Superfluid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit.

Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció. La superfluïdesa va ser descoberta el 1937 per Piotr Leonídovitx Kapitsa, John F. Allen i Don Misener en el seu estudi anomenat Hidrodinàmica quàntica.[1][2]

És un fenomen físic que té lloc a molt baixes temperatures, prop del zero absolut, límit a partir del qual s'interromp o cessa qualsevol tipus d'activitat.[3] Un inconvenient és que quasi tots els elements es congelen a aquestes temperatures tan baixes, amb l'excepció de l'heli. Existeixen dos isòtops estables de l'heli, l'heli-4, comú, i l'heli-3 (rar), que és produït en la desintegració del triti en reactors nuclears. Aquest últim isòtop també es pot trobar en la superfície de la Lluna.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Superfluidez» (en castellà). ILCE (Instituto Latinoamericano de la Comunicación Educativa). [Consulta: març del 2015].
  2. «EL PREMIO NOBEL A LA SUPERFLUIDEZ DEL HELIO 3» (en castellà), Octubre del 1996. [Consulta: març del 2015].
  3. «Superfluidez en acción en la BBC» (en castellà). Naukas, Agost del 2010. [Consulta: març del 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Superfluid Modifica l'enllaç a Wikidata