Mandioca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuMandioca
Manihot esculenta Modifica el valor a Wikidata
Manihot esculenta dsc07325.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decassava root (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
GènereManihot
EspècieManihot esculenta Modifica el valor a Wikidata
Crantz
Manihot esculenta

La mandioca (Manihot esculenta), a vegades anomenada també iuca (no s'ha de confondre amb el gènere iuca o Yucca sp), és una planta de la família Euphorbiaceae. D'aquesta planta s'obté la tapioca, aliment ric en glúcids com el midó.[1]

Descripció[modifica]

És un arbust perennifoli, monoic, amb arrels tuberoses engruixides, fusiformes i d'arrels fibroses. Les fulles són alternes, palmades i estipulades.

Usos[modifica]

Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font d'hidrats de carboni de la humanitat.[2][3] La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" segons el nivell de la substància tòxica (glucòsids cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada konzo. Tanmateix els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants", puix que són més resistents a les plagues.[4]

Arrel de mandioca sense processar

L'arrel de mandioca fa de 5 a 10 cm de diàmetre i arriba a fer de 50 a 80 cm de llarg. L'interior de l'arrel pot ser blanca o grogosa. És rica en midó, calci, fòsfor i vitamina C (25 mg/100 g) però pobra en proteïnes i altres nutrients.

Referències[modifica]

  1. Euphorbiaceae Juss.
  2. Phillips, T. P. (1983). An overview of cassava consumption and production. In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre.
  3. Claude Fauquet and Denis Fargette, (1990) "African Cassava Mosaic Virus: Etiology, Epidemiology, and Control" Plant Disease Vol. 74(6): 404-11.
  4. Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) Bitter cassava and women: an intriguing response to food security LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. Online version accessed on 2009-08-11.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]