Gramaccioliïta-(Y)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralGramaccioliïta-(Y)
Gramaccioliite-(Y).jpg
Fórmula química (Pb,Sr)(Y,Mn)Fe23+(Ti,Fe3+)18O38
Localitat tipus Lloc històric de Sambuc, Sambuc, Val d'Estura, Província de Cuneo, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.09
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 10,41Å; c = 20,97Å;
Simetria 3 - romboèdrica
Color negre
Exfoliació no observada
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6
Lluïssor grassa, submetàl·lica
Color de la ratlla negre
Diafanitat opaca
Densitat 4,66 g/cm3 (mesurada);
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2001-034
Any d'aprovació 1976
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La gramaccioliïta-(Y) és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Va ser anomenada així en honor a Carlo Maria Gramaccioli (1935-2013), col·leccionista de minerals i professor de química a la Universitat de Milà, Itàlia. La gramaccioliïta-(Y) és l'anàleg d'itri de la senaïta i l'anàleg de plom de la dessauïta.

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gramaccioliïta-(Y) pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Característiques[modifica]

La gramaccioliïta-(Y) és un òxid de fórmula química (Pb,Sr)(Y,Mn)Fe23+(Ti,Fe3+)18O38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a Itàlia, Grècia i Suïssa. En la seva localitat tipus es va descriure en fangs mineralitzats en un gneiss granític ric en biotita; allà es va trobar associat a xenotima-(Y), senaïta, rútil, quars, pirita, moscovita, fluorapatita, brookita, anatasa, albita i dessauita-(Y).

Referències[modifica]

  1. «Gramaccioliite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gramaccioliïta-(Y)