Estret de Davis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaEstret de Davis
Davis Strait
Sisimiut-nasaasaaq-from-palasip-qaqqaa.jpg
Costa de l'estret de Davis, a la costa oest de Groenlàndia
Tipus Estret i curs d'aigua
Part de Arxipèlag Àrtic Canadenc i oceà Àrtic
Ecoregió Àrtic
Ubicació
Continent Amèrica
País Canadà Canadà, Dinamarca Dinamarca
Regió/prov. Nunavut Nunavut
Groenlàndia Groenlàndia
65° N, 58° O / 65°N,58°O / 65; -58
Mar Oceà Àrtic
Illa Groenlàndia
illa de Baffin
Mars contigus Badia de Baffin, Mar del Labrador
Format per estret de Hudson (estret)
Característiques
Separació mínima 338 km
Dimensions 644 km (Amplada) × 1.113 km  (Llargada) m
Creua Dinamarca i Canadà
Història
Primers navegants Martin Frobisher (1576)
Primers exploradors John Davis (1587)
Modifica les dades a Wikidata

L'estret de Davis (en anglès Davis Strait) és un estret marí que es troba la nord del Mar de Labrador, entre Groenlàndia i l'illa Baffin a Nunavut, Canadà. Rep el nom de l'explorador anglès John Davis (1550–1605), que cercava el pas del nord-oest.

Geografia[modifica]

Segons l'Organització Hidrogràfica Internacional:[1] l'estret de Davis té els següents límits:

Té una amplada d'entre 338 i 664 km i a la costa de l'illa de Baffin té dos importants entrants, el Cumberland Sound i la Badia de Frobisher. És un dels trams de la ruta marítima del Pas del Nord-oest.

Corrents[modifica]

El corrent marí fred del Labrador travessa l'estret cap al sud, al llarg de l'Illa de Baffin, arrossegant gel flotant durant la major part de l'any. Un corrent càlid, derivat del Corrent del Golf, flueix cap al nord al llarg de la costa de Groenlàndia a la regió de les principals rutes marítimes de l'Estret.

Les seves marees són molt intenses, cosa que va desencoratjar els antics exploradors. La seva fondària és de mil a dos mil metres.

Història[modifica]

El primer europeu del que es tenen notícies que vagi creuar les aigües de l'estret va ser el navegant anglès Martin Frobisher, que, durant la seva expedició de 1576 en la recerca del Pas del Nord-oest, va arribar el 28 de juliol amb el vaixell Gabriel, gairebé amb seguretat, a les costes de l'illa Resolution, a la l'entrada de la badia de Frobisher. Frobisher va tornar en la seva segona expedició a l'any següent, el 17 de juliol de 1577, al capdavant d'una petita flota de tres vaixells, l'Aydé, el Gabriel i el Michael. En aquesta ocasió va arribar al que el va anomenar Terra de Hall a la vora septentrional de la boca de la badia de Frobisher. Uns dies més tard va prendre possessió solemnement d'aquestes terres i de la part sud de la badia en nom de la reina d'Anglaterra.

El primer que realment va navegar i va reconèixer l'estret va ser John Davis el 1585. Davis va partir d'Anglaterra a primers de juny amb dos vaixells, el Sunneshine i el Mooneshine. Després de trobar-se amb la frontera de gel a la costa oriental de Groenlàndia, va seguir cap al sud fins a passar el cap Farewell i des d'allà va tornar novament cap al nord, vorejant el litoral occidental de Groenlàndia, fins que, en trobar mar lliure de gel, es va dirigir a l'oest pensant haver trobat el camí cap a la Xina. Va creuar les aigües del que avui porten el seu nom-estret de Davis-i en els 66 ° N, però, es va trobar amb les costes de l'illa de Baffin, i, tot i que va seguir cap al nord internant en aigües de la badia de Cumberland amb l'esperança que fos l'anhelat pas, va haver de tornar a finals d'agost. Va arribar a Anglaterra el 30 de setembre.

Davis va tornar a la zona en les seves dues expedicions a l'àrtic. El 1586 va partir al capdavant de quatre vaixells, però només el Mooneshine va aconseguir arribar per les difícils condicions atmosfèriques del viatge. Va repetir el recorregut de l'anterior viatge, aconseguint arribar fins als 67° N, una mica més al nord del cap Dyer, sobrepassat la badia de Cumberland. Va tornar tres anys més tard, el 1589, aquest cop a bord d'una petita pinassa de 20 tones, l'Ellen. Va navegar amb condicions excepcionals vorejant la ribera occidental de Groenlàndia en aigües lliures fins als 72° 92′ N (una mica més al nord d'Upernavik) abans que el gel li impedís el pas. Va seguir cap a l'oest fins que novament va ser bloquejat pel gel. Va virar al sud resseguint l'illa de Baffin i explorant de nou la badia de Cumberland. Després va seguir cap al sud retornant a casa el 15 de setembre, després de navegar amb èxit en la seva petita embarcació a través de més de 20° d'aigües àrtiques.

Referències[modifica]

  1. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. [Consulta: 6 febrer 2010].

Bibliografia[modifica]

  • Boertmann, David. Mapping of Oil Spill Sensitive Areas in the Davis Strait, West Greenland A Review of Biological Data in Relation to Oil Spill Sensitivity Mapping, with an Identification of Data Gaps. Copenhagen, Denmark: Greenland Environmental Research Institute, 1992.
  • Crawford, R. E. Life History of the Davis Strait Greenland Halibut, with Reference to the Cumberland Sound Fishery. Winnipeg: Dept. of Fisheries and Oceans, 1992.
  • Dr̐ưue, C., and G. Heinemann. 2001. "Airborne Investigation Of Arctic Boundary-Layer Fronts Over The Marginal Ice Zone Of The Davis Strait". Boundary-Layer Meteorology. 101, no. 2: 261-292.
  • Heide-Jorgensen, M P, H Stern, and K L Laidre. 2007. "Dynamics of the Sea Ice Edge in Davis Strait". Journal of Marine Systems : Journal of the European Association of Marine Sciences and Techniques. 67, no. 1: 170.
  • Jones, A G E, and Arthur Credland. 1998. "The Greenland and Davis Strait Trade, 1740-1880". The Polar Record. 34, no. 189: 162.
  • J̐ưrgensen, O, C Hvingel, P M̐ưller, and M Treble. 2005. "Identification and Mapping of Bottom Fish Assemblages in Davis Strait and Southern Baffin Bay". Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences. 62: 1833-1852.
  • Mallory ML, GJ Roberston, and A Moenting. 2006. "Marine Plastic Debris in Northern Fulmars from Davis Strait, Nunavut, Canada". Marine Pollution Bulletin. 52, no. 7: 813-5.
  • Ross, W. Gillies. Arctic Whalers, Icy Seas Narratives of the Davis Strait Whale Fishery. Toronto, Canada: Irwin Pub, 1985. ISBN 0-7725-1524-7

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Davis Modifica l'enllaç a Wikidata