Heloïsa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHeloïsa
Héloïse (chapelle de lHumanité à Paris) (3927771867).jpg
Nom original Héloïse d'Argenteuil
 Abadessa 

Dades biogràfiques
Naixement 1101 (Gregorià)
París
Mort 23 de maig de 1164 (62/63 anys)
Oratory of the Paraclete
Sepultura cementiri del Père-Lachaise
Activitat professional
Ocupació Escriptora, filòsofa i religiosa
Dades familiars
Cònjuge Pere Abelard
Mare Hersende de Champagné
Modifica dades a Wikidata

Heloïsa (1101-1164) fou una monja, escriptora i filòsofa medieval famosa per la seva relació amorosa amb Pere Abelard.

Biografia[modifica]

De família noble durant la seva infantesa va viure al convent d'Argenteuil, on va aprendre llatí, hebreu i grec. A la seva adolescència es va fer càrrec d'ella seu oncle Fulbert, canonge de la Catedral de Nôtre Dame de Paris. De seguida destacà pels seus dots filosòfics, motiu pel qual fou posada sota la instrucció d'Abelard[1] amb qui va Iniciar una relació clandestina, de resultes de la qual, Heloïsa tingué un fill anomenat Astrolabi i fou exiliada a la Bretanya. Per minvar l'escàndol, el filòsof li proposà matrimoni, fet que ella acceptà malgrat les reticències inicials (no volia perjudicar la carrera acadèmica del seu amant).[1]

Es casaren en secret, i a instàncies del seu marit, que volia allunyar-la de la ira del seu oncle Fulbert, Heloïsa es refugià al convent d'Argenteuil. Fulbert, que pensà que Abelard havia abandonat Heloïsa, contractà uns sicaris que atacaren Abelard mentre dormia i el castraren.[1]

Després d'aquest fet, Fulbert va ser destituit del seu càrrec i va ser desterrat, Abelard es va recloure a un convent de Saint Denis a París i Heloïsa prengué també l'hàbit al convent, on esdevingué abadessa.[1] S'inicià aleshores una fèrtil correspondència amb Abelard, en què reivindicava la força del seu amor i es lamentava de les desgràcies que a ell li sobrevenien per culpa d'aquesta relació (incloent-hi la castració).

« Contindré la meva mà perquè no escrigui les paraules que la meva llengua no pot callar. Tant de bo un cor ferit estigués tan disposat a obeir com la mà de l'escriptor. »
— Heloïsa d'Argenteuil, Cartes a Pere Abelard

Les pressions econòmiques sobre les riques terres d'Argenteuil feren aconsellable que Heloïsa i les seves monges es traslladessin al oratori del Paraclet, que havia estat fundat uns anys abans pel seu marit Pere Abelard, tot i que ja no hi vivia,[1] i que aviat esdevingué un reconegut centre d'estudi i ascesi. La idea originària era fundar una comunitat mixta, dirigida per la parella de filòsofs, però les pressions de l'entorn diluïren el projecte. Heloïsa en fou l'abadessa.

Durant aquest període, Heloïsa contribuí a la filosofia medieval amb les seves cartes a Abelard i les seves reflexions sobre la vida de les monges i les qüestions divines, avançant-se en molts aspectes a pensadors moderns, especialment en la conciliació de la teologia i la vida pràctica o el paper de la dona. Malgrat els intents per reunir-se de nou amb el seu estimat, la relació continuà només mitjançant les cartes i amb breus visites, ja que ella rebutjava el lligam pecaminós.

Les restes dels dos enamorats van estar enterrades al Paraclet fins que, el 1817, es van traslladar al cementiri del Père-Lachaise,[1] tot i que hi ha qui qüestiona l'autenticitat de les despulles.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en espanyol). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 104-108. ISBN 9788499927022.