Vitusita-(Ce)
 Vitusita-(Ce) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | Na₃Ce(PO₄)₂ |
| Epònim | Vitus Bering |
| Localitat tipus | Karnasurt mine, Karnasurt mount (en)  i Kvanefjeld (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.16 |
| Dana | 38.1.8.1 |
| Heys | 19.9.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,342Å; b = 18,680Å; c = 14,062Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | rosa clar, blanc, verd clar, groc, gris a negre |
| Macles | pseudohexagonal en {160} i {120} |
| Exfoliació | bona en {001}, {010} i {100}, però el grau de desenvolupament no està establert |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,86 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,602 a 1,604 nβ = 1,647 a 1,650 nγ = 1,649 a 1,654 |
| Birefringència | δ = 0,047 a 0,050 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 22° a 32° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-055 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Vtu-Ce |
| Referències | [1][2] |
La vitusita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de Vitus Bering, un explorador danès-rus dels mars del nord.
Característiques[modifica]
La vitusita-(Ce) és un fosfat de fórmula química Na₃Ce(PO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1976. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Es pot alterar a "erikita", una barreja pseudomorfa de monazita i rhabdofana després de vitusita-(Ce). És una espècie relacionada amb la dyrnaesita-(La).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vitusita-(Ce) pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
Formació i jaciments[modifica]
Aquesta espècie ha estat descrita gràcies a les mostres obtingudes en dos indrets: el dipòsit d'urani de Kvanefjeld, a l'altiplà de Kuannersuit (Kujalleq, Groenlàndia), i la pegmatita Yubileinaya, al mont Karnasurt (massís de Lovozero, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de Rússia i el Canadà.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitusita-(Ce) |
- ↑ «Vitusite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 7 setembre 2017].