de nacionalització del canal. La intervenció militar i l'ordre americana d'alto el foc feren devallar fortament el seu prestigi, alhora que el seu estat de salut empitjorà amb diverses infeccions en poc temps. Amb tot plegat, decidí presentar la seva dimissió a principis de 1957 i es retirà de la vida política.

El 1961 la reina Elisabet II el creà comte d'Avon i vescomte Eden.



Precedit per:
Sir Winston Churchill
Primer Ministre del Regne Unit
Bandera del Regne Unit

1955–- 1957
Succeït per:
Harold Macmillan


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anthony Eden