Vés al contingut

Inuit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Inuits)
Infotaula grup humàInuit
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total110.783 Modifica el valor a Wikidata
LlenguaInuit Sign Language (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Religióanimisme, luteranisme, cristianisme i Mitologia inuit Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatCanadà i Groenlàndia Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda),[1] són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en són la majoritària.

Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a caçar... Actualment, però, a causa del fort procés d'aculturació, s'està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries.

Els èsquimos s'organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet la poligàmia.

Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord-amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans.

Políticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories ètniques:

La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuits han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

Origen del terme eskimo

[modifica]
Inuits a Groenlàndia. Foto Fridtjof Nansen

El terme èsquim (o èsquimo) ve del mot eskimo, passat pel francès més comú, esquimau (femení esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). És atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie, de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els «habitants de les regions àrtiques d'Amèrica».[2] La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa 'menjador de carn crua',[3][4][5] però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu,[6] mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'.[7][8] El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.[note 1] Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.[9] Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.[10]

El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.

Llengües

[modifica]
Mapa de les llengües dels inuits

Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.

Mots d'origen inuk en català

[modifica]
  • anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
  • parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Vegeu-ne, per exemple, l'edició del segon semestre del 1860.

Referències

[modifica]
  1. El terme *esquimal és impropi car s'origina de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.
  2. CNRTL
  3. Royot 2007, p. 78
  4. Online Etymology Dictionary
  5. Harper, Judith R. Smart Apple Media. Inuits (en anglès), 2000, p. 32. ISBN 1-887068-74-0. 
  6. Sailer 2002
  7. Mennecier 1995, p. 5
  8. Dorais 1996, p. 8
  9. Barnum 1901
  10. Dorais 1996, p. 2

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]