Tilasita
 Tilasita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaMg(AsO₄)F |
| Epònim | Daniel Tilas |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.25 |
| Dana | 41.5.6.1 |
| Heys | 22.1.29 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,681(2) Å; b = 8,950(2) Å; c = 7,573(2) Å; β = 121,14(2)° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | gris clar, gris-violeta, vermell rosat (Långban); verd oliva, verd poma (Índia); incolor o verd clar en llum transmesa |
| Macles | en {001} |
| Exfoliació | bona |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,75 a 3,79 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,640 nβ = 1,660 nγ = 1,675 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 83° |
| Dispersió òptica | r < v relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1895 |
| Símbol | Til |
| Referències | [1] |
La tilasita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la tilasita. Rep el nom en honor de Daniel Tilas (Gammelbo, Suècia, 2 de març de 1712 a - Estocolm, 27 d'octubre de 1772), polític, geòleg, enginyer de mines, vicari de Hammar, director de mines i governador regional.
Característiques[modifica]
La tilasita és un arsenat de fórmula química CaMg(AsO₄)F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tilasita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia). També ha estat descrita en altres indrets del pas escandinau, així com a Suïssa, Espanya, Macedònia del Nord, Itàlia, Alemanya, Àustria, Algèria, Namíbia, Rússia, Índia, Austràlia i els Estats Units.