Badia de Baffin
Tipus | Mar ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | William Baffin ![]() | |||
Part de | oceà Àrtic ![]() | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Groenlàndia (Regne de Dinamarca) ![]() | |||
| ||||
Format per | ||||
Afluent | ||||
Conca hidràulica | Arctic Ocean drainage basin (en) ![]() ![]() | |||
Dades i xifres | ||||
Profunditat | 2.136 m ![]() | |||
Mida | 550 (![]() | |||
Superfície | 689.000 km² ![]() | |||

La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Groenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any, no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.
Història[modifica]
El 1585, en la seva primera exploració a l'Àrtic a la recerca del pas del Nord-oest, l'explorador anglès John Davis, comandant les naus Sunneshine i Mooneshine, fou el primer europeu a navegar per les seves aigües. William Baffin, uns anys més tard, realitzà cinc viatges a l'Àrtic i arribà a la badia de Baffin el 1616. Gràcies a aquests viatges, provà que el pas del Nord-oest no es troba a la zona de la badia de Hudson.[1]
Vida animal[modifica]
Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis, i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Discovery and Exploration of Canada». Arxivat de l'original el 2007-04-11. [Consulta: 13 març 2015].
- ↑ «Aquatic Species at Risk - Beluga Whale». Arxivat de l'original el 2009-02-16. [Consulta: 13 març 2015].
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badia de Baffin |