Arseniosiderita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralArseniosiderita
Arseniosiderite-d06-152a.jpg
Arseniosiderita sobre romanechita, de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, França
Fórmula químicaCa2Fe3+
3
O2(AsO4)3·3H2O
Epònimcomposició química, arsènic i ferro
Localitat tipusdipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, Saône-et-Loire, Borgonya-Franc Comtat, França
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.8.DH.30
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.30
Dana42.8.4.3
Heys20.9.11
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 17.76Å, b = 19.53Å, c = 11.3Å, β = 96°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgroc daurat, groc marró, marronós
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturafibrosa
Tenacitatfràgil
Duresa4,5
Lluïssorresinosa, sedosa, submetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat3,58 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.792 - 1.815 nβ = 1.870 - 1.898 nγ = 1.870 - 1.898
Birefringènciaδ = 0,078 a 0,083
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Any d'aprovació1842
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'arseniosiderita és un mineral de la classe dels arsenats. Ours Pierre Armand Petit Dufrenoy li va donar nom l'any 1842, de l'arsènic que conté i del grec σίδηρος "sideros", ferro, en al·lusió a la seva composició química.

Característiques[modifica]

L'arseniosiderita és un arsenat de calci i ferro de fórmula química Ca2Fe3+
3
O2(AsO4)3·3H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, normalment en forma fibrosa en agregats radials, en masses granulars o presentant un aspecte similar al feltre. Rarament es troba en forma de cristalls euèdrics de fins a 2mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És un mineral que pertany a grup de la mitridatita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3] També forma solució sòlida amb la robertsita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniosiderita pertany a "08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 < 1:1" juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Formació i jaciments[modifica]

És un rar mineral secundari format per oxidació de minerals que contenen arsènic, normalment escorodita o arsenopirita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: beudantita, carminita, escorodita, dussertita, farmacolita, pitticita, adamita, eritrita, arsenopirita o löllingita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1842 als dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, a La Chapelle-de-Guinchay (Saône-et-Loire, Borgonya, França). Tamb'e ha estat descrita a Alemanya, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, altres indrets de França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Linda Mariquita, al Molar (Priorat, Tarragona).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arseniosiderita
  1. 1,0 1,1 «Arseniosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2017].
  2. «Arseniosiderite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 octubre 2015].
  3. «Arseniosiderite-Mitridatite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
  4. «Arseniosiderite-Robertsite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].