Magnetó de Bohr

Moment magnètic.

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat $\mu _{\mathrm {B} }$) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró. El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.

En unitats del sistema internacional es defineix com a:

$\mu _{\mathrm {B} }={{e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }}}$

i en unitats del sistema CGS com a:

$\mu _{\mathrm {B} }={{e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }c}}$

en què:

$e$ és la càrrega elemental,

$\hbar$ és la constant de Planck,

$m_{e}$ és la massa en repòs de l'electró,

$c$ és la velocitat de la llum.

En unitats del SI el seu valor és:

$\mu _{\mathrm {B} }$ = 9.274 009 49(80) × 10^-24 J·T^-1

En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament:

$\mu _{\mathrm {B} }\,=9,274\,009\,15(23)\times 10^{-21}$ erg·G^-1

En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:

$\mu _{\mathrm {B} }\,={\frac {1}{2}}$

Expressat en electró-volts:

$\mu _{\mathrm {B} }\,=5,788\,381\,755\,5(79)\times 10^{-5}$ eV·T^-1

Vegeu també

• Magnetó nuclear.