Thomas Sankara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaThomas Isidore Noël Sankara
Sankara-Portrait-by RYU 2017.jpg
Nom original (fr) Thomas Sankara
Biografia
Naixement 21 de desembre de 1949
Yako, Alt Volta
Mort 15 d'octubre de 1987(1987-10-15) (als 37 anys)
Ouagadougou, Burkina Faso
  President de Burkina Faso
4 d'agost de 1983 – 15 d'octubre de 1987
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Militar i polític
Activitat 1969 –  15 octubre 1987
Partit Congrés per la Democràcia i el Progrés
Branca militar Army of Burkina Faso Tradueix
Rang militar capità
Conflicte Guèrra de la Faissa d'Agacher Tradueix
Instrument Guitarra
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Mariam Sankara

Lloc web Lloc web
Musicbrainz: ab1ac852-0941-4940-b570-ce7d6fccd4f4 Discogs: 4987745
Modifica les dades a Wikidata

El capità Thomas Isidore Noël Sankara (Yako, Alt Volta, 21 de desembre de 1949Ouagadougou, 15 d'octubre de 1987) fou un militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso des del 1983 al 1987. Amb una potent combinació de carisma personal, organització social i democràcia participativa, el seu govern va prendre iniciatives per lluitar contra la corrupció i per millorar l'educació, l'agricultura i la situació de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposició en les elits tradicionals. sumada a la confrontació entre els membres més radicals i els més conservadors de la junta de govern, aquests dos factors van contribuir a la seva caiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.[1]

Primers anys de vida[modifica]

Thomas Sankara era el fill de Marguerite Sankara (que va morir el 6 de març de l'any 2000) i de Sambo Joseph Sankara (19194 d'agost del 2006), un policia. Nascut en el si d'una família catòlica, «Thom'Sank» fou un silmi-mossi, un grup ètnic originat a partir del matrimoni entre homes mossi i dones de la pastoral fulani, els silmi-mossi són els menys privilegiats en el sistema de castes dels mossi. Va assistir a l'escola primària a Gaoua i a la secundària a Bobo-Dioulasso, la segona ciutat de l'estat.

El seu pare va lluitar amb l'armada francesa durant la Segona Guerra Mundial i fou detingut pels nazis. La família de Sankara volia que es convertís en un mossèn catòlic. Segons algunes fonts,[2] ell mai no va perdre la seva fe catòlica tot i les seves conviccions marxistes. De la forma escaient en un país amb una nombrosa població musulmana, també coneixia l'Alcorà.

Carrera militar[modifica]

Després d'un entrenament bàsic militar a l'escola secundària el 1966, Sankara va començar la carrera militar a l'edat de 19, i un any més tard fou enviat a Madagascar per al seu entrenament com a oficial a Antsirabe, on va presenciar els alçaments populars el 1971 i 1972. Havent retornat a l'Alt Volta el 1972, el 1974 va combatre a la frontera entre l'Alt Volta i Mali.

Es va convertir en una figura popular a la capital Ouagadougou. El fet que fos un guitarrista notable (havia tocat en un grup anomenat Tout-à-Coup Jazz) i que li agradessin les motocicletes possiblement hagi contribuït al seu carisma.

El 1976 es va convertir en comandant del Commando Training Centre a . El mateix any va conèixer a Blaise Compaoré al Marroc. Durant la presidència del Coronel Saye Zerbo, un grup de joves oficials va formar una organització secreta anomenada Regroupement des officiers communistes (ROC), els membres més coneguts del qual foren Henri Zongo, Jean-Baptiste Boukary Lingani, Compaoré i Sankara.

President[modifica]

Monument a Sankara a Ougadougou

Un cop d'estat organitzat per Blaise Compaoré va portar Sankara a la presidència el 4 d'agost de 1983, als 33 anys. Sankara es definia com a revolucionari inspirat per la Revolució Cubana[3] i pel capità Jerry Rawlings de Ghana, el qual com a president va promoure la «Revolució democràtica i popular». Es va definir com antiimperialista i va crear una policia contra la corrupció, la desforestació i la fam, alhora que promocionà l'educació i la sanitat. Els privilegis dels caps tribals foren abolits. El 1984, al cap d'un any de revolució, va rebatejar al país com Burkina Faso, que significa «La terra dels homes honrats» en llengües mossi i julà; també va modificar la bandera i l'himne. Va incloure diverses dones en el seu govern i va millorar l'estatus femení: l'ablació genital fou declarada il·legal, igual que la poligàmia. Fou també el primer govern africà que va reconèixer la SIDA com una amenaça per a l'Àfrica. Totes aquestes mesures el va fer estimat al seu país i va atreure l'atenció internacional. Va vendre els Mercedes del govern i els va canviar pel Renault 5 (el vehicle més barat a Burkina Faso) que va passar a ser el vehicle oficial dels ministres. Va formar una guàrdia personal de dones amb moto. L'arsenal de l'exèrcit a Ougadougou va esdevenir un supermercat de l'estat (el primer del país). El 1985 durant el cens es van produir suposades intervencions d'agents de Mali i les tensions van derivar en una guerra de 5 dies en la que van morir unes 100 persones, la majoria mortes per una bomba llançada per un avió malinès sobre el mercat d'Ouahigouya; els atacs s'anomenaren «Guerra de Nadal» perquè es va lliurar en aquelles dates.

Assassinat[modifica]

El 15 d'octubre de 1987, Sankara fou assassinat en un cop d'estat per dotze oficials dirigits per Blaise Compaoré qui el va succeir. Es van argüir com a desencadenant el deteriorament de les relacions amb els països veïns. Le Monde considerà que Compaore era més prosoviètic i volia agafar les regnes de l'estat. D'altres hi van veure una reacció contrarevolucionària a les amenaces de Sankara de no pagar el deute extern. Després del cop d'estat, tot i la mort de Sankara, alguns CDR (Comités de Défense de la Révolution) van organitzar resistència armada durant uns dies.[4]

Obres de Thomas Sankara[modifica]

  • L'émancipation des femmes et la lutte de libération de l'Afrique, Pathfinder Press.
  • Somos los herederos de las revoluciones del mundo, Pathfinder Press.
  • Thomas Sankara habla, La Revolución de Burkina Faso, 1983-87, Pathfinder Press.

Obres sobre Thomas Sankara[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Thomas Sankara, una llavor plantada fa 31 anys». Directa. [Consulta: 29 agost 2019].
  2. «Bruno Jaffré». [Consulta: 29 agost 2019].
  3. «Els infants de Sankara». [Consulta: 29 agost 2019].
  4. «De Cuba a Burkina Faso: els Comitès de Defensa de la Revolució». [Consulta: 29 agost 2019].
  5. «Thomas Sankara en su contexto | Giovanni Giacopuzzi». [Consulta: 29 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Sankara Modifica l'enllaç a Wikidata