Vés al contingut

Mantienneïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMantienneïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaKMg₂Al₂Ti(PO₄)₄(OH)₃·15H₂O
EpònimJoseph Mantienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAnloua, Martap, Vina, Regió d'Adamaua, Camerun
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DH.35
Nickel-Strunz 9a ed.8.DH.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.11.21.2
Heys19.8.23
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,4 Å; b = 20,33 Å; c = 12,31 Å
Grup espacialgrup espacial 61 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró carmel a marró mel
Exfoliacióperfecta {001} i pobre {010}
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorvítria
Densitat2,31 g/cm3 (mesurada); 2,25 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,564 nγ = 1,598
Birefringènciaδ = 0,034
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 50° a 60°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-048 Modifica el valor a Wikidata
SímbolMtin Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mantienneïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la paulkerrita. Rep el nom en honor del mineralogista francès Dr. Joseph Mantienne (n. 1929), del Bureau de Recherches Géologiques et Miniéres (BRGM) d'Orleans (França).

Característiques

[modifica]

La mantienneïta és un fosfat de fórmula química KMg₂Al₂Ti(PO₄)₄(OH)₃·15H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mantienneïta pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París (França).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Anloua, a la regió d'Adamaua (Camerun), on es troba en forma d'esfèrules fibroses radials de fins a 1 mm. També ha estat descrita a Pinciná maar, a la regió de Banská Bystrica (Eslovàquia) i a Silbergrube, al districte de Neustadt an der Waldnaab (Baviera, Alemanya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Mantienneite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 desembre 2021].