Tilasita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTilasita
Grischunite & Tilasite.jpg
Fórmula químicaCaMg(AsO4)F
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BH.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.BH.10
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.25
Dana41.5.6.1
Heys22.1.29
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,681(2) Å; b = 8,950(2) Å; c = 7,573(2) Å; β = 121,14(2)°
Simetriam - domàtica
Colorgris clar, gris-violeta, vermell rosat (Långban); verd oliva, verd poma (Índia); incolor o verd clar en llum transmesa
Maclesen {001}
Exfoliacióbona
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssorvítria, resinosa
Diafanitattranslúcida
Densitat3,75 a 3,79 g/cm3 (mesurada); 3,78 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,640 nβ = 1,660 nγ = 1,675
Birefringènciaδ = 0,035
Angle 2Vmesurat: 83°
Dispersió òpticar < v relativament feble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G)
Any d'aprovació1895
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La tilasita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la tilasita. Rep el nom en honor de Daniel Tilas (Gammelbo, Suècia, 2 de març de 1712 a - Estocolm, 27 d'octubre de 1772), polític, geòleg, enginyer de mines, vicari de Hammar, director de mines i governador regional.

Característiques[modifica]

La tilasita és un arsenat de fórmula química CaMg(AsO4)F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tilasita pertany a "08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita en altres indrets del pas escandinau, així com a Suïssa, Espanya, Macedònia del Nord, Itàlia, Alemanya, Àustria, Algèria, Namíbia, Rússia, Índia, Austràlia i els Estats Units.

Referències[modifica]

  1. «Tilasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2019].