Johil·lerita

Johil·lerita
Fórmula química	Na(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃
Epònim	Johannes-Erich Hiller (en)
Localitat tipus	mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.AC.10
Dana	38.2.3.8
Heys	20.3.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,870Å; b = 12,755Å; c = 6,770Å; β = 113,42°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	violat
Exfoliació	perfecta en {010}, bona en {001)
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	subvítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,15 g/cm³ (mesurada); 4,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,715 nβ = 1,743 nγ = 1,783
Birefringència	δ = 0,068
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 82°
Dispersió òptica	feble
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-014
Any d'aprovació	1980
Símbol	Jhl
Referències

La johil·lerita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Rep el seu nom per P. Keller, H. Hess, i P. Dunn en honor del professor Johannes-Erich Hiller (1911–1972), mineralogista de la Universitat de Stuttgart, Alemanya.

Característiques

La johil·lerita és un arsenat de fórmula química Na(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johil·lerita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

Es troba a la zona oxidada de dipòsits de sulfurs polimetàl·lics. Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Tsumeb, a la Regió d'Otjikoto, Namíbia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, adamita cúprica, conicalcita i calcocita. També ha estat descrita a Letmathe (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), i a la fumarola Arsenàtnaia, al volcà Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).