Península del Labrador

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPenínsula del Labrador
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
EpònimJoão Fernandes Lavrador Modifica el valor a Wikidata
Part deAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTerranova i Labrador (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Labrador-Peninsula.PNG Modifica el valor a Wikidata
 55° N, 69° O / 55°N,69°O / 55; -69Coord.: 55° N, 69° O / 55°N,69°O / 55; -69
Banyat perbadia de James, estret de Hudson, mar de Labrador i golf de Sant Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície1.400.000 km² Modifica el valor a Wikidata

La península del Labrador (en francès Péninsule du Labrador, en anglès Labrador Peninsula) és una gran península de l'est del Canadà.[1] Està envoltada per la badia de Hudson a l'oest, l'estret de Hudson al nord, el mar de Labrador a l'est i el golf de Sant Llorenç al sud-est.[1] La península inclou la regió de Labrador, que forma part de la província de Terranova i Labrador, i les regions de Saguenay–Lac-Saint-Jean, Côte-Nord i Nord-du-Québec, que es troben a la província de Quebec. Té una superfície d'1.400.000 km².

Ubicació i geografia[modifica]

La península està envoltada de mar per tots els costats, excepte pel sud-oest on s’eixampla cap al continent. La part nord-oest de la península del Labrador té la forma d'una península menor, la península d'Ungava, envoltada per la badia de Hudson, l'estret de Hudson i la badia d'Ungava. El punt més septentrional de la península d'Ungava, el cap Wolstenholme, també és el punt més septentrional de la península del Labrador i de la província de Quebec. La península és un altiplà travessat per nombroses valls fluvials. Hi ha diverses serralades, entre les que destaquen les muntanyes Torngat, situades al nord de la península, que té en el Mont D'Iberville, de 1.652 metres, el punt més alt del Canadà continental a l'est d'Alberta. La muntanya es troba a la frontera dels parcs nacionals de les muntanyes Torngat i Kuururjuaq.[2]

Geològicament, la península del Labrador pertany a l'escut canadenc.[1] La península té un gran nombre de llacs. Només la província de Quebec té més de mig milió de llacs de mida variable.[3] La massa d'aigua més gran de la península és l'embassament de Smallwood, però el llac natural més gran és el llac Mistassini. La península compta amb nombrosos rius. El més llarg és el riu La Grande, de 900 km, que flueix cap a l'oest a través de gairebé la meitat de la península. Altres rius destacats són el riu Eastmain, el riu Rupert i el riu Churchill.

Història[modifica]

Abans de l'arribada europea, la península estava habitada principalment per pobles cree, especialment la nació Innu a la zona sud-est de la península, que es referien al seu país com Nitassinan (ᓂᑕᔅᓯᓇᓐ), que significa "la nostra terra" en la llengua Innu.[4] Altres pobles que habitaven la península eren els East Cree d'Eeyou Istchee, els Naskapi, així com els inuits de Nunavik , Nunatsiavut i NunatuKavut. La zona es va conèixer com a Markland en nòrdic groenlandès i els seus habitants eren coneguts com els Skræling.

S'accepta àmpliament que la península rep el nom de l'explorador portuguès João Fernandes Lavrador, el qual va obtenir una patent del rei Manuel I de Portugal el 1499 que li va donar el dret d'explorar la part de l'oceà Atlàntic corresponent al Tractat de Tordesillas. Juntament amb Pêro de Barcelos, va albirar el Labrador per primera vegada el 1498, i va traçar les costes del sud-oest de Groenlàndia i del nord-est de l’Amèrica del Nord. João Fernandes Lavrador, junt amb Pêro de Barcelos, van ser els primers occidentals en avistar la península, actualment anomenada precisament de Labrador, el 1498.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península del Labrador