Muntanyes Torngat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMuntanyes Torngat
Saglek Fjord Labrador 2008.JPG
Muntanyes Torngat
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTerranova i Labrador (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
 58° 53′ N, 63° 43′ O / 58.88°N,63.72°O / 58.88; -63.72Coord.: 58° 53′ N, 63° 43′ O / 58.88°N,63.72°O / 58.88; -63.72
Serraladaserralada Àrtica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Cims destacatsMont Caubvick (1.652 m)
Altitud1.652 m
Dimensions316 km  default (Llargada
Punt més altmont D'Iberville Modifica el valor a Wikidata
Superfície30.067 km² Modifica el valor a Wikidata

Les muntanyes Torngat són una serralada que es troben a la península del Labrador, a la punta nord de Terranova i Labrador i el Quebec oriental i formen part de la serralada Àrtica.[1] Aproximadament el 56% de la serralada es troba al Quebec, el 44% al Labrador i poc menys d'un 1% a l'illa Killiniq, a Nunavut. Les muntanyes Torngat abasten una superfície de 30.067 km², incloent les regions baixes, i s'estén al voltant de 300 km des del cap Chidley, al nord, fins al fiord Hebron Fjord, al sud. El mont Caubvick, la màxima altura de la serralada, és el punt més alt del Canadà continental a l'est d'Alberta.

Terreny[modifica]

Muntanyes Torngat i fiord Nachvak.

El punt més elevat és el mont Caubvick (també conegut com a Mont d'Iberville), amb 1.652 msnm. No hi ha arbres a la serralada perquè es troben per sobre del límit arbori de l'Àrtic. El permafrost és continu al costat del Qeubec, i s'estén de manera discontínua al vessant Artàntic. A partir d'uns 300 msnm el terreny és bàsicament un desert rocallòs.

Cims principals[modifica]

Punts més alts de les muntanyes Torngat[2]
Pos. Nom metres peus
1 Mont Caubvick 1.652 5.420
2 Mont Torngarsoak 1.595 5.232
3 Mont Cirque 1.568 5.144
4 Pic 5100 (24I/16) 1.554+ 5.100+
5 Pic 5074 1.547 5.074
6 Mont Erhart 1.539 5.049
7 Jens Haven 1.531 5.023
8 Pic 5000 (24P/01) 1.524+ 5.000+
9 Pic 5000 (24I/16) 1.524+ 5.000+
10 Mont Innuit 1.509 4.951

Geologia[modifica]

Alguns dels Gneis precambrians que comprenen les muntanyes Torngat es troben entre els més antics de la Terra i han estat datats en aproximadament 3,6 a 3,9 milions d'anys.[3] Els geòlegs reconeixen aquests gneiss com una part de l'Escut canadenc o Terra Alta Laurèntiana,[4] que, component l'antiga Laurèntia, se separa del continent Rodínia fa aproximadament 750 milions d'anys per formar el nucli geològic d'Amèrica del Nord.[5]

Glaciació[modifica]

Les serralades que formen les muntanyes Torngat estan separades per profunds fiords i estrets lacs que estan envoltants de parets de roca. Aquests fiords es formaren durant la darrera glaciació. Actualment Parks Canada documenta més de 40 glaceres a la zona.[3]

Flora i fauna[modifica]

El caribú és habitual a la zona i els óssos polars es localitzen a la costa. Nombroses espècies vegetals habituals de la regió àrtica es poden trobar a les muntanyes Torngat.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Park Wardens - Arctic Cordillera
  2. «Torngat Mountains» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 22 desembre 2011].
  3. 3,0 3,1 «Torngat Mountains National Park Reserve» (en anglès). Parks Canada. [Consulta: 21 desembre 2011].
  4. Canada Physiographic Regions (anglès)
  5. Nick Eyles and Andrew Miall, Canada Rocks: The Geologic Journey (Markham, Ont., Fitzhenry & Whiteside: 2007) pp. 66-67.

Bibliografia[modifica]

  • Ives, J. D. 1957. "Glaciation of the Torngat Mountains, Northern Labrador". Arctic. 10, no. 2: 67-87.
  • Kobalenko, Jerry. 2007. "Ghost Coast - Kayaking the Foreboding Fiords of Torngat Mountains National Park". Canadian Geographic. 127, no. 3: 38.
  • Schaefer, James A, and Stuard N Luttich. 1998. "Articles - Movements and Activity of Caribou, Rangifer Tarandus Caribou, of the Torngat Mountains, Northern Labrador and Quebec". The Canadian Field-Naturalist. 112, no. 3: 486.

Enllaços externs[modifica]