Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata i Liberal del País Valencià
Dades base
Tipus entitat partit polític
Ideologia valencianisme, democràcia liberal i liberalisme
Història
Fundació 1974
Fundadors Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Modifica dades a Wikidata
Francesc de Paula Burguera, representant de l'ala valencianista de l'UCD.

El Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià fou un partit polític d'ideologia valencianista i liberal-demòcrata fundat el 1974. El 1977 es va integrar a la Unió del Centre Democràtic (Unión de Centro Democrático, UCD).[1][2] Els seus referents van ser Francesc de Paula Burguera, Joaquín Muñoz Peirats i José Antonio Noguera de Roig.[3]

El PDLPV representava l'ala valencianista de la Unió de Centre Democràtic, coalició de partits conservadors sense una tradició política concreta, i que al principi, ni tan sols guardava una excessiva homogeneïtat interna.[4] Als inicis de la formació, el PDLPV era juntament al Partido Popular Regional Valenciano Autonomista d'Emilio Attard, el nucli de la UCD al País Valencià.[5] En 1977, any en què el PDLPV es va sumar a la coalició, el líder d'UCD al País Valencià, Emilio Attard, arribava a signar un pasquí electoral on la coalició se situava en contra del centralisme (qualificat de repel·lent) i a favor de l'autonomia dels països o regions de l'Estat Espanyol.[3] Tot i la influència que els militants del PDLPV tenien en aquella UCD primigènia, conforme la manca d'acord sobre la qüestió autonòmica anava fent-se palès, la UCD comença a desentendre's de les motivacions autonomistes,[3] alineant-se junt al bàndol blaver en la Batalla de València.

La derrota que electoral que UCD va patir a la circumscripció de València en les eleccions generals de 1977 va fer que UCD començara a qualificar al PSOE de catalanista,[6] alhora que els sectors liberals i autonomistes d'UCD eren sancionats[7] i abandonaven la formació,[8] passant Burguera al grup mixt en el congrés dels diputats.[9] Tanmateix hi hagueren militants del partit que romandrien a UCD i participarien de l'estratègia anticatalanista de la formació, com Vicente Garrido Mayol,[10] Juan Marco Molines[11] o Enric Monsonís.[12]

Posteriorment militants del PDLPV fundarien el Partit Nacionalista del País Valencià, juntament amb els militants d'UDPV que no van voler sumar-se a UCD i al sector valencianista expulsat del PSOE, liderat per Josep Lluís Albinyana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flor, 2010, p. 573.
  2. Flor, 2010, p. 583.
  3. 3,0 3,1 3,2 Franch 1988, p. 68
  4. Franch 1988, p. 67
  5. Flor i Moreno, Vicent. L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme, 2009.  pg. 573
  6. Franch 1988, p. 69-70
  7. Aumentan las discrepancias en la UCD de Valencia Los liberales denuncian su marginación por los conservadores - notícia a El País del 21 d'abril de 1978 (castellà)
  8. Franch 1988, p. 70
  9. Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià, Pere Arberola i Garcia
  10. Flor, 2010, p. 592.
  11. Flor, 2010, p. 596.
  12. Flor, 2010, p. 598.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]