Badia de Baffin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de la badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin

La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Groenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any, no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.

Història[modifica | modifica el codi]

Iceberg a la badia de Baffin

El 1585, en la seva primera exploració a l'Àrtic a la recerca del pas del Nord-oest, l'explorador anglès John Davis, comandant les naus Sunneshine i Mooneshine, fou el primer europeu a navegar per les seves aigües. William Baffin, uns anys més tard, realitzà cinc viatges a l'Àrtic i arribà a la badia de Baffin el 1616. Gràcies a aquests viatges, provà que el pas del Nord-oest no es troba a la zona de la badia de Hudson.[1]

Vida animal[modifica | modifica el codi]

Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis, i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badia de Baffin Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O / 73.40833°N,68.13111°O / 73.40833; -68.13111