Piotr Leonídovitx Kapitsa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPiotr Leonídovitx Kapitsa
Pyotr Kapitsa 1930s.jpg
Biografia
Naixement 26 juny 1894 (Julià)
Kronstadt
Mort 8 abril 1984 (89 anys)
Moscou
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament Cementiri de Novodévitxi
Grup ètnic Russos
Formació Institut Politècnic de Sant Petersburg (1914–)
Trinity College, Cambridge
Universitat de Cambridge
Activitat
Director de tesi Abram Ioffe i Ernest Rutherford
Camp de treball Física
Ocupació Físic, inventor i catedràtic
Ocupador Institut de Física i Tecnologia de Moscou (1956–)
Universitat Estatal de Moscou (1943–)
A.V. Shubnikov Institute of Crystallography Tradueix
Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg
Universitat de Cambridge
Institut de Problemes Físics
Institut Ioffe
Professors Abram Ioffe
Alumnes Aleksandr Iosifovič Šalʹnikov Tradueix i Nikolay Alekseyevsky Tradueix
Obra
Estudiant doctoral David Shoenberg
Família
Família Q4213015 Tradueix
Fills Andreï Kapitsa
Sergey Kapitsa Tradueix
Pare Q4213012 Tradueix
Premis
29
Modifica les dades a Wikidata

Piotr Leonídovitx Kapitsa, en rus: Пётр Леонидович Капица, (Kronstadt, Rússia 1894 - 1984) fou un físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.

Biografia[modifica]

Va néixer el 9 de juliol de 1894 a la ciutat russa de Kronstadt. Va estudiar física a l'Institut Politècnic de Petrograd (actual Sant Petersburg), on es llicencià l'any 1918.

L'any 1929 fou nomenat membre de la legació estrangera de la Royal Society britànica. Kapitsa morí el 8 d'abril de 1984.

Recerca científica[modifica]

Va treballar al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge al costat d'Ernest Rutherford. Durant la seva permanència a Cambridge va dictaminar les tècniques per a crear forts camps magnètics injectant corrent elèctric als electroimants especialment construïts per breu períodes del temps. El 1934 va desenvolupar un aparell nou i original per a produir quantitats significatives d'heli líquid.

Aquell mateix any retornà a la Unió Soviètica en una visita professional, però el seu passaport fou detingut i les autoritats no li van permetre sortir del país. Kapitsa va ser requerit per formar part de l'Institut per als Problemes Físics, amb l'equip comprat pel govern soviètic del Laboratori Mond de Cambridge amb l'ajuda de Rutherford. El 1937 aconseguí descobrir la superfluidesa, amb contribucions de John F. Allen i Don Misener.

L'agost de 1946 Kapitsa fou rellevat pel govern comunista soviètic com a director de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou, que ell mateix havia creat, i s'exilià voluntàriament prop de Moscou per la seva negativa a participar en el projecte de bomba d'hidrogen ideada pel govern soviètic. A la mort de Ióssif Stalin aconseguí recuperar la seva posició com a director de l'Institut, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1984.

El 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre la física de les baixes temperatures. El Premi Nobel el compartí amb Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson per treballs sense cap relació. A més del Premi Nobel, va rebre el títol d'Heroi del Treball Socialista en dues ocasions, l'orde de Lenin en sis, l'orde de la Bandera Roja del Treball, dos Premis Stalin (1941 i 1943), la Medalla d'or Lomonóssov (1959) i la Medalla Franklin el 1954.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piotr Leonídovitx Kapitsa Modifica l'enllaç a Wikidata