Vés al contingut

Vivianita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralVivianita

Cristalls de vivianita de la mina Tomokoni, Districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia
Fórmula químicaFe2+₃(PO₄)₂·8H₂O
EpònimJohn Henry Vivian Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusWheal Kind, St Agnes, Districte de St Agnes, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.8.CE.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/C.10b Modifica el valor a Wikidata
Dana40.3.6.1
Heys19.13.11
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls allargats i aplanats, poden ser arrodonits; agrupacions, incrustations, concrecions, terrosa en pols
Estructura cristal·linaa = 10.086 Å, b = 13.441 Å, c = 4.703 Å; β = 104.27°; Z = 2
Grup puntualmonoclínica 2/m
Massa molar501.61 g
Colorincolor i transparent quan el minera és fresc (sense alterar), es torna ràpidament blau verdós, blau indi o blau fosc
Exfoliacióperfecta en {010}
Fracturadesigual, fibrosa
Tenacitatflexible, sèctil
Duresa (Mohs)1,5 a 2
Lluïssorvítria, nacrada, mat
Color de la ratllablanca, es torna blava ràpidament
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,68
Densitat2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,696 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.579 - 1.616, nβ = 1.602 - 1.656, nγ = 1.629 - 1.675
Birefringènciaδ = 0,050 a 0,059
Pleocroismevisible; X = blau, blau profund, indigo-blau; Y = verd groguenc pàl·lid, verd blavós pàl·lid, groc-verd; Z = verd roguenc pàl·lid, groc-oliva
Angle 2Vmesurat: 63° a 83.5°, calculat: 78° a 88°
Dispersió òpticar < v, feble
Solubilitatfàcilment soluble en àcids
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1817
SímbolViv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La vivianita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup vivianita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1817 a Cornualla (Anglaterra), i rep el seu nom del mineralogista i polític anglès John H. Vivian, el seu descobridor.

Característiques

[modifica]

És un fosfat de ferro hidratat, sense anions addicionals. Quan està acabat d'extreure aquest mineral pot arribar a ser gairebé incolor, però un cop extret s'oxida el Fe2+ a Fe3+, adquirint una coloració blau fosc a blau-verd. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats i aplanats, que a vegades poden ser arrodonits. També forma agrupacions, incrustations o concrecions, i pot ser trobada de manera terrosa o en pols. A més dels elements de la seva fórmula, Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vivianita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix com a mineral secundari comú a la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàl·lics, en pegmatites de tipus granit contenint fosfats, associada a materials orgànics reemplaçant a aquests en fòssils, o en argiles al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotina, siderita, santaclaraïta o limonita.

Grup vivianita

[modifica]

El grup vivianita està format per fosfats o arsenats amb un metall (magnesi, manganès, ferro, cobalt, níquel, coure o zinc), més vuit molècules d'aigua, cristal·litzant tots ells en el sistema monoclínic.[2] És dimorf del grup simplesita amb igual fórmula química però en triclínic.

Espècie Fórmula
Annabergita Ni₃(AsO₄)₂·8H₂O
Arupita Ni₃(PO₄)₂·8H₂O
Babanekita Cu₃(AsO₄)₂·8H₂O
Barićita (Mg,Fe)₃(PO₄)₂·8H₂O
Eritrita Co₃(AsO₄)₂·8H₂O
Hörnesita Mg₃(AsO₄)₂·8H₂O
Espècie Fórmula
Köttigita Zn₃(AsO₄)₂·8H₂O
Manganohörnesita (Mn,Mg)₃(AsO₄)₂·8H₂O
Pakhomovskyita Co₃(PO₄)₂·8H₂O
Parasimplesita Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O
Vivianita Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O

Referències

[modifica]
  1. «Vivianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].