Farmacolita
 Farmacolita | |
|---|---|
 Farmacolita sobre una escòria de Villanière, Aude, Languedoc-Roussillon, França (7,8 cm) | |
| Fórmula química | CaH[AsO₄]·2H₂O |
| Epònim | arsenat  |
| Localitat tipus | Sophia mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.25 |
| Dana | 39.1.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5.959 Å, b = 15.313 Å, c = 6.357 Å; β = 114.67°; Z = 4 |
| Color | blanc, groc, vermellós |
| Exfoliació | {010} bona |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 2,53 a 2,725 |
| Densitat | 2,6 |
| Índex de refracció | nα = 1.580 - 1.583 nβ = 1.589 - 1.590 nγ = 1.590 - 1.594 |
| Birefringència | δ = 0.010 - 0.011 |
| Angle 2V | 77° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pmc |
| Referències | [1][2][3] |
La farmacolita (del grec pharmakon, droga, i lithos, pedra) és un mineral rar de calci de la classe dels arsenats. S'acostuma a trobar en raïms blancs de cristalls fibrosos i incrustacions que cristal·litzen en el sistema monoclínic.
Va ser descrita per primera vegada l'any 1800 per a una aparició a la mina Sofia (Böckelsbach Valley of Wittichen, Schenkenzell, Baden-Württemberg, Alemanya). El nom prové del grec φάρμακον (fàrmakon), en al·lusió al seu contingut verinós d'arsènic.
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la farmacolita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: stercorita, mundrabillaita, swaknoita, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rhabdofana-(Ce), rhabdofana-(La), rhabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma per processos secundaris (oxidació) a partir de minerals d'arsènic primaris. És un arsenat hidroxilat i hidratat de calci. És l'anàleg amb arsènic de la brushita (Ca(PO₃OH)·2H₂O) i el guix (CaSO₄·2H₂O). Es deshidrata ràpidament a 60 °C de temperatura, transformant-se en el mineral haidingerita (Ca(AsO₃OH)·H₂O). S'associa amb picrofarmacolita, hornesita, haidingerita i rosslerita.
A Catalunya ha estat descrita a la pedrera i mina Berta entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i el Papiol (Vallès Occidental - Baix Llobregat, Barcelona); a la mina Solita, a Peramea (Pallars Sobirà, Lleida) i a la mina Atrevida a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farmacolita |
- ↑ «Pharmacolite». Mindat. [Consulta: 6 agost 2013].
- ↑ «Pharmacolite». Projecte RRUFF. [Consulta: 6 agost 2013].
- ↑ «Pharmacolite Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 6 agost 2013].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 24 juny 2017].