Almandina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAlmandina
Almandin.jpg
Fórmula química Fe2+3Al2Si3O12
Epònim Alabanda i lloc de descobriment
Localitat tipus Alabanda, Província d'Aydin, Regió de l'Egeu, Turquia
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.08
Dana 51.4.3a.2
Heys 16.17.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí quan es presenta com a cristall idiomòrfic, s'observen les formes dodecaèdriques o cúbiques amb les vores escapçades. També és freqüent trobar-lo anhèdric en la matriu d'algunes roques.
Grup espacial space group 230 Tradueix
Color vermell marronós, taronja vermellós, porpra vermellós, vermell granat, normalment en tonalitats fosques.
Exfoliació no en presenta
Fractura concoidal
Duresa 7 a 7,5
Lluïssor de greixosa a vítria
Color de la ratlla blanca
Gravetat específica 4,05 (+,25, -,12)
Lluïssor polida vítria a subadamantina
Propietats òptiques refracció individual, i amb freqüència doble refracció anòmala
Índex de refracció 1,790 (+/-,030)
Birefringència no en presenta
Pleocroisme no en presenta
Dispersió òptica 0,024
Fluorescència no en presenta
Espectre d'absorció normalment a 504, 520, and 573nm, també a 423, 460, 610 i 680-690nm
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2][3][4]
Modifica dades a Wikidata

L'almandina és una espècie mineral que pertany al grup dels granats. El seu nom deriva d'alabandicus, que és el nom que va donar Plini el Vell a la pedra treballada a Alabanda, un poble de Caria, a l'Àsia Menor. L'almandina és un granat aluminico-fèrric, d'un color vermell intens amb certes tonalitats violàcies.

L'almandina forma part com a membre extrem de la solució sòlida entre ella mateixa i el pirop. La seva fórmula és: Fe3Al2(SiO4)3. A mesura que ens desplacem en la solució sòlida cap al domini del pirop, el ferro de l'almandina es va substituint per magnesi.

El mineral cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic, amb uns paràmetres de cel·la de a ≈ 11.512 Å a 100 K.[5]

Formació i jaciments[modifica]

Almandina

L'almandina es troba abundantment en plaers; són sobretot coneguts els de Sri Lanka, on sovint és anomenada rubí de Ceilan. Si l'almandina pren tonalitats violàcies s'anomena granat de Thanlyin, un poble de Pegu, a Myanmar. S'han trobat grans dipòsits d'almandina als Territòris de Nord, a Àustràlia. A més a més d'aquests llocs, on l'almandina és coneguda per la seva abundància o bellesa, també es troba arreu del món. Generalment es troba en roques metamòrfiques con esquistos, corneanes, gneissos o altres tipus de roca. També en roques ígnies com pegmatita o eclogita.[1][2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almandina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Mindat.org - Almandine
  2. 2,0 2,1 Webmineral.com - Almandine
  3. Handbook of Mineralogy - Almandine
  4. Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
  5. Geiger C., Armbruster Th., Lager G., Jiang K., Lottermoser W., and Amthauer G. (1992). "A combined temperature dependent 57Fe Mössbauer and single crystal X-ray diffraction study of synthetic almandine: evidence for the Gol'danskii-Karyagin effect." Physics and Chemistry of Minerals, Volume 19, Number 2, pp. 121-126. http://www.springerlink.com/content/u6hj5812806431ht/