Organització Internacional per a les Migracions
(en) International Organization for Migration (es) Organización Internacional para las Migraciones (fr) Organisation internationale pour les migrations (cs) Mezinárodní organizace pro migraci  | |||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
.jpg) International Organisation for Migration headquarters (en)  | |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IOM, OIM, OIM, OIM i МОМ | ||||||||||||||||||
| Tipus | agència de l'ONU editorial | ||||||||||||||||||
| Idioma oficial | anglès, francès i castellà | ||||||||||||||||||
| Forma jurídica | Internationale Organisation (mul) | ||||||||||||||||||
| Història | |||||||||||||||||||
| Creació | 1951 | ||||||||||||||||||
| Localització dels arxius | |||||||||||||||||||
| Governança corporativa | |||||||||||||||||||
| Seu | |||||||||||||||||||
| Secretària general | Amy E. Pope (en) | ||||||||||||||||||
| Lloc web | iom.int… | ||||||||||||||||||
      
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
.jpg)
.jpg)
L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) és la principal organització intergovernamental que treballa en l'àmbit de la migració. La missió declarada de l'OIM és promoure la migració humana i ordenada proporcionant serveis i assessorament als governs i als migrants. Ofereix serveis i assessorament en matèria de migració als governs i als migrants, inclosos els desplaçats interns, els refugiats i els treballadors migrants. El setembre de 2016, l'OIM es va convertir en una organització relacionada amb les Nacions Unides.[1]
Inicialment es va establir el 1951 com a Comitè Intergovernamental per a les Migracions Europees (ICEM) per ajudar a reassentar les persones desplaçades per la Segona Guerra Mundial. Des de l'any 2021 l'Organització Internacional per a les Migracions compta amb 173 estats membres i nou estats observadors.[2][3]
L'OIM treballa per ajudar a garantir la gestió ordenada i humana de la migració, per promoure la cooperació internacional en qüestions migratòries, per ajudar en la recerca de solucions pràctiques als problemes migratoris i per proporcionar assistència humanitària als migrants que ho necessiten, ja siguin refugiats, persones desplaçades o altra gent desarrelada.
La Constitució de l'OIM [4] reconeix explícitament el vincle entre la migració i el desenvolupament econòmic, social i cultural.
L'OIM treballa en les quatre grans àrees de gestió de la migració: migració i desenvolupament, facilitar la migració, regular la migració i abordar la migració forçada. Les activitats transversals inclouen la promoció de la llei de migració internacional, el debat polític i l'orientació, la protecció dels drets dels migrants, la salut migratòria i la dimensió de gènere de la migració.
A més, l'OIM ha organitzat sovint eleccions per als refugiats fora del seu país d'origen, com va ser el cas de les eleccions afganeses del 2004 i les eleccions iraquianes del 2005.
Història
[modifica]L'OIM va néixer l'any 1951 del caos i el desplaçament d'Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial. Primer es va conèixer com a Comitè Intergovernamental Provisional per al Moviment de Migrants d'Europa (PICMME). Amb l'encàrrec d'ajudar els governs europeus a identificar països de reassentament per als 11 milions de persones desarrelades per la guerra, l'OIM va organitzar el transport per a gairebé un milió de migrants durant la dècada de 1950.
La Constitució de l'Organització Internacional per a les Migracions es va produir el 19 d'octubre de 1953 a Venècia com a Constitució del Comitè Intergovernamental per a les Migracions Europees. La Constitució va entrar en vigor el 30 de novembre de 1954 i l'organització es va constituir formalment.
L'organització va patir una successió de canvis de nom de PICMME al Comitè Intergovernamental per a les Migracions Europees (ICEM) el 1952, al Comitè Intergovernamental per a les Migracions (ICM) el 1980 i, finalment, al seu nom actual, Organització Internacional per a les Migracions (OIM) el 1989; aquests canvis reflecteixen la transició de l'organització durant mig segle d'una agència operativa a una agència de migració.
Mentre que la història de l'OIM fa un seguiment dels desastres naturals i provocats per l'home de l'últim mig segle: Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968), Xile (1973), crisi dels refugiats vietnamites (1975), Kuwait (1990), Kosovo i Timor (1999), el tsunami asiàtic (2004), la invasió de l'Iraq (2003), el terratrèmol del Pakistan (2004/2005), el terratrèmol d'Haití (2010) i la crisi migratòria europea en curs: el seu credo que la migració humana i ordenada beneficia els migrants i la societat ha guanyat constantment acceptació internacional.
Des de les seves arrels com a agència logística operativa, l'OIM ha ampliat el seu abast per convertir-se en l'agència internacional líder que treballa amb governs i societats civils per avançar en la comprensió dels problemes migratoris, fomentar el desenvolupament social i econòmic mitjançant la migració i defensar la dignitat humana i el benestar dels migrants.
L'abast més ampli d'activitats s'ha acompanyat d'una ràpida expansió d'una agència relativament petita a una amb un pressupost operatiu anual de 1.800 milions de dòlars i uns 11.500 empleats [5] que treballen en més de 150 països d'arreu del món.
Com a "agència de migració de les Nacions Unides", l'OIM s'ha convertit en un punt de referència principal en el debat global sobre les implicacions socials, econòmiques i polítiques de la migració al segle xxi.[6] L'OIM va donar suport a la creació del Pacte Mundial per a les Migracions, el primer acord intergovernamental sobre migració internacional que es va adoptar a Marràqueix, al Marroc, el desembre de 2018.[7] Per donar suport a la implementació, seguiment i revisió del Pacte Mundial sobre Migració, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va establir la Xarxa de les Nacions Unides sobre Migració. El secretariat de la Xarxa de les Nacions Unides sobre Migració es troba a l'OIM i el Director General de l'OIM, Antonio Vitorino, actua com a coordinador de la Xarxa.[8]
Estats membres
[modifica]
membres
observadors
no-membres
A partir del 2021, l'Organització Internacional per a les Migracions compta amb 174 estats membres i 8 estats observadors.[2]
Estats membres
[modifica]- Afganistan
- Albània
- Algèria
- Angola
- Antigua i Barbuda
- Argentina
- Armènia
- Austràlia
- Àustria
- Azerbaidjan
- Bahames
- Bangla Desh
- Belarús
- Bèlgica
- Belize
- Benín
- Bolívia
- Bòsnia i Hercegovina
- Botswana
- Brasil
- Bulgària
- Burkina Faso
- Burundi
- Cap Verd
- Cambodja
- Camerun
- Canadà
- República Centreafricana
- Txad
- Xina
- Xile
- Colòmbia
- Comores
- República del Congo
- Illes Cook
- Costa Rica
- Costa d'Ivori
- Croàcia
- Cuba
- Xipre
- República Txeca
- República Democràtica del Congo
- Dinamarca
- Djibouti
- Dominica
- República Dominicana
- Equador
- Egipte
- El Salvador
- Eritrea
- Estònia
- Eswatini
- Etiòpia
- Fiji
- Finlàndia
- França
- Gabon
- Gàmbia
- Geòrgia
- Alemanya
- Ghana
- Grècia
- Granada
- Guatemala
- Guinea
- Guinea-Bissau
- Guyana
- Haití
- Santa Seu
- Hondures
- Hongria
- Islàndia
- Índia
- Iran
- Irlanda
- Israel
- Itàlia
- Jamaica
- Japó
- Jordània
- Kazakhstan
- Kenya
- Kiribati
- Kirguizstan
- Laos
- Letònia
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Lituània
- Luxemburg
- Madagascar
- Malawi
- Maldives
- Mali
- Malta
- Illes Marshall
- Mauritània
- Maurici
- Mèxic
- Micronèsia
- Mongòlia
- Montenegro
- Marroc
- Moçambic
- Myanmar
- Namíbia
- Nauru
- Països Baixos
- Nepal
- Nova Zelanda
- Nicaragua
- Níger
- Nigèria
- Macedònia del Nord
- Noruega
- Pakistan
- República de Palau
- Panamà
- Papua Nova Guinea
- Paraguai
- Perú
- Filipines
- Polònia
- Portugal
- República de Corea
- República de Moldàvia
- Romania
- Federació de Rússia
- Ruanda
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Samoa
- São Tomé i Príncep
- Senegal
- Sèrbia
- Seychelles
- Sierra Leone
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Illes Salomó
- Somàlia
- Sud-àfrica
- Sudan del Sud
- Espanya
- Sri Lanka
- Sudan
- Surinam
- Suècia
- Suïssa
- Tadjikistan
- Tailàndia
- Timor-Leste
- Togo
- Tonga
- Trinitat i Tobago
- Tunísia
- Turquia
- Turkmenistan
- Tuvalu
- Uganda
- Ucraïna
- Regne Unit
- República Unida de Tanzània
- Estats Units
- Uruguai
- Uzbekistan
- Vanuatu
- Veneçuela
- Vietnam
- Iemen
- Zàmbia
- Zimbabwe
Estats observadors
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Megan Bradley «The International Organization for Migration (IOM): Gaining Power in the Forced Migration Regime». Refuge: Canada's Journal on Refugees, 33, 2017, pàg. 97. DOI: 10.25071/1920-7336.40452.
- ↑ 2,0 2,1 «Members and Observers». International Organization for Migration.
- ↑ «Observer States». International Organization for Migration, 11-02-2015.
- ↑ «Constitution». International Organization for Migration, 08-01-2015.
- ↑ «109th Session of the Council, Report of the Director General», 30-11-2018.
- ↑ «History». International Organization for Migration, 30-09-2014.
- ↑ «GCM Development Process». International Organization for Migration, 09-04-2018.
- ↑ «Global Compact for Migration». International Organization for Migration.
Bibliografia
[modifica]- Andrijasevic, Rutvica; Walters, William (2010): The International Organization for Migration and the international government of borders. In Environment and Planning D: Society and Space 28 (6), pp. 977–999.
- Georgi, Fabian; Schatral, Susanne (2017): Towards a Critical Theory of Migration Control. The Case of the International Organization for Migration (IOM). In Martin Geiger, Antoine Pécoud (Eds.): International organisations and the politics of migration: Routledge, pp. 193–221.
- Koch, Anne (2014): The Politics and Discourse of Migrant Return: The Role of UNHCR and IOM in the Governance of Return. In Journal of Ethnic and Migration Studies 40 (6), pp. 905–923. doi:10.1080/1369183X.2013.855073.
Enllaços externs
[modifica]
- Organització Internacional per a les Migracions - Lloc web oficial (anglès)(francès)(castellà)