Política de Guinea Bissau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Guinea Bissau
Política i govern de
Guinea Bissau
  • Constitució
  • President
    José Mário Vaz
  • Primer Ministre
    Baciro Djá
  • Assemblea Nacional Popular
    President
    Cipriano Cassamá
  • Partits polítics
    PAIGC
    PRS
  • Eleccions recents
  • Divisió administrativa
  • Relacions exteriors
    Ministre d'Afers Exteriors
    Relacions amb la UE
  • Drets humans
  • Drets LGBT
  • Vegeu aquesta plantilla

La política de Guinea Bissau té lloc en un marc d'una democràcia representativa amb un Sistema semipresidencialista en transició, de manera que el President és cap d'Estat i el primer ministre és cap de govern, i hi ha sistema pluripartidista. El poder executiu és exercit pel govern. El poder legislatiu recau tant en el Govern com en l'Assemblea Nacional Popular.

Des de 1994, el sistema de partits ha estat dominat pel socialista Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd i el Partit de Renovació Social. El poder judicial és independent de l'executiu i el legislatiu.

Tot i el marc democràtic constitucional, els militars han exercit un poder substancial i han interferit repetidament en direcció civil des que es van instituir les eleccions multipartidistes en 1994. En els últims 16 anys, Guinea Bissau ha patit dos cops d'Estat, una guerra civil, un intent de cop, i un assassinat presidencial pels militars. Des de la independència del país el 1974, cap president ha acabat amb èxit un període complet de cinc anys.[1]

Desenvolupament polític[modifica]

L'antic palau presidencial a la capital Bissau. L'edifici danyat fou abandonat després de la guerra civil de 1998-1999.

A Guinea Bissau el 1989, el dirigent Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC), sota la direcció del president João Bernardo "Nino" Vieira va començar a esbossar un programa de liberalització política que l'Assemblea Nacional Popular va aprovar en 1991. Les reformes que van aplanar el camí cap a la democràcia multipartidista incloïen la derogació dels articles de la constitució que havien consagrat el paper principal del PAIGC. Les lleis van ser ratificades per permetre la formació d'altres partits polítics, una premsa lliure, i sindicats independents amb dret de vaga.

Les primeres eleccions multipartidistes per a escollir president i parlament es van dur a terme el 1994. Arran de la guerra civil de 1998-1999 es van convocar noves eleccions presidencials i legislatives, de manera que arribaren al poder el líder de l'oposició Kumba Ialá i el seu Partit de Renovació Social al poder. Ialá va ser enderrocat en un cop incruent al setembre de 2003 i Henrique Pereira Rosa va jurar com a president.

L'expresident Viera va ser escollit novament president el juliol de 2005. El govern del primer ministre Carlos Gomes Júnior va ser elegit el març de 2004 en unes eleccions lliures i netes, però va ser reemplaçat pel govern del primer ministre Aristides Gomes, que va assumir el càrrec en novembre de 2005. Aristides Gomes va perdre un vot de no confiança i va presentar la seva renúncia al març de 2007.

Martinho Ndafa Kabi fou proposat com a primer ministre d'una coalició integrada pel PAIGC, el Partit de Renovació Social (PRS), i el Partit Unit Social Democràtic (PUSD). El 9 d'abril, es va anunciar que el president João Bernardo Vieira havia rebutjat l'opció de Kabi, però la coalició va dir que el mantenien com la seva opció i poc després Vieira va nomenar Kabi nou primer ministre. Va prendre possessió del càrrec el 13 d'abril, i el seu govern, integrat per 20 ministres (incloent vuit del PAIGC, vuit del PRS, i dos d'PUSD) va ser nomenat el 17 d'abril.

Assassinat en 2009[modifica]

El president Vieira va ser assassinat 2 de març de 2009 pels soldats com a represàlia per la mort del cap d'Estat Major Conjunt, el general Tagme Na Waie, que va ser mort el dia anterior.

Descontentament militar de 2010[modifica]

Article principal: Revolta militar de 2010 a Guinea Bissau

Abans de les eleccions legislatives de Guinea Bissau de 2008, la decisió de canviar la data electoral i ampliar el mandat parlamentari va donar lloc a una gran controvèrsia quan els diputats de l'Assemblea boicotejaren el president i van optar per estendre el seu mandat. Després que el Tribunal Suprem va anul·lar aquesta llei, el president Vieira va dissoldre l'Assemblea, permetent així que el comitè permanent continués treballant, i va nomenar un nou govern compost pels lleials.

El contraalmirall Bubo Na Tchuto va tractar d'organitzar un cop d'estat el 7 d'agost de 2008, però va ser descobert i detinguts; no obstant això, se les va arreglar per escapar del país. L'intent de cop va afegir inestabilitat abans de les eleccions parlamentàries. Posteriorment Gàmbia va arrestar Bubo Na Tchuto.[2] Més tard va tornar a Guinea Bissau disfressat de pescador i es va refugiar en un complex de l'ONU. Encara que l'ONU va accedir a lliurar-lo al govern, va continuar residint en el compost. Com a resultat del seu retorn la seguretat al país va ser estretada, el que contribuí a la incertesa i inestabilitat.

L'1 d'abril de 2010, els soldats van entrar a les oficines de l'ONU i s'uniren a Bubo Na Tchuto. El mateix dia, els soldats van entrar a la residència del primer ministre Carlos Gomes Júnior i el portaren a les instal·lacions. Alhora, quaranta militars, inclòs Zamora Induta, cap de les Forces Armades de Guinea Bissau, van ser detinguts en una base de l'exèrcit. Centenars de partidaris del primer ministre van exigir el seu alliberament. En resposta, el cap de l'exèrcit adjunt, Antonio Ndjai, va dir: "Si la gent segueix sortint als carrers per mostrar el seu suport a Carlos Gomes Júnior, a continuació, mataré Carlos Gomes Junior ... o enviaré algú per matar-lo."[3][4]

L'endemà el primer ministre va ser pres per reunir-se amb el president en què va dir: ... "No renunciaré perquè vaig ser elegit democràticament. Considero el que va passar dijous és un incident. La situació és ara estable. Els puc assegurar que les institucions tornaran a les seves funcions normals ". El secretari general de l'ONU i altres potències internacionals van condemnar el moviment, mentre que els ministres del govern va emetre un comunicat dient que "Els membres del Govern van expressar el seu suport i la seva adhesió al primer ministre i fermament condemnen l'ús de la força com a mitjà per resoldre els problemes." Les tensions es van calmar aparentment i el president Sanhá va dir que l'intent de cop va ser "una confusió entre soldats que van arribar al govern;" i el secretari general de l'ONU va parlar sobre la "detenció i posterior alliberament" del primer ministre.[5] No obstant això, mentre que els membres del gabinet i la comunitat internacional va condemnar l'intent de cop i van parlar de l'alliberament del primer ministre, hi ha informes que encara indiquen que "soldats renegats" van tenir el primer ministre "sota vigilància".[6]

Intent de cop de 2011[modifica]

Després es va informar que quan el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit General Antonio Injai havia estat detingut per ordre del cap de l'armada el contraalmirall José Américo Bubo Na Tchuto, les seves tropes l'alliberaren mentre el primer ministre Carlos Gomes Júnior demanava asil a l'ambaixada d'Angola. Injai va dir llavors que el seu homòleg naval havia estat detingut. Els fets van passar mentre el president Malam Bacai Sanhá havia estat a París per rebre atenció mèdica.[7][8][9]

Cop de 2012[modifica]

El 12 d'abril de 2012 l'exèrcit va prendre el control del districte central de la capital.[10] El 16 d'abril els líders militars i una coalició de partits polítics anunciaren la formació d'un Consell nacional de Transició,[11] sota la pressió internacional.

Branca executiva[modifica]

Detenidors del càrrec
Càrrec Nom Partit Des de
President José Mário Vaz Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd 23 de juny de 2014
Primer Ministre Baciro Djá Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd 27 de maig de 2016

El president és escollit per vot popular per a un mandat de cinc anys. El primer ministre és nomenat pel president, prèvia consulta amb els líders del partit en el poder legislatiu.

Branca legislativa[modifica]

L'Assemblea Nacional Popular.

L'Assemblea Nacional Popular (Assembleia Nacional Popular) té 102 membres, elegits per un mandat de quatre anys en circumscripcions plurinominals.

Partits polítics i eleccions[modifica]

Articles principals: Llista de partits polítics de Guinea Bissau i Eleccions a Guinea Bissau

Les darreres eleccions foren les eleccions generals de Guinea Bissau de 2014 en que les eleccions presidencials van tenir el següent resultat:

Candidat Partit Primera volta Segona volta
Votes % Votes %
José Mário Vaz PAIGC 257,572 40.89 364,394 61.92
Nuno Gomes Nabiam Independent 156,163 24.79 224,089 38.08
Paulo Gomes Independent 65,490 10.40
Abel Incanda Partit de Renovació Social 43,890 6.97
Mamadú Iaia Djaló Partit de la Nova Democràcia 28,535 4.53
Ibraima Sory Djaló Partit de Reconciliació Nacional 19,497 3.10
Antonio Afonso Té Partit Republicà per la Independència i el Desenvolupament 18,808 2.99
Helder Vaz Lopes Independent 8,888 1.41
Domingos Quadé Independent 8,607 1.37
Aregado Mantenque Té Partit dels Treballadors 7,269 1.15
Luis Nancassa Independent 7,012 1.11
Jorge Malú Independent 6,125 0.97
Cirilo Rodrigues de Oliveira Partit Socialista 2,070 0.33
Nuls/blancs 62,514 – 18,053 –
Total 692,440 100 606,536 100
Votants registrats/participació 775,508 89.29 775,508 78.21
Font: CNE Arxivat 2014-04-24 a Wayback Machine., CNE Arxivat 2014-05-21 a Wayback Machine.

Després de les eleccions de 2014 l'Assemblea Nacional Popular ha quedat composta així

Partit Vots % Escons +/–
PAIGC 281,408 47.98 57 –10
Partit de Renovació Social 180,432 30.76 41 +13
Partit de la Nova Democràcia 28,581 4.87 1 0
Partit de Convergència Democràtica 19,757 3.37 2 +1
Partit Republicà per la Independència i el Desenvolupament 17,919 3.06 0 –3
Unió pel Canvi 10,803 1.84 1 +1
Unió Patriòtica Guineana 10,919 1.86 0 0
Resistència de Guinea Bissau-Moviment Bafatá 9,502 1.62 0 Nou
Partit de la Reconciliació Nacional 7,903 1.35 0 0
Partit del Manifest del Poble 4,101 0.70 0 Nou
Partit Unit Social Democràtic 4,048 0.69 0 0
Partit dels Treballadors 3,659 0.62 0 0
Partit Socialista 3,480 0.59 0 0
Partit Social Democràtic 2,302 0.39 0 0
Front Democràtic Social 1,710 0.29 0 0
Nuls/blancs 100,352 – – –
Total 686,876 100 102 +2
Votants registrats/participació 775,508 88.57 – –
Font: CNE Arxivat 2014-04-24 a Wayback Machine. (escons), CNE Arxivat 2014-04-24 a Wayback Machine. (vots)

Branca judicial[modifica]

La Cort Suprema (Supremo Tribunal da Justiça) es compon de nou jutges que són nomenats pel president i serveixen al seu gust, cort final d'apel·lacions en la causa penal i civil. Hi ha Tribunals regionals, un a cadascuna de les nou regions, primera cort d'apel·lacions de decisions dels tribunals sectorials, escolten tots els casos de delictes greus i casos civils per valor de més de 1,000 $ i 24 tribunals sectorials, els jutges no són necessàriament llicenciats en dret, atenen els casos civils de menys de 1.000 $ i causes penals per delictes menors.

Divisions administratives[modifica]

Guinea-Bissau és dividida en 9 regions (regioes, singular - regiao); Bafata, Biombo, Bissau, Bolama, Cacheu, Gabu, Oio, Quinara, Tombali.
nota: Bolama podria haver estat reanomenada Bolama/Bijagos

Participació en organitzacions internacionals[modifica]

ACCT (associat), EACP, BAD, CEPA, CEDEAO, FAO, FZ, G-77, BIRD, OACI, CIOSL, CRIMLC, AIF, BID, FIDA, CFI, FISCRMLR, OIT, FMI, OMI, Intelsat, Interpol, COI, IOM, UIT, MPNA, OUA, OCI, OPAQ, ONU, UNCTAD, UNESCO, UNIT, UPU, BDAO (regional), UEMOA, FSM, OMS, OMPI, OMM, OMT, OMC

Referències[modifica]

  1. ↑ CIA Factbook: Guinea-Bissau Arxivat 2010-12-28 a Wayback Machine. "Introduction"
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.zimbio.com/President+Joao+Bernardo+Vieira/articles/9/Rear+Admiral+Jose+Americo+Bubo+Na+Tchuto+alleged
  3. ↑ [enllaç sense format] http://english.aljazeera.net/news/africa/2010/04/20104112510170361.html
  4. ↑ «Leaders call on Guinea-Bissau to maintain democracy». CNN, 02-04-2010.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.almanar.com.lb/newsSite/NewsDetails.aspx?id=131974&language=en Arxivat 2010-04-08 a Wayback Machine.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.almanar.com.lb/newsSite/NewsDetails.aspx?id=131884&language=en Arxivat 2010-04-08 a Wayback Machine.
  7. ↑ Lona, Armando «Guinea-Bissau Lawyers Call for Investigation of Clash». Bloomberg BusinessWeek, 29-12-2011 [Consulta: 1r gener 2012].
  8. ↑ Embalo, Allen Yero «Guinea Bissau says coup-plotter executed». AFP, 29-12-2011 [Consulta: 1r gener 2012]. Arxivat 3 de gener 2013 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-03. [Consulta: 10 abril 2023].
  9. ↑ Staff «Army foils coup attempt on tiny island of Guinea-Bissau». The Telegraph [Londres], 27 Dec 2011 [Consulta: 1r gener 2012].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.news24.com/Africa/News/Reports-of-Guinea-Bissau-coup-20120412 Arxivat 2015-06-13 a Wayback Machine.
  11. ↑ «Guinea-Bissau military leaders, political parties announce transitional council». CNN, 16-04-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Política_de_Guinea_Bissau&oldid=33120891»