Mineria a Guinea Bissau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La mineria a Guinea Bissau es limita a l'extracció a petita escala de materials de construcció, com ara d'argila, granit, pedra calcària, sorra i grava.[1] Les prospeccions minerals potencials del país inclouen bauxita, diamant, or, minerals pesats, petroli i fosforita.[1]

Fosfats[modifica]

Els dipòsits de fosfats van ser identificats fa uns 40 anys a la regió de Farim. Es van completar els estudis de viabilitat en la dècada de 1980, però des de llavors cap companyia ha estat capaç d'iniciar l'explotació.[2] El dipòsit de fosfats de Farim té recursos estimats de més de 166 tones en una qualificació del 29% P2O5.[1]

Red Back Mining Inc. a través de la seva filial Champion Industrial Minerals (CIM) va dur a terme una concessió per a l'extracció i després de completar una avaluació tècnica i de mercat en l'any 2003, l'empresa va arribar a la conclusió que el projecte havia avançat a una etapa en què es requeria un nivell de'experiència en el desenvolupament, en l'operativitat i la comercialització que estava més enllà de la capacitat de la CIM. Des de llavors, la companyia ha intentat localitzar un soci adequat per desenvolupar el dipòsit Farim o vendre'l.[1] Durant els últims 10 anys les llicències van canviar de mans entre les empreses per raons similars a les avançades per la CIM, és a dir, la incapacitat tècnica per a realitzar el treball requerit.[2] Més recentment, s'ha concedit una llicència a GB Minerals, que va signar el 2009 un acord de producció amb el govern de Guinea Bissau.[3]

Bauxita[modifica]

S'han identificat dipòsits de bauxita vora Madina do Boé des de la dècada de 1950. Aleshores mai van estar comercialment viable a causa dels baixos preus mundials.[2] A mesura que les perspectives econòmiques s'han tornat més atractives que en les passades dècades es va concedir un contracte d'arrendament a una empresa anomenada Bauxite Angola el 2007, el que ha fet que recentment s'anunciïn inversions de fins a 500 milions de dòlars.[4]

Referències[modifica]