Guinea Bissau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guinea-Bissau)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGuinea Bissau
República da Guiné-Bissau
Bandera de Guinea Bissau Escut de Guinea Bissau
Bandera de Guinea Bissau Escut de Guinea Bissau

Himne Esta é a Nossa Pátria Bem Amada

Lema Unidade, Luta, Progresso ('Unitat, Lluita, Progrés')
Localització
LocationGuineaBissau.svg
Location Guinea Bissau AU Africa.svg
12° N, 15° O / 12°N,15°O / 12; -15
Capital i ciutat més gran Bissau
Conté
Població
Total 1.704.255 (2013)
• Densitat 47,18 hab/km²
Llengua portuguès
Geografia
Superfície 36.125 km²
• Aigua 12%
Punt més alt valor desconegut  (300 m)
Punt més baix oceà Atlàntic  (0 m)
Limita amb
Història
Independència  
- Declarada
- Reconeguda
de Portugal
24 de setembre del 1973
10 de setembre del 1974
Organització i govern
Forma de govern República
Legislatiu Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau
• President de Guinea Bissau José Mário Vaz
• Prime Minister of Guinea-Bissau Omar Mokhtar Embalo (2016)
Membre de
Economia
PIB 1.022.371.991 $ (2014)
PIB per càpita 572,99 $ (2015)
Reserves totals 286.950.989 $ (2014)
IDH 0,393 (2005)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF) (2014)
Indicatius
Fus horari UTC±00:00
Domini d'Internet gw
Prefix telefònic 245
Emergències 112, 119, 121 i 180
ISO 3166-1 GW
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Guinea Bissau és una república de l'Àfrica occidental que afronta al nord amb el Senegal, a l'est i al sud amb Guinea i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Guinea Bissau

A meitat del segle XIII els mandings van fundar el regne de Kaabu o Gabú com a tributari de l'Imperi de Mali. L'antic regne de Gabú va subsistir fins al segle XVIII. A desgrat d'això, ja feia temps que la costa i els rius havien estat colonitzats pels portuguesos, que utilitzaven el territori per al tràfic d'esclaus.

Vegeu els articles Cacheu, Capitania de Cacheu, Capitania de Bissau i Bolama.

En la dècada de 1950, la mortalitat infantil aconseguia l'índex de 600 morts per cada 1.000 naixements i només l'un per cent de la població rural estava alfabetitzada.

Amílcar Cabral va fundar l'Associació d'Esports i Recreació, que el 1956 es convertiria en el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Després de tres anys el PAIGC va iniciar una guerra de guerrilles. Les zones alliberades pel PAIGC van proclamar la República Democràtica de Guinea, el 1973, reconeguda per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Guinea-Bissau va ser la primera colònia portuguesa d'Àfrica que va obtenir la independència.

En Bissau va néixer l'antecessor del Moviment de les Forces Armades, responsable de l'enderrocament del règim dictatorial portuguès el 1974. Quatre mesos després, Portugal va reconèixer la independència de Guinea-Bissau.

El 1980 João Bernardo Vieira, comandant de la lluita guerrillera, va encapçalar un cop d'Estat i va interrompre la fusió amb Cap Verd quan ambdós països planejaven una unió constitucional.

João Bernardo Vieira va ser assassinat la matinada del 2 de març de 2009 per militars després d'un atemptat amb bomba que hores abans va costar la vida al cap de l'Estat major Tagmé Na Waié. João Bernardo Vieira va morir als seus de 69 anys, qui va passar pràcticament més de 23 anys al capdavant de Guinea Bissau. Va ser reelegit a la Presidència d'aquest país el 2005, nou anys després de la fi d'una guerra civil d'11 mesos que ho havia expulsat del poder.

Després de la mort de Vieira, els militars del país van jurar respectar l'ordre constitucional de successió. El portaveu de l'Assemblea Nacional, Raimundo Pereira va assumir el poder interinament fins a unes eleccions nacionals, que van fer-se el 28 de juny de 2009,[1] i va guanyar Malam Bacai Sanhá, que va assumir el poder el 8 de setembre del mateix any.[2]

Política[modifica | modifica el codi]

Guinea Bissau té una Assemblea Nacional Popular multipartidista, com també un president, els quals són triats per votació popular. El president nomena al primer ministre després d'una consulta amb els partits en l'assemblea. L'actual president, Malam Bacai Sanhá, pertany al Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC); altres partits en l'assemblea inclouen al Resistência da Guiné-Bissau-Movimento Bafatá i al Partido para a Renovação Social - PRS.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Guinea Bissau

Té una extensió de 36.120 km² i una població (l'any 2002) d'1.345.479 habitants. La capital és Bissau.

Aquest petit país tropical és format per terres baixes: el punt culminant es troba tan sols a 300 metres d'altitud. L'interior és una sabana, i la costa és una plana paludosa. L'estació plujosa alterna amb períodes de vents càlids i secs provinents del Sàhara. A l'entrada de l'estuari dels rius Geba i Corubal s'estén l'arxipèlag dels Bijagós.

El clima de Guinea Bissau és calent durant tot l'any i hi ha poca variació de temperatura: la mitjana anual és 26,3 °C. La mitjana anual de pluges és 2024 mm.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Regions de Guinea Bissau

Guinea Bissau es divideix en 8 regions (regiões) i un sector autònom (sector autónomo):

Les regions se subdivideixen en 37 sectors i es poden agrupar també en 3 províncies: Est o Leste (Bafatá i Gabú), Nord o Norte (Biombo, sector autònom de Bissau, Cacheu i Oio) i Sud o Sul (Bolama, Quinara i Tombali).

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Guinea Bissau

Un dels països més pobres del món, l'economia legal de la Guinea Bissau depèn principalment de l'agropecuària i de la pesca, però el narcotràfic és probablement el tipus de comerç més rendible. Les plantacions d'anacard van créixer considerablement en els últims anys. El país exporta peix i fruits del mar així com petites quantitats de maní, palmito (cor de la palmera) i fusta.

L'arròs és el principal cultiu i aliment bàsic. No obstant això, els combats entre les tropes del govern recolzades per Senegal, i una junta militar van destruir molt de la infraestructura i van causar gran perjudici a l'economia en 1998. La guerra civil va portar a una reducció del 28% del producte interior brut aquell any, amb una recuperació parcial en el període 1999-2002. La producció agrícola va caure alguna cosa entorn de 17% durant el conflicte, així com la producció de drupas d'anacard van caure fins a 30%. Empitjorant la situació, l'any 2000 el preu de la drupa d'anacard va caure 50% al mercat internacional, augmentant la dificultat començada amb devastació de la guerra civil.

Al desembre de 2003 el Banc Mundial, el FMI i la UNDP van ser forçats a intervenir per subministrar auxili pressupostari d'emergència en un total de US$ 107 milions per a l'any de 2004, la qual cosa va representar més del 80% del pressupost del país. La combinació de perspectives econòmiques limitades, un govern central feble i dirigit per una facció i una posició geogràfica favorable van fer aquest país de l'Àfrica Occidental una escala del narcotràfic cap a l'Europa, utilitzant especialment diverses illes deshabitades de l'Arxipèlag dels Bijagós. S'estima que passin pel país 1 miliard de dòlars en narcòtics per any.[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Imatge de Guinea Bissau des de l'espai.

La música de Guinea-Bissau pertany, en general, al gumbe, gènere musical de naturalesa polirrítmica, el qual és l'exportació musical més rellevant. No obstant això, la inestabilitat de la societat i el relativament petit desenvolupament del mateix han fet que el gumbe i altres gèneres associats no hagin aconseguit transcendir les fronteres i arribar a les grans audiències.

La calabash és l'instrument musical més popular a Guinea-Bissau, el mateix es construeix utilitzant el fruit sec del porongo, l'hi utilitza per crear música amb complexes característiques rítmiques. Les lletres de les cançons són, en general, en llenguatge crioulo (kriolu) d'arrels portugueses. Són comunes cançons amb contingut humorístic o sobre determinades temàtiques, relacionades amb esdeveniments quotidians o controvertits, especialment el sida.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llengües de Guinea Bissau

La llengua oficial de Guinea Bissau és el portuguès. El SIL Internacional ha llistat un total de 21 llengües, totes ben vivents:[4]

  • Badyara: 4.220 parlants a l'extrem nord-est de Guinea Bissau.
  • Bainouk-gunyuño: 8.170 parlants, al sud del riu Casamance.
  • Balanta-kentohe: 367.000 parlants al centre nord i a la costa central de l'estat. També es parla a Gàmbia.
  • Bassari: 475 parlants al nord-est de Guinea Bissau.
  • Bayot: 2025 parlants al nord-oest de Guinea Bissau, a la frontera amb Senegal.
  • Biafada: 41.420 parlants al centre sud de l'estat, al nord de Nalu.
  • Bijago: 27.575 parlants, a les illes Roxa i Bijago. També a les illes Canhabaque, Bubaque, Caravela, Caraxe, Orango i Uno.
  • Crioll de Guinea Bissau: 189.850 parlants. també es parla a les illes Bijagos i a Gàmbia.
  • Ejamat: 22.000 parlants al districte de San Domingo, al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla al Senegal.
  • Jola-Fonyi: 5996 parlants a Guinea Bissau.
  • Kasanga: 650 parlants, a prop de Felupe, al nord-oest de Guinea Bissau, a la zona fronterera amb Senegal.
  • Kobiana: 650 parlants a prop de Banyun. També es parla al Senegal.
  • Malinke: 154.000 al centre-nord, al centre i al nord-est de Guinea Bissau.
  • Mandjak: 170.230 parlants a l'oest i al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla a França, Gàmbia i Senegal.
  • Mankanya: 40.855 parlants al nord-oest de Bissau. També es parla a Gàmbia i al Senegal.
  • Mansoanka: 14.300 parlants al centre-nord de l'estat. També es parla a Gàmbia.
  • Nalu: 8.150 parlants al sud-oest, a prop de la costa.
  • Papel: 125.550 parlants a l'illa Bissau.
  • Portuguès.
  • Pulaar: 245.130 parlants al centre-nord i al nord-est de Guinea Bissau.
  • Soninke: 6.470 parlants a Guinea Bissau.

A més, també es parla: Pular (1199), Susu (3880), Maninkakan Occidental, Wolof i crioll capverdià.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Flora Gomes és un director de cinema de renom internacional; la seva pel·lícula més famosa és Nha Fala (la meva veu).[5] La pel·lícula Mortu Nega (mort negada) (1988)[6] va ser la primera pel·lícula de ficció i la segona pel·lícula feta a Guinea Bissau. (La primera pel·lícula va ser N'tturudu , del director Umban u'Kest en 1987.) Al FESPACO de 1989, Mortu Nega va guanyar el prestigiós premi Oumarou Ganda. Mortu Nega és rodada en crioll amb subtítols en anglès. En 1992, Gomes va dirigir Udju Azul di Yonta,[7] que es va projectar a la secció Un Certain Regard del Festival de Cinema de Cannes de 1992.[8] Gomes també ha format part del jurat de molts festivals de cinema d'Àfrica Central.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bissau Digital 1 d'abril de 2009
  2. Malam Bacai Sanhá toma posse como presidente de Guiné-Bissau Folha Online, 8 de setembre de 2009
  3. Droga retorna à Guiné-Bissau opais.co.mz, 8 de junho de 2010
  4. Llengües de Guinea Bissau llistades pel SIL
  5. Nha Fala/My Voice. spot.pcc.edu
  6. Mortu Nega. California Newsreel. Newsreel.org. Retrieved 22 June 2013.
  7. Udju Azul di Yonta. California Newsreel. Newsreel.org. Retrieved 22 June 2013.
  8. «Festival de Cannes: Udju Azul di Yonta». festival-cannes.com. [Consulta: 16 agost 2009].
  9. Flora Gomes The Two Faces of War: National Liberation in Guinea-Bissau. Watsoninstitute.org (25 October 2007). Retrieved 22 June 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]