Litioforita
 Litioforita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Al,Li)MnO₂(OH)₂ |
| Epònim | liti i carregar |
| Localitat tipus | Spitzleithe, Schneeberg, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.07 |
| Dana | 6.4.1.1 |
| Heys | 7.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 2,92 Å; c = 28,16 Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Color | blu a negre |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica, mat |
| Color de la ratlla | gris fosc a negre |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lpr |
| Referències | [1] |
La litioforita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom pel liti i pel grec phoros, "portar".
Característiques[modifica]
La litioforita és un hidròxid de fórmula química (Al,Li)MnO₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la litioforita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, portlandita, pirocroïta, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, quenselita, ferrihidrita, feroxihita, vernadita i quetzalcoatlita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Spitzleithe, a Schneeberg, dins el districte d'Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita al jaciment de manganès de Cornellà de Conflent, un poble de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord i a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Lithiophorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 25 gener 2024].