Badia de Baffin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de la badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin

La badia de Baffin (en inuktitut Saknirutiak Imanga, en anglès Baffin Bay, en francès Baie de Baffin, en kalaallisut Baffinip Kangerliumanersua, en danès Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic, amb el qual connecta a través de l'estret de Davis, i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Groenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.

Història[modifica | modifica el codi]

Iceberg a la badia de Baffin

El 1585, en la seva primera exploració a l'Àrtic a la recerca del Pas del Nord-oest, l'explorador anglès John Davis, comandant les naus Sunneshine i Mooneshine fou el primer europeu en navegar per les seves aigües. William Baffin, uns anys més tard, realitzà cinc viatges a l'Àrtic i arribà a la badia de Baffin el 1616. Gràcies a aquests viatges provà que el Pas del Nord-oest no es troba a la zona de la badia de Hudson.[1]

Vida animal[modifica | modifica el codi]

Hi viuen unes 120.000 belugues, que s'alimenten de peixos petits i crustacis i de vegades es veuen atrapades pels bancs de gel.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badia de Baffin Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 73° 24′ 30″ N, 68° 07′ 52″ O / 73.40833°N,68.13111°O / 73.40833; -68.13111