Maria Szymanowska
  | |
| Nom original | (pl) Maria Agata Szymanowska |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (pl) Marianna Agata Wołowska 14 desembre 1789 Varsòvia |
| Mort | 25 juliol 1831 (41 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Còlera ) |
| Sepultura | Mitrofanievskoe Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, salonnière, compositora, virtuosa |
| Gènere | Romanticisme musical |
| Professors | John Field |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Família | Famille Szymanowski blason Młodzian (fr) |
| Fills | Celina Szymanowska (en) |
| Parents | Filipina Brzezińska (cunyada) |
     | |
Maria Agata Szymanowska (Varsòvia, 14 de desembre de 1789-Sant Petersburg, 25 de juliol de 1831) va ser una de les primeres compositores i pianistes virtuoses poloneses del segle xix. Va viatjar molt per Europa, especialment a la dècada dels 1820, abans que s'establís completament a Sant Petersburg. A la capital imperial russa componia per a la cort. Les seves composicions (peces per a piano, cançons i altres petits treballs per a música de cambra) mostren la brillantor de l'era precedent a Chopin.[1]
Primers anys[modifica]
La història dels seus primers anys i els seus estudis musicals és incerta. Sembla que va estudiar piano amb Antoni Lisowski i Tomasz Gremm, i composició amb Franciszek Lessel, Józef Elsner i Karol Kurpiński. Va fer els seus primers recitals a Varsòvia i París el 1810. Al mateix any es va casar amb Józef Szymanowski, i van tenir tres fills: Helena (1811–61) i els bessons Celina (1812–55) i Romuald (1812–40). Les freqüents actuacions de Szymanowska fora de casa eren desprovades pel seu marit. La seva carrera va causar tanta tensió en el seu matrimoni que se'n va separar i es va endur els fills. Va oferir concerts i impartir conferències sobre la tècnica del piano per mantenir la seva família.[1] Józef Szymanowski va morir el 1832.
Actuacions[modifica]
La seva carrera com a pianista professional va començar el 1815, amb actuacions a Anglaterra (1818), un gira per Europa de l'oest 1823-1826, incloent-hi totes les actuacions privades o públiques a Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Unes quantes actuacions van ser privades per al rei.
Les seves actuacions van ser ben rebudes pels crítics: guanyà una bona reputació. Després d'aquestes gires va tornar a Varsòvia per tenir temps lliure per després anar l'any 1828 a Sant Petersburg, on va actuar per a la cort de la tsarina.
Composicions[modifica]
Com moltes altres dones de la seva època, va escriure música generalment per a instruments als quals tenia accés, incloent-hi peces per a piano i miniatures, vint cançons, i diverses peces per a música de cambra, fins a 110 obres. Entre les seves 90 peces de piano en miniatura hi havia nocturns, valsos, poloneses, masurques i estudis. És molt possible que les seves decisions compositives exercissin influència en la generació de músics posterior a Szymanowska, en què trobem Chopin.[1]
Un aprenent de Szymanowska, Sławomir Dobrzański, descriu la seva música així:
| « | Els seus estudis i preludis mostren una manera de compondre per a piano molt innovadora; el seu Nocturn en si b major és la seva millor composició per a piano; les seves masurques representen un dels primers intents en l'estilització de la dansa; les fantasies i els capricis contenen un impressionant vocabulari en tècnica pianística; les seves poloneses seguixen la tradició polonesa creada per Michal Kleofas Ogiński. El seu estil de música és paral·lel a Frédéric Chopin quan va començar a compondre; la majoria de les seves composicions van tenir un impacte obvi en l'estil de composició de Chopin. | » |
| — Sławomir Dobrzański | ||
Reputació[modifica]
Szymanowska sovint feia reunions de saló a casa seva, a les quals assistien poetes, artistes i amics, i va entaular fortes connexions amb la majoria dels artistes i compositors de l'època: Luigi Cherubini, Gioacchino Rossini, Johann Hummel, John Field; Pierre Baillot, Giuditta Pasta; Johann Wolfgang Goethe i Adam Mickiewicz. Hummel i Field li van dedicar diverses peces.[1]
Obra[modifica]
- Album per pianoforte. Maria Szmyd-Dormus, ed. Kraków: PWM, 1990.
- 25 Mazurkas. Irena Poniatowska, ed. Bryn Mawr, PA: Hildegard, 1991.
- Music for Piano. Sylvia Glickman, ed. Bryn Mawr, PA: Hildegard, 1991.
- Six Romances. Maria Anna Harley [Ara: Maja Trochimczyk], ed. Bryn Mawr, PA: Hildegard, 1999.
Discografia[modifica]
- Maria Szymanowska: Piano Works. Anna Ciborowska, piano. Dux, 2004.
- Szymanowska: Album. Carole Carniel, piano. Ligia Digital, 2005.
- Chopin und Polish Piano. Jean-Pierre Armengaud, piano. Man, 2001 (Inclou altres treballs d'altres compositors).
- Inspiration to Chopin. Karina Wisniewska, piano. Denon, 2000.
- Riches and Rags: A Wealth of Piano Music by Women. Nancy Fierro, piano. Ars Musica Poloniae, 1993 (Inclou altres treballs d'altres compositors).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria Szymanowska» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 27 maig 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Szymanowska |