Pirocroïta

Pirocroïta
Fórmula química	Mn(OH)₂
Epònim	foc i color
Localitat tipus	Mina Stora Pajsberg, Pajsberg, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.03
Dana	6.2.1.3
Heys	7.18.10
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,31 Å; c = 4,74 Å
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	incolor, verdós, blavós (fresc), marró a negre (exposada); vermell carnós o amatistat en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	nacrada
Densitat	3,23 a 3,27 g/cm3 (mesurada); 3,25 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,680 a 1,681 nε = 1,720 a 1,723
Birefringència	δ = 0,040
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pyc
Referències

La pirocroïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la brucita. Tep el nom del grec πύρ, "foc", i χρώσις, "colorant", en al·lusió al canvi de color després de la ignició.

Característiques

La pirocroïta és un hidròxid de fórmula química Mn(OH)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirocroïta pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, theofrastita, portlandita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxihita, vernadita i quetzalcoatlita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Stora Pajsberg, a la localitat de Pajsberg, dins el municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.