Vés al contingut

Mangle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Rhizophora-mangle amb les arrels aèrees al nord del Brasil

Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.[1]

Etimologia

[modifica]

El mot català prové del castellà mangle i aquest probablement provindria de les llengües carib o de l'arauac.[2]

Descripció

[modifica]

Pertanyen a diverses espècies d'angiospermes halòfiles (capaces de créixer amb elevada salinitat en el terreny). Suporten la inundació periòdica de la seva base dins l'aigua salada, viuen en colònies i formen veritables boscos amfibis.

Els mangles són arbres tolerants a la sal, també anomenats halòfits i s'adapten a la vida en dures condicions costaneres. Contenen un complex sistema de filtració de sal i un complex sistema radicular per fer front a la immersió en aigua salada i a l'acció d'ones. S'adapten a les condicions de baixes concentracions d'oxigen del fang saturat d'aigua.[3]

La major part dels mangles ha desenvolupat sistemes d'arrels aèries. A més generalment presenten viviparisme, les plantes cauen a terra ja germinades des de la planta mare.

Taxonomia i evolució

[modifica]

El següent llistat (modificat a partir de Tomlinson, 1986) indica el nombre d'espècies de manglars en cada gènere i família de plantes enumerades. Els ambients de mangle a l'hemisferi oriental porten sis vegades més espècies d'arbres i arbustos que els manglars del Nou Món. La divergència genètica dels llinatges dels manglars dels parents terrestres, en combinació amb evidències fòssils, suggereix que la diversitat de manglars està limitada per la transició evolutiva al medi marí estressant i el nombre de llinatges de mangles ha augmentat constantment durant el Terciari amb poca extinció global.[4]

Components majors

[modifica]
Família Gèneres, nombre d'espècies Nom comú
Acanthaceae, Avicenniaceae o Verbenaceae
(ubicació en família discutida)
Avicennia, 9 Mangle negre
Combretaceae Conocarpus, 1; Laguncularia, 1; Lumnitzera, 3 Buttonwood, mangle blanc
Arecaceae Nypa, 1 Palmera de manglar
Rhizophoraceae Bruguiera, 7; Ceriops, 5; Kandelia, 2; Rhizophora, 8 Mangle Roig
Lythraceae Sonneratia, 5 Mangle-pomer

Components menors

[modifica]
Família Gèneres, nombre d'espècies
Acanthaceae Acanthus, 2; Bravaisia, 2
Arecaceae Phoenix, 1
Cyperaceae Fimbristylis, 1
Euphorbiaceae Excoecaria, 2
Lecythidaceae Barringtonia, 6
Lythraceae Pemphis, 2
Malvaceae Camptostemon, 2, Heritiera, 3
Meliaceae Xylocarpus, 2
Myrtaceae Osbornia, 1
Pellicieraceae Pelliciera, 1
Plumbaginaceae Aegialitis, 2
Primulaceae Aegiceras, 2
Pteridaceae Acrostichum, 3
Rubiaceae Scyphiphora, 1

Llista d'algunes espècies

[modifica]

Ecoregions de manglar

[modifica]
Ecozona Ecoregió País-estat
Afrotròpica Manglar d'Àfrica Central Angola, Camerun, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, República Federal de Nigèria, Kenya, Moçambic, Somàlia, Tanzània
Afrotròpica Manglars de Guinea Costa d'Ivori, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Libèria, Senegal, Sierra Leone
Afrotròpica Manglars de Madagascar Madagascar
Afrotròpica Manglar d'Àfrica austral Moçambic
Afrotròpica Manglar d'Àfrica austral Sud-àfrica
Australàsica Manglars de Nova Guinea Indonèsia, Papua Nova Guinea
Indomalaia Manglars de Godavari-Krishna Índia
Indomalaia Manglars d'Indoxina Cambodia, Tailàndia, Vietnam
Indomalaia Manglars del Delta de l'Indus i de la Mar d'Aràbia Índia, Pakistan
Indomalaia Manglars costaners de Birmània Malàisia, Birmània, Tailàndia
Indomalaia Manglars de la plataforma de Sunda Indonèsia, Malàisia
Indomalaia Manglars de Sundarbans Bangladesh, Índia
Neàrtica Manglars costaners del nord-oest de Mèxic Mèxic
Neotròpica Manglars d'Alvarado Mèxic
Neotròpica Manglars d'Amapa Brasil
Neotròpica Manglars de Bahamia Bahames, Illes Turks i Caicos
Neotròpica Manglars de Bahia Brasil
Neotròpica Manglars de la costa de Belize Belize, Guatemala
Neotròpica Manglars de la costa dels Atolls de Belize Belize
Neotròpica Manglars de Bocas del Toro-Illes San Bastimentos-San Blas Costa Rica, Panamà
Neotròpica Manglars costaners de Veneçuela Aruba, Veneçuela
Neotròpica Manglars d'Esmeraldes-Pacífic colombià Colòmbia, Equador
Neotròpica Manglars de les Grans Antilles Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico
Neotròpica Manglars Guineans Guaiana Francesa, Guyana, Suriname, Veneçuela
Neotròpica Manglars del Golf de Fonseca El Salvador, Honduras, Nicaragua
Neotròpica Manglars del Golf de Guayaquil-Tumbes Equador, Perú
Neotròpica Manglars del Golf de Panamà Panamà
Neotròpica Manglars d'Ilha Grande Brasil
Neotròpica Manglars de les Petites Antilles Antigua i Barbuda, Guadeloupe, Martinica, Nicaragua, Saint Lucia
Neotròpica Manglars de Magdalena-Santa Marta Colòmbia
Neotròpica Manglars de Manabí Equador
Neotròpica Manglars de Maranhao Brasil
Neotròpica Manglars de Marismas Nacionales-San Blas Mèxic
Neotròpica Manglars del Corredor Maia Mèxic
Neotròpica Manglars de la costa pacífica sud de Mèxic Mèxic
Neotròpica Manglars de la costa pacífica humida Costa Rica, Panamà
Neotròpica Manglars de Mosquitia-costa caribenya de Nicaragua Honduras, Nicaragua
Neotròpica Manglars de la costa pacífica seca septentrional El Salvador, Nicaragua
Neotròpica Manglars de la costa septentrional d'Hondures Guatemala, Honduras
Neotròpica Manglars de Parà Brasil
Neotròpica Manglars de Petenes Mèxic
Neotròpica Manglars de Piura Perú
Neotròpica Manglars de Rio Negro-Rio San Sun Costa Rica, Nicaragua
Neotròpica Manglars de Riu Piranhas Brasil
Neotròpica Manglars del Riu São Francisco Brasil
Neotròpica Manglars de Ría Lagartos Mèxic
Neotròpica Manglars de la costa pacífica eixuta austral Costa Rica, Nicaragua
Neotròpica Manglars de Tehuantepec-El Manchon Mèxic
Neotròpica Manglars de Trinidad Trinidad i Tobago
Neotròpica Manglars de Usumacinta Mèxic

Usos

[modifica]

Quan aquest bosc crema carregat amb sal produeix dioxines i altres organoclorats. Se'n pot fer pasta de paper. L'explotació d'aquest recurs ha d'ésser cíclica per respectar el ritme de creixement natural i evitar el risc d'erosió.[5]

Notes i referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 14. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 326. ISBN 84-7739-011-8. 
  2. «mangle». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 octubre 2021].
  3. Flowers, T. J.; Colmer, T. D. «Plant salt tolerance: adaptations in halophytes» (pdf) (en anglès). Annals of Botany. 115 (3), 2015, pàg. 327−331. DOI: 10.1093/aob/mcu267. PMID: 25844430.
  4. Ricklefs, R. E.; A. Schwarzbach; S. S. Renner «"Rate of lineage origin explains the diversity anomaly in the world's mangrove vegetation"» (en anglès). American Naturalist. 168 (6), 2006, pàg. 805–810. Arxivat de l'original el 2013-06-16. DOI: 10.1086/508711. PMID: 17109322 [Consulta: 24 març 2021]. Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
  5. Marc Boyé, IRD, [ http://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/pleins_textes_5/b_fdi_23-25/29227.pdf Les palétuviers du littoral de la Guyane française ressources et problèmes d'exploitation] Revue, Les cahiers d'Outre-Mer, 1962