Vés al contingut

Attakolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAttakolita
Fórmula química(Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄
Epònimsalmó Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BH.60
Nickel-Strunz 9a ed.8.BH.60 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana43.4.13.1
Heys19.12.52
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu
Estructura cristal·linaa = 17.18Å, b = 11.47Å, c = 7.32Å, β = 113.83°
Colorvermell clar
Duresa5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.650 - 1.655 nβ = 1.654 - 1.664 nγ = 1.661 - 1.675
Birefringènciaδ = 0,011 a 0,020
Angle 2Vmesurat: 75° a 84°, calculat: 76° a 86°
Dispersió òpticacap
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1992 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAko Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'attakolita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 a la mina de ferro Västanå (Näsum, Suècia). Rep el seu nom del grec άττακος ("attakos"), "salmó", en al·lusió al seu color més comú.

Característiques

[modifica]

L'attakolita és un fosfat amb fórmula química (Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic, tot i que habitualment es troba en hàbit massiu. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'attakolita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd) i leningradita.

Formació i jaciments

[modifica]

L'attakolita ha sigut trobada en dipòsits de ferro a la mina Västanå, a Näsum (Suècia), la seva localitat tipus, així com a les pegmatites de Buranga, al districte de Gatumba (Ruanda). S'ha trobat associada a altres minerals com: berlinita, latzulita, trol·leïta, svanbergita, apatita, pirofil·lita, hematites, calcita i quars.

Referències

[modifica]
  1. «Attakolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
  2. «Attakolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].