Crichtonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCrichtonita
Crichtonite-Quartz-48117.jpg
Crichtonita sobre quars
Fórmula química Sr(Mn,Y,U)Fe2(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38
Epònim Alexander Crichton
Localitat tipus Saint-Christophe-en-Oisans, Bourg d'Oisans, Isère, Rhône-Alpes, França
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.09
Dana 8.5.1.3
Heys 7.9.9
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 10,37Å; c = 20,74Å;
Simetria 3 - romboedral
Color negre
Duresa 5 a 6
Color de la ratlla gris fosc
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1980 s.p.
Any d'aprovació 1813
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La crichtonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dóna nom al grup de la crichtonita. Rep el nom en honor de Sir Alexander A. Crichton (1763-1856), metge i col·leccionista de minerals, qui va proporcionar a Count J. L. de Bournon els exemplars per al seu estudi.

Característiques[modifica]

La crichtonita és un òxid de fórmula química Sr(Mn,Y,U)Fe2(Ti,Fe,Cr,V)18(O,OH)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Visualment és similar a la ilmenita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crichtonita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Sant Cristòu, un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. També ha estat descrita en altres localitats franceses tant a la mateixa regió com a la Bretanya. Fora de França, també se n'ha trobat crichtonita a Àustria, Itàlia, Suïssa, el Brasil, el Canadà, els Estats Units, Rússia i Madagascar.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crichtonita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Crichtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2018].