Perforació
La perforació és un procés de tall que utilitza una broca per fer un forat de secció transversal circular en materials sòlids. La broca sol ser una eina de tall rotativa, sovint multipunt. La broca es pressiona contra la peça de treball i es gira a velocitats de centenars a milers de revolucions per minut. Això força el tall contra la peça de treball, tallant encenalls (encenalls) del forat mentre es perfora.
En la perforació de roques, el forat no es fa normalment mitjançant un moviment de tall circular, tot i que la broca normalment gira. En lloc d'això, el forat es fa generalment col·locant una broca al forat amb moviments curts repetits ràpidament. L'acció de martell es pot dur a terme des de fora del forat (trepant de martell superior) o dins del forat (trepant de fons del forat, DTH). Els trepants utilitzats per a la perforació horitzontal s'anomenen broques de deriva.
En casos rars, s'utilitzen bits amb forma especial per tallar forats de secció transversal no circular; com una secció transversal quadrada.[1]
Els forats perforats es caracteritzen per la seva vora afilada al costat d'entrada i la presència de rebaves al costat de sortida (tret que s'hagin eliminat). A més, l'interior del forat sol tenir marques d'alimentació helicoïdal.[2]
La perforació pot afectar les propietats mecàniques de la peça creant tensions residuals baixes al voltant de l'obertura del forat i una capa molt fina de material molt tensat i alterat a la superfície acabada de formar. Això fa que la peça de treball sigui més susceptible a la corrosió i la propagació d'esquerdes a la superfície tensada. Es pot fer una operació d'acabat per evitar aquestes condicions perjudicials.
Per a les broques estriades, qualsevol encenall s'elimina mitjançant les flautes. Els xips poden formar espirals llargues o petites escates, depenent del material i dels paràmetres del procés.[2] El tipus d'encenalls formats poden ser un indicador de la mecanització del material, amb encenalls llargs que suggereixen una bona mecanització del material.
Quan sigui possible, els forats s'han de situar perpendicularment a la superfície de la peça. Això minimitza la tendència de la broca a "caminar", és a dir, a desviar -se de la línia central prevista del forat, fent que el forat estigui fora de lloc. Com més gran sigui la relació longitud-diàmetre de la broca, més tendència a caminar. La tendència a caminar també es veu anticipada de diverses altres maneres, que inclouen:
Referències[modifica]
- ↑ Wolfram (mathematical software) website: Drilling a square hole
- ↑ 2,0 2,1 Todd, Robert H.; Allen, Dell K. & Alting, Leo (1994), Manufacturing Processes Reference Guide, Industrial Press Inc., pàg. 43–48, ISBN 978-0-8311-3049-7, <https://books.google.cat/books?id=6x1smAf_PAcC>