Estret de Hudson
 | |||||
| Tipus | estret | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| És part de | badia de Baffin, oceà Àrtic i estret de Davis | ||||
| Ubicació | |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Província | Quebec | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
|
| |||||
 | |||||
L'estret de Hudson uneix l'Oceà Atlàntic amb la badia de Hudson a Canadà. Aquest estret es troba entre l'illa de Baffin i la costa septentrional del Quebec, sent el seu límit oriental el que marca l'illa Resolution i el Cap Chidley. L'estret fa uns 720 km de llarg, amb una amplada que varia entre els 240 km, en el seu punt més ample, i els 64 km, en el seu punt més estret.[1][2]
Geografia[modifica]
L'estret de Hudson connecta, a l'est, l'estret de Davis (oceà Atlàntic) amb dues grans masses d'aigua situades al seu extrem occidental: al sud-oest la gran badia de Hudson, i al nord-oest la Conca de Foxe, a través del canal de Foxe. Separa la península de Foxe, a la costa meridional de l'illa de Baffin, de la península d'Ungava, a la costa septentrional de la província del Quebec. A l'entrada oriental hi ha el cap Chidley i l'illa Resolution (1.015 km ²) i a l'occidental, tres grans illes, illa Nottingham (1.372 km ²), illa Salisbury (804 km ²) i illa Mill (181 km ²). A l'estret hi ha d'altres grans illes: illa Charles (235 km ²), pròxima a la costa meridional, illa Big (756 km ²), propera a la ribera septentrional i illa Akpatok, al sud-est, al centre de la boca de la gran badia d'Ungava.
Història[modifica]
L'estret va ser parcialment explorat el 1578 pel navegant anglès Sir Martin Frobisher. Va ser travessat totalment per primera vegada el 1610, pel també explorador anglès Henry Hudson, a bord del vaixell britànic Discovery. Durant molt de temps va ser considerat l'accés principal a l'anhelat pas del Nord-oest i posteriorment es va convertir en la ruta principal pels vaixells de la Companyia de la Badia de Hudson.
Bibliografia[modifica]
- Allard, Michel, Baolai Wang, and Jean A Pilon. 1995. "Recent Cooling Along the Southern Shore of Hudson Strait, Quebec, Canada, Documented from Permafrost Temperature Measurements". Arctic and Alpine Research. 27, no. 2: 157.
- Andrews, J. T., and D. C. Barber1. 2002. "Dansgaard-Oeschger Events: Is There a Signal Off the Hudson Strait Ice Stream?" Quaternary Science Reviews. 21, no. 1-3: 443–454.
- Barr, W. 1994. "The Eighteenth Century Trade between the Ships of the Hudson's Bay Company and the Hudson Strait Inuit". Arctic. 47, no. 3: 236.
- Campbell, N. J. The Oceanography of Hudson Strait. [S.l.]: Atlantic Oceanographic Group, 1958.
- Easton, A. K. Tides of Hudson Strait. Dartmouth, Nova Scotia: Bedford Institute of Oceanography, 1972.
- Gaston, A. J. Seabird Investigations in Hudson Strait Report on Activities in 1980. OLABS Program report. [Canada]: Canadian Wildlife Service, 1981.
- Payne, F. F. Eskimo of Hudson's Strait. Toronto?: s.n.], 1889. ISBN 0-665-09301-2
- 2005. "A Sentry at the Atlantic Gateway – An Experimental Mooring Monitors Water Flow Through Strategic Hudson Strait". Oceanus. 44, no. 3: 30.
Referències[modifica]
- ↑ Trémaudan, Auguste Henri de Trémaudan. The Hudson Bay road (1498–1915). Digitized 10 July 2008. J.M. Dent, 1916, p. 50.
- ↑ answers.com
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Hudson  |
Coord.: 62° 29′ 36″ N, 71° 57′ 43″ O / 62.49333°N,71.96194°O
