Mar de Labrador
El mar de Labrador és una part de l'oceà Atlàntic que es troba entre la península de Labrador i Grenlàndia. Aquest mar està flanquejat per continents al sud-oest, nord-oest i nord-est. Conecta amb la badia de Baffin al nord a través de l'estret de Davis.[1]
Fa uns 100 km de llargada i uns 900 km d'amplada. La màxima fondària és de 4.316 m
Es va formar fa 60 milions d'anys per la separació de les plaques nord-americana i grenlandesa.
El mar de Labrador és la principal font de la massa d'aigua profunda i freda que flueix al límit occidental de l'Atlàntic nord.
Taula de continguts
Història[modifica | modifica el codi]
En el sud d'aquest àmbit entre 500 aC i el 1300, es desenvolupà la Cultura Dorset i els assentaments dels Beothuk i els Inuit. La cultura Dorset va ser reemplaçada per la cultura Thule people.[2]
Extensió[modifica | modifica el codi]
L'organització hidrogràfica internacional (International Hydrographic Organization) defineix els límits del mar de Labrador:[3]
Al nord: el límit sud és l'estret de Davis el paral·lel de 60º Nord de latitud entre Grenlàndia i el Labrador].
A l'est: la línia des de Cap St. Francis 47° 45′ N, 52° 27′ O / 47.750°N,52.450°O (Terranova i Labrador) a Cap Farewell de Grenlàndia.
A l'oest: la costa est de Labrador i terranova i el límit nord-est del Golf de Sant Llorenç – la línia que va de Cap Bauld (punt nord de l'illa Quirpon), 51° 40′ N, 55° 25′ O / 51.667°N,55.417°O) a l'extrem est de Belle Isle i sobre el punt de coordenades (52° 02′ N, 55° 15′ O / 52.033°N,55.250°O). Aleshores una línia que uneix els Cap St. Charles (52° 13′ N) de Labrador.
Temperatura i salinitat[modifica | modifica el codi]
La temperatura de l'aigua varia entre –1 °C a l'hivern i 5–6 °C a l'estiu. La salinitat és relativament baixa: 31–34.9 parts per mil. Dues terceres parts del mar està cobert pel gel a l'hivern. Les marees són semidiürnes (ocorren dues vegades al dia) arribant a 4 metres
Fauna[modifica | modifica el codi]
Les parts nord i oest del mar de Labrador estan cobertes pel gel entre desembre i juny. El gel a la deriva serveix de lloc de cria de les foques a la primavera. Taambé hi ha salmó i altres mamífers marins. La pesca de crustacis va començar el 1978. La població de bacallà ha entrat en declivi.[4]
La balena Beluga, actualment són rares al mar de Labrador.[5] Es troben també altres espècies de balenes.[6]
L'ànec de Labrador es va extingir al segle XIX.[7] Entre els animals del litoral hi ha la subespècie llop del Labrador (Canis lupus labradorius),[8][9] caribú (Rangifer spp.), ant (Alces alces), ós (Ursus americanus), guineu (Vulpes vulpes), guineu àrtica (Alopex lagopus), golut, llebre (Lepus americanus Pandion haliaetus, corv (Corvus corax), ànàtides, oques, perdius i faisans.[10][11]
Flora[modifica | modifica el codi]
A la vegetació litoral hi ha els arbres Picea mariana, P. glauca, Betula spp. i salzes. També hi ha arbusts d'ericàcies Eriophorum spp. Carex spp. i Ledum, líquens i molses.[12]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Labrador  |
- ↑ Encyclopædia Britannica. «Labrador Sea». [Consulta: 2008-02-03].
- ↑ Grønlands forhistorie, ed. Hans Christian Gulløv, Gyldendal 2005, ISBN 87-02-01724-5
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. [Consulta: 6 February 2010].
- ↑ National Research Council (U.S.). Maritime services to support polar resource development, 1981, p. 6–7.
- ↑ COSEWIC Assessment and Update Status Report on the Beluga Whale
- ↑ Anthony Bertram Dickinson, Chesley W. Sanger. Twentieth-century shore-station whaling in Newfoundland and Labrador. McGill-Queen's Press - MQUP, 2005, p. 16–17. ISBN 0773528814.
- ↑ Ducher, William. «The Labrador Duck – another specimen, with additional data respecting extant specimens». Auk, vol. 11, 1894, pàg. 4–12.
- ↑ E. A. Goldman. «The Wolves of North America». Journal of Mammalogy, vol. 18, 1, 1937, pàg. 37–45. DOI: 10.2307/1374306.
- ↑ G.R. Parker and S. Luttich. «Characteristics of the Wolf (Canis lupus lubrudorius Goldman) in Northern Quebec and Labrador». Arctic, vol. 39, 2, 1986, pàg. 145–149.
- ↑ Anonymous,. The Moravians in Labrador, 2006, p. 9–11. ISBN 1406805122.
- ↑ Eastern Canadian Shield taiga (NA0606), WorldWildLife.org
- ↑ Ledum groenlandicum Oeder – Labrador Tea
Coord.: 61° N, 56° O / 61°N,56°O
|
