Situació de la badia de BaffinSituació de la badia de Baffin
La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares. Limita a l'oest amb l'illa de Baffin, a l'est amb Groenlàndia i al nord amb l'illa d'Ellesmere; al sud, es confon amb la mar del Labrador. De nord a sud, fa 1.130 km de longitud. Durant la major part de l'any, no és navegable a causa de la presència d'un gran nombre d'icebergs.
El 1585, en la seva primera exploració a l'Àrtic a la recerca del pas del Nord-oest, l'explorador anglès John Davis, comandant les naus Sunneshine i Mooneshine, fou el primer europeu a navegar per les seves aigües. William Baffin, uns anys més tard, realitzà cinc viatges a l'Àrtic i arribà a la badia de Baffin el 1616. Gràcies a aquests viatges, provà que el pas del Nord-oest no es troba a la zona de la badia de Hudson.[1]
) km 
