Francesc Mora i Borrell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Mora Borrell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Mora Borrell
Bishop Francisco Mora.jpg
Arquebisbe Francesc Mora l'any 1886
Biografia
Naixement (es) Francisco Mora y Borrell
25 novembre 1827
Vic (Osona)
Mort 3 agost 1905 (77 anys)
Sarrià (Barcelonès)
  Bisbe catòlic 

3 agost 1873 –
  Bisbe diocesà 


← Tadeu Amat i BrusiGeorge Thomas Montgomery →

  Arquebisbe catòlic 


  Arquebisbe titular 


Diòcesi: Q1617448 Tradueix

  Bisbe titular 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic i missioner
Consagració Tadeu Amat i Brusi
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Mora Borrell (Gurb, Osona, 25 de novembre de 1827 - Sarrià (Barcelona), 3 d'agost de 1905) fou arquebisbe de Monterey-Los Angeles entre els anys 1878 i 1896.

Estudià al seminari de Vic, emigrà a les missions de Califòrnia, animat per Tadeu Amat i Brusi que l'ordenà sacerdot el 19 de març de 1856 a la diòcesi de Monterey. Ordenat rector de la Catedral de Nostre Senyora dels Àngels a Los Angeles l'any 1863, el Papa Pius IX, el 29 de maig de 1873 el nomenà bisbe coadjuctor de Tadeu Amat i bisbe de Maximianòpolis. Després de la mort d'aquest el maig de 1878, el succeí a la diòcesi de Monterey-Los Angeles el 3 d'agost de 1878. Treballà incansablement fins a l'any 1896, quan el Sant Pare n'acceptà la renúncia, distingint-lo amb el nomenament de bisbe emèrit de Hieràpolis de Síria. Francesc Mora es retirà al monestir de Sarrià, on morí a l'edat de 77 anys.

Biografia[modifica]

Francesc Mora Borrell, fill de Miquel i Rosa, nasqué el dia 25 de novembre de 1827 a Gurb (Osona), i va ser batejat i inscrit a la parròquia de Sant Andreu de Gurb al mateix dia; va tenir dos germans Onofre i Joan i una germana.

A causa de la pobresa de la família, va haver de treballar de valent per poder acabar els estudis al Seminari de Vic. El 1855 el bisbe Tadeu Amat i Brusi el convenç per anar amb ell a les missions de Califòrnia, juntament amb altres, com Pere Verdeguer i Prat, de Sant Pere de Torelló, que arribaria a ser Bisbe d'Aullon (Texas). Tadeu Amat l'ordenà sacerdot i el designà rector de Monterey el 19 de març de 1856[1] i, poc després, el feu rector de Sant Joan Baptista.

El 1859 va oficiar la primera missa a Visalia que oficialitzà el Pare Francesc Mora, que en aquell moment era rector de Sant Joan Baptista. El Pare Mora va fer viatges ocasionals a la vall per atendre les necessitats espirituals de la comunitat fins que el 1861 Mora fou traslladat a San Luis Obispo.

Al febrer de 1863 va ser cridat a Los Angeles i nomenat rector de la catedral de Nostra Senyora dels Àngels. Un any després, va ser nomenat Vicari general. El 20 de maig de 1873, fou preconitzat bisbe de Maximianòpolis,[1] i coadjutor del bisbe Amat, sent consagrat el 3 d'agost.[1]

El 12 de maig de 1878, morí l'arquebisbe Amat, i Francesc Mora i Borrell fou nomenat per succeir-lo com a arquebisbe de Monterey-Los Angeles.[1] El 7 de juliol del mateix any, el Bisbe Mora va presidir una reunió, per construir una nova església a Bakersfield, que va tenir lloc a una rerebotiga, el bisbe va obrir la campanya de recaptació de fons, amb una contribució de $ 100,00, i tots els altres presents es van comprometre amb quantitats entre 25 i 50 dòlars, quantitats que a l'època eren força generoses. Es va dedicar l'església a sant Francesc en honor al bisbe.

Quan viatjava cap a Hanford, per consagrar una nova església, va patir un greu accident de carro a Lemoore, que el va deixar inconscient, era el 3 de juny de 1883. Deu anys més tard, el 1893, estant en delicat estat de salut, va oferir la seva renúncia al Papa, però aquest el convencé a acceptar un coadjutor, pel que va ser escollit el reverend George Montgomery. De visita ad limina a Roma, aprofità el viatge a Europa per descobrir Nàpols i Pompeia, passar el Nadal amb la seva germana a Lió i, de camí a Barcelona, fer una parada a per visitar familiars a Sant Martí de Sobremunt i Sant Agustí de Lluçanès, també visità el Monestir de Montserrat, de Barcelona es traslladà a Madrid i a Bilbao on visitar uns amics, per després passar per París i Londres abans d'agafar el vaixell "Ciutat de París" a Southampton per retornar als Estats Units. El 1895 fundà The Catholic Tidings, el primer periòdic catòlic de Los Angeles.

El 1896, finalment, va ser acceptada la renúncia.[1] El 6 de maig del mateix any va ser nomenat bisbe emèrit de Hieràpolis (Síria)[1] i va retornar a Catalunya. Allà es va retirar al convent de Sarrià, on sembla que hi vivia una germana seva, fins que va morir el 3 d'agost de 1905.[1] Va ser enterrat al cementiri de Sarrià.

El 1962 les seves despulles varen ser traslladades als Estats Units, i enterrades a la catedral de La nostra Senyora dels Àngels, a Los Angeles. El 1958 es funda el col·legi de segondaria Bishop Mora Selesian high school. El 1967 es publica la seva biografia (Francis Mora, the last of catalans), escrita pel Monsenyor Francis J. Weber, escriptor i arxivista de la Catedral de Los Angeles.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Mora i Borrell Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Archbishop Francisco Mora y Borrell †» (en anglès). Cathotic hierarchy. [Consulta: 24 gener 2014].