Attakolita
Attakolita | |
---|---|
Fórmula química | (Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄ |
Epònim | salmó |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.60 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.13 |
Dana | 43.4.13.1 |
Heys | 19.12.52 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu |
Estructura cristal·lina | a = 17.18Å, b = 11.47Å, c = 7.32Å, β = 113.83° |
Color | vermell clar |
Duresa | 5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.650 - 1.655 nβ = 1.654 - 1.664 nγ = 1.661 - 1.675 |
Birefringència | δ = 0,011 a 0,020 |
Angle 2V | mesurat: 75° a 84°, calculat: 76° a 86° |
Dispersió òptica | cap |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1992 s.p. |
Símbol | Ako |
Referències | [1][2] |
L'attakolita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 a la mina de ferro Västanå (Näsum, Suècia). Rep el seu nom del grec άττακος ("attakos"), "salmó", en al·lusió al seu color més comú.
Característiques
[modifica]L'attakolita és un fosfat amb fórmula química (Ca,Sr)Mn(Al,Fe)₄(HPO₄,PO₄)₃(SiO₄,PO₄)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic, tot i que habitualment es troba en hàbit massiu. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'attakolita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd) i leningradita.
Formació i jaciments
[modifica]L'attakolita ha sigut trobada en dipòsits de ferro a la mina Västanå, a Näsum (Suècia), la seva localitat tipus, així com a les pegmatites de Buranga, al districte de Gatumba (Ruanda). S'ha trobat associada a altres minerals com: berlinita, latzulita, trol·leïta, svanbergita, apatita, pirofil·lita, hematites, calcita i quars.
Referències
[modifica]- ↑ «Attakolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
- ↑ «Attakolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].