Mitridatita
 Mitridatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Fe3+ 3O₂(PO₄)₃·3H₂O |
| Epònim | mont Mithridat |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.30 |
| Dana | 42.8.4.1 |
| Heys | 19.14.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,53Å; b = 19,35Å; c = 11,25Å; β = 95,92° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc verdós, verd oliva, marronós-verd, etc |
| Macles | similars a les de la robertsita, rotació multiple (π/3) perpendicular a {100} |
| Exfoliació | molt bona - {100} observada en cristalls de la pegmatita gap lode, Dakota del Sud |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | cerosa, grassa, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,25 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,785 nβ = 1,850 nγ = 1,850 |
| Birefringència | δ = 0,065 |
| Angle 2V | mesurat: 5° to 10° |
| Dispersió òptica | extrema |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1914 |
| Símbol | Mit |
| Referències | [1] |
La mitridatita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la mitridatita. Va rebre el seu nom l'any 1914 per part de P. A. Dovoitxenko en honor del mont Mithridat, situat a la península de Kertx, on va ser descoberta.
Característiques[modifica]
La mitridatita és un fosfat de fórmula química Ca₂Fe3+
3O₂(PO₄)₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tenen rarament forma de pseudoromboedres tabulars prims, de fins a 2 mm, compostos de {100}, {001} i {423}; més comunament massius, en nòduls, filons i crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mitridatita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneïta, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Formació i jaciments[modifica]
La mitridatita es troba sovint en forma de taques o crostes en minerals a prop de minerals de fosfat de ferro(II) oxidants, com ara trifilita i vivianita en pegmatites de granita; també pot ser un component de ciment o reemplaçament en fòssils en alguns sediments ferruginosos oolítics; també es forma en sòls fosfàtics. A més del mont Mithridat, la mitridatita també ha estat trobada en altres indrets de la península de Crimea i a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Bèlgica, el Brasil, el Canadà, Espanya, els Estats Units, Etiòpia, les Filipines, Finlàndia, França, Grècia, el Japó, Madagascar, el Marroc, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Ruanda, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa i Ucraïna. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental, Barcelona), al cap de Creus (Alt Empordà, Girona) i al rierol de Vilella, a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: trifilita, vivianita, rockbridgeïta, heterosita, hureaulita, fairfieldita, cyrilovita, jahnsita, col·linsita, apatita i hidròxids de ferro.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mitridatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Mitridatite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 26 juny 2017].