Estret de Davis
| Davis Strait | ||||
| ||||
| Tipus | Estret  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | John Davis | |||
| Part de | Arxipèlag Àrtic Canadenc oceà Àrtic | |||
| Ecoregió (WWF) | Àrtic | |||
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica | |||
| País |  Canadà,  Dinamarca | |||
| Regió/prov. |  Nunavut  Groenlàndia | |||
| ||||
| Banyat per | Oceà Àrtic | |||
| Illa | Groenlàndia illa de Baffin | |||
| Mars contigus | Badia de Baffin, Mar del Labrador | |||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Separació mínima | 338 km | |||
| Mida | 644 ( ) × 1.113 ( ) km | |||
| Història | ||||
| Primera navegació | Martin Frobisher (1576) | |||
| Primera exploració | John Davis (1587) | |||
L'estret de Davis (en anglès Davis Strait) és un estret marí que es troba la nord del Mar de Labrador, entre Groenlàndia i l'illa Baffin a Nunavut, Canadà. Rep el nom de l'explorador anglès John Davis (1550–1605), que cercava el pas del nord-oest.
Geografia[modifica]
Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional:[1] l'estret de Davis té els següents límits:
- al nord, el paral·lel 70°N entre Groenlàndia i l'illa de Baffin, que és el límit sud de la badia de Baffin
- a l'est, la costa occidental de Groenlàndia
- al sud, el paral·lel 60°N, entre Groenlàndia i la península de Labrador
- a l'oest, el límit est del Pas del Nord-oest, al sud del paral·lel 70° N i l'estret de Hudson
Té una amplada d'entre 338 i 664 km i a la costa de l'illa de Baffin té dos importants entrants, el Cumberland Sound i la Badia de Frobisher. És un dels trams de la ruta marítima del Pas del Nord-oest.
Corrents[modifica]
El corrent marí fred del Labrador travessa l'estret cap al sud, al llarg de l'Illa de Baffin, arrossegant gel flotant durant la major part de l'any. Un corrent càlid, derivat del Corrent del Golf, flueix cap al nord al llarg de la costa de Groenlàndia a la regió de les principals rutes marítimes de l'Estret.
Les seves marees són molt intenses, cosa que va desencoratjar els antics exploradors. La seva fondària és de mil a dos mil metres.
Història[modifica]
El primer europeu del que es tenen notícies que vagi creuar les aigües de l'estret va ser el navegant anglès Martin Frobisher, que, durant la seva expedició de 1576 en la recerca del Pas del Nord-oest, va arribar el 28 de juliol amb el vaixell Gabriel, gairebé amb seguretat, a les costes de l'illa Resolution, a la l'entrada de la badia de Frobisher. Frobisher va tornar en la seva segona expedició a l'any següent, el 17 de juliol de 1577, al capdavant d'una petita flota de tres vaixells, l'Aydé, el Gabriel i el Michael. En aquesta ocasió va arribar al que el va anomenar Terra de Hall a la vora septentrional de la boca de la badia de Frobisher. Uns dies més tard va prendre possessió solemnement d'aquestes terres i de la part sud de la badia en nom de la reina d'Anglaterra.
El primer que realment va navegar i va reconèixer l'estret va ser John Davis el 1585. Davis va partir d'Anglaterra a primers de juny amb dos vaixells, el Sunneshine i el Mooneshine. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Groenlàndia, va seguir cap al sud fins a passar el cap Farewell i des d'allà va tornar novament cap al nord, vorejant el litoral occidental de Groenlàndia, fins que, en trobar mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí cap a la Xina. Va creuar les aigües del que avui porten el seu nom-estret de Davis-i en els 66 ° N, però, es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin, i, tot i que va seguir cap al nord internant en aigües de la badia de Cumberland amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de tornar a finals d'agost. Va arribar a Anglaterra el 30 de setembre.
Davis va tornar a la zona en les seves dues expedicions a l'àrtic. El 1586 va partir al capdavant de quatre vaixells, però només el Mooneshine va aconseguir arribar per les difícils condicions atmosfèriques del viatge. Va repetir el recorregut de l'anterior viatge, aconseguint arribar fins als 67° N, una mica més al nord del cap Dyer, sobrepassat la badia de Cumberland. Va tornar tres anys més tard, el 1589, aquest cop a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l'Ellen. Va navegar amb condicions excepcionals vorejant la ribera occidental de Groenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92′ N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Va virar al sud resseguint l'illa de Baffin i explorant de nou la badia de Cumberland. Després va seguir cap al sud retornant a casa el 15 de setembre, després de navegar amb èxit en la seva petita embarcació a través de més de 20° d'aigües àrtiques.
Petroli i gas[modifica]
El Servei Geològic dels Estats Units ha estimat que al menys el 13% dels dipòsits de petroli no descobert de el món i el 30% de les bosses de gas no descobertes es troben a l'Àrtic, i que els mars que envolten Groenlàndia poden contenir grans quantitats de gas natural i quantitats menors de petroli i gas natural.[2][3] Això ha portat el Parlament de Groenlàndia a oferir un gran nombre de concessions per a l'extracció d'hidrocarburs sota les aigües. Les àrees de concessions més grans es troben als mars de l'oest de Groenlàndia, principalment a l'estret de Davis i la badia de Baffin, però amb diverses concessions més petites també al mar de Groenlàndia.[4][5][6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. Arxivat de l'original el 16 de gener 2013. [Consulta: 6 febrer 2010].
- ↑ «90 Billion Barrels of Oil and 1,670 Trillion Cubic Feet of Natural Gas Assessed in the Arctic». US Geological Survey (USGS), 23-07-2008.
- ↑ «Assessment of Undiscovered Oil and Gas Resources of the West Greenland». US Geological Survey (USGS), maig 2008.
- ↑ Lisa Gregoire «Greenland pushing ahead with oil and gas development». Nunatsiaq Online. Nunatsiaq News, 15-05-2014.
- ↑ «Current Licences». Bureau of Mineral and Petroleum (Greenland). Arxivat de l'original el 13 de maig 2016.
- ↑ «Map of exclusive hydrocarbon licences». Bureau of Mineral and Petroleum (Greenland), febrer 2016. Arxivat de l'original el 13 de maig 2016.
- ↑ «Approved Hydrocarbon Activities». Bureau of Mineral and Petroleum (Greenland), 31-10-2015. Arxivat de l'original el 13 de maig 2016.
Bibliografia[modifica]
- Boertmann, David. Mapping of Oil Spill Sensitive Areas in the Davis Strait, West Greenland A Review of Biological Data in Relation to Oil Spill Sensitivity Mapping, with an Identification of Data Gaps. Copenhagen, Denmark: Greenland Environmental Research Institute, 1992.
- Crawford, R. E. Life History of the Davis Strait Greenland Halibut, with Reference to the Cumberland Sound Fishery. Winnipeg: Dept. of Fisheries and Oceans, 1992.
- Dr̐ưue, C., and G. Heinemann. 2001. "Airborne Investigation Of Arctic Boundary-Layer Fronts Over The Marginal Ice Zone Of The Davis Strait". Boundary-Layer Meteorology. 101, no. 2: 261-292.
- Heide-Jorgensen, M P, H Stern, and K L Laidre. 2007. "Dynamics of the Sea Ice Edge in Davis Strait". Journal of Marine Systems : Journal of the European Association of Marine Sciences and Techniques. 67, no. 1: 170.
- Jones, A G E, and Arthur Credland. 1998. "The Greenland and Davis Strait Trade, 1740-1880". The Polar Record. 34, no. 189: 162.
- J̐ưrgensen, O, C Hvingel, P M̐ưller, and M Treble. 2005. "Identification and Mapping of Bottom Fish Assemblages in Davis Strait and Southern Baffin Bay". Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. 62: 1833-1852.
- Mallory ML, GJ Roberston, and A Moenting. 2006. "Marine Plastic Debris in Northern Fulmars from Davis Strait, Nunavut, Canada". Marine Pollution Bulletin. 52, no. 7: 813-5.
- Ross, W. Gillies. Arctic Whalers, Icy Seas Narratives of the Davis Strait Whale Fishery. Toronto, Canada: Irwin Pub, 1985. ISBN 0-7725-1524-7
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Davis |
- June 2005 Satellite photograph of Davis Strait from MODIS, showing meltwater ponds.
- Atles del Canadà en línia (anglès) (francès)