Palenzonaïta
 Palenzonaïta | |
|---|---|
 Cristalls de palenzonaïta de color vermell fosc  | |
| Fórmula química | (NaCa)₂Mn2+ 2(VO₄)₃ |
| Epònim | Andrea Palenzona (en)  |
| Localitat tipus | mina Molinello, Vall de Graveglia, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.08 |
| Dana | 38.2.1.3 |
| Heys | 21.4.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,534Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral* |
| Color | vermell fosc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | adamantina, subadamantina, grassa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,63 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,965 |
| Birefringència | δ = 0,000 (els minerals isotròpics no tenen birrefringència) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-011 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Plz |
| Referències | [1][2] |
La palenzonaïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup dels granats. Rep el seu nom en honor d'Andrea Palenzona (1935-), professor de química (i aficionat a la mineralogia) de la Universitat de Gènova, qui va descobrir el mineral.
Característiques[modifica]
La palenzonaïta és un fosfat de fórmula química (NaCa)₂Mn2+
2(VO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la palenzonaïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la vall de Graveglia, a la localitat de Ne (Província de Gènova, Itàlia). També a Itàlia se'n pot trobar a la mina Valletta i al mont Maniglia, ambdós indrets a la província de Cuneo, al Piemont. A banda d'aquestes localitats italianes, també ha estat descrita a dos municipis suïssos: Splügen i Ausserferrera, al cantó de Grisons, i a la mina japonesa de Yamato, a l'illa d'Amami-Oshima, a la regió de Kyushu.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palenzonaïta |
- ↑ «Palenzonaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 7 setembre 2017].