Cipriano Cassamá

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCipriano Cassamá
Biografia
Naixement 1959
Bula
Emblem of Guinea-Bissau.svg  President de l’Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau
En el càrrec des de 16 de juny de 2014
Activitat
Ocupació Polític
Partit PAIGC
Modifica les dades a Wikidata

Cipriano Cassamá (Bula (Guinea Bissau)) és un polític en Guinea Bissau i un membre de la Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Va ser Ministre de l'Interior des d'agost de 2008[1] a gener de 2009.

Vida i Carrera[modifica]

Originari de Bula, es va unir al PAIGC en 1973 i estudià agronomia a Algèria en 1985. En 1990 fou nomenat Director general de Boscos i Cacera del Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural, i en 1994 Secretari d'Estat de Turisme, Ambient ei Artesanat en el govern liderat per Manuel Saturnino da Costa.[2] Fou nomenat conseller i portaveu del president Nino Vieira durant la guerra civil de Guinea Bissau de 1998-1999.[3][4] Després que el primer ministre Francisco Fadul comparés Vieira amb Antonio de Oliveira Salazar durant una visita a Portugal el 19 d'abril de 1999, Cassamá criticà Fadul per l'ús de "llenguatge agressiu deliberadament ofensiu".[3] Després de la guerra civil, en què va ser expulsat Vieira, Cassamá va ser detingut juntament amb Conduto de Pina a principis de febrer de 2000 presumptament per incitar a la guerra i donar suport a l'ocupació estrangera.[5] Més tard va ser acusat de malversació de fons, juntament amb altres que havien servit Vieira, però va ser absolt pel Tribunal regional de Bissau a principis de juny de 2003.[6] Posteriorment va exercir com a President del Grup Parlamentari del PAIGC. Encara que el PAIGC va repudiar Vieira, Cassamá estava entre els que va donar la benvinguda de nou a Vieira quan va tornar a Bissau de l'exili el 7 d'abril de 2005.[7]

El 17 de març de 2008 Cassamá va presentar la seva candidatura per ocupar el càrrec de president del PAIGC en el pròxim congrés del partit, dient que podria renovar-lo i unificar-lo.[8] Va ser considerat un dissident dins del partit. Al VII Congrés Ordinari del PAIGC, que es va celebrar a Gabú,[9] Carlos Gomes Júnior fou reelegit com a president del PAIGC entre l'1 i el 2 de juliol de 2008;[10] Cassamá en fou candidat, però només va rebre 61 vots, quedant quart.[11]

Cassamá va ser designat com a Ministre de l'Interior el 9 d'agost de 2008, en el govern del primer ministre Carlos Correia.[1][12][13] El seu nomenament com a ministre de l'Interior es considerà particularment important a causa de la responsabilitat del ministeri en el maneig de les eleccions legislatives de novembre de 2008.[1] En aquestes eleccions el PAIGC va obtenir una majoria de 67 de 100 seients a l'Assemblea Nacional Popular, i Cassamá va ser elegit diputat com a candidat del PAIGC en la 10a circumscripció, Safim e Prabis.[14]

Arran d'un presumpte atac d'"elements de la guàrdia presidencial" contra el cap de les Forces Armades, el general Batista Tagme Na Waie el 4 de gener de 2009, Tagme Na Wai va acusar Cassamá d'ordenar l'atac. Un portaveu de la guàrdia presidencial va dir que havia estat un tret accidental de rifle i que no s'havia produït intent d'assassinat.[15] Cassamá no va ser incloure al govern del PAIGC nomenat el 7 de gener de 2009; Lúcio Soares va ser designat per reemplaçar-lo com a ministre de l'Interior.[16]

Després de les eleccions generals de Guinea Bissau de 2014 fou elegit President de l'Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau.[17]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 "Guine-Bissau: Novo PM divulga lista completa do seu Governo", Lusa, August 9, 2008 (portuguès)
  2. Biografia de Cipriano Cassamá
  3. 3,0 3,1 "Guinea-Bissau: Fadul in Italy", IRIN, 23 d'abril 2008.
  4. "Bissau official says premier-designate lied about shelling", Portuguese TV (nl.newsbank.com), 2 de febrer 1999.
  5. "Two associates of ousted Guinea Bissau president arrested", RTP Internacional TV, Lisbon (nl.newsbank.com), 2 de febrer 2000.
  6. "Guinea-Bissau: Court acquits eight ex-governors, others charged with fraud", RDP Africa web site (nl.newsbank.com), 5 de juny de 2003.
  7. "Nino Vieira returns from exile to a hero's welcome", IRIN, 7 d'abril de 2005.
  8. "Guiné-Bissau: Cipriano Cassamá, antigo líder parlamentar do PAIGC, apresenta candidatura à liderança do partido", Inforpress, March 17, 2008 (portuguès)
  9. "7ème congrès du PAIGC à 200 km à l’est de Bissau", African Press Agency, 26 de juny de 2008 (francès)
  10. "L’ancien Premier ministre bissau guinéen Carlos Gomis, réélu président du PAIGC", African Press Agency, 2 de juliol 2008 (francès)
  11. "PAIGC/Congresso: Candidatura de Malam Bacai Sanhá ainda não reconheceu resultados e admite irregularidades na contagem dos votos", Lusa, July 2, 2008 (portuguès)
  12. "Guinea-Bissau gets 21 new cabinet ministers", African Press Agency, 10 d'agost de 2008.
  13. "Novo primeiro-ministro bissau-guineense forma Governo", Panapress, 9 d'agost 2008 (portuguès)
  14. Litos Sanca, "RESULTADOS DEFINITIVOS E LISTA NOMINAL DOS DEPUTADOS DAS ELEIÇÕES LEGISLATIVAS DE 2008", Agência Bissau, November 27, 2008 (portuguès)
  15. "Guinea-Bissau army chief: interior minister behind shooting incident", Xinhua, 8 de gener de 2009.
  16. "Novo governo na Guiné-Bissau", Panapress, 8 de gener de 2009 (portuguès)
  17. Ex-ministro Cipriano Cassamá eleito presidente do Parlamento guineense


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Serifo Nhamadjo
President de l’Assemblea Nacional Popular
Emblem of Guinea-Bissau.svg

2014-
Succeït per:
en el càrrec