Xavier Vives

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Xavier Vives Torrents
Dades biogràfiques
Naixement 23 de gener de 1955
Barcelona
Nacionalitat Espanyola
Alma mater PhD UC Berkeley (1983)
Activitat professional
Ocupació Economista
Ocupador IESE Business School
Premis i reconeixements
Premi Rei Jaume I d'Economia (2013)

Lloc web http://blog.iese.edu/xvives/
Modifica dades a Wikidata

Xavier Vives és un economista espanyol considerat com una de les figures principals en el camp de l'economia industrial i, en general, la microeconomia.[1] És Catedràtic de Regulació, Competencia i Polítiques Públiques i director acadèmic del Public-Private Sector Research Center de l'IESE Business School a Barcelona.

Biografia[modifica]

Després d'obtenir la seva llicenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va doctorar a la Universitat de Berkeley, sota la supervisió de Gérard Debreu, i va començar la seva carrera a la Universitat de Pennsilvània com a professor. El 1987 va retornar a Espanya, on va dirigir durant deu anys l'Institut d'Anàlisi Econòmica (CSIC) en la dècada dels anys 90. El 2001 es va incorporar a l'escola de negocis INSEAD a París i el 2005 va retornar a Barcelona amb una càtedra d'investigació d'ICREA-UPF (Universitat Pompeu Fabra). També ha impartit classes a la UAB i ha estat professor visitant a la Universitat Harvard, la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Nova York (amb la càtedra Rey Juan Carlos I). Director del Programa d'Organització Industrial del Centre for Economic Policy Research (CEPR) durant 1991-1997. Ha estat director de l'International Journal of Industrial Organization, durant 1993-1997, director de l'European Economic Review (1998-2002) i del Journal of the European Economic Association (2003-2008). Actualment és editor del Journal of Economic Theory i co-editor del Journal of Economics and Management Strategy. Ha participat àmpliament en el debat de política econòmica a Europa amb contribucions a un nombre considerable d'informes publicats pel CEPR i pel CESifo, així com articles d'opinió al Financial Times, The Wall Street Journal i El País. És columnista regular a La Vanguardia. De 2011 a 2014 fou Conseller Especial del Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari de Competència, J. Almunia. A Catalunya, ha participat en diverses comissions oficials de disseny de plans industrials i universitaris, i fou membre del Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i Creixement (CAREC) del 2011 al 2014.

Contribucions a la investigació[modifica]

La investigació del professor Vives se centra en la microeconomia i comprèn des de l'economia industrial, l'economia de la informació, i la teoria de jocs fins a la banca i les finances. Les seves contribucions es van iniciar amb investigacions seminals en la teoria de l'oligopoli i l'estudi de la competència en preus i quantitats proporcionant models canònics i resultats en la formació dels preus i la competitivitat.[2][3][4] La investigació s'estén a la interacció entre la informació privada i el comportament estratègic amb un estudi primerenc sobre l'intercanvi d'informació entre empreses.[5][6]Aquesta investigació ha servit com a base per a extensos desenvolupaments teòrics i aplicats a l'organització industrial i al comerç internacional entre altres camps, així com per a la política de la competència. Va aplicar de forma pionera mètodes de teoria de reticles per analitzar jocs de complementarietats estratègiques (o jocs super-modulars), i en general, les complementarietats en economia.[7][8][9][10] La seva contribució va obrir les portes a nombroses aplicacions en una àmplia gamma de camps com la macroeconomia i les finances. Ha estudiat les economies amb informació incompleta i els mecanismes d'agregació i transmissió d'informació en els mercats i l'aprenentatge mitjançant la formalització de les idees de Hayek. Aquests estudis proporcionen un pont entre la teoria de les expectatives racionals i la literatura sobre l'efecte ramat.,[11][12][13][14][15][16] i s'ha aplicat a l'estudi de la dinàmica dels preus d'actius[17][18] Per últim, el professor Vives ha contribuït a l'estudi de la competència i regulació en la banca i de l'estabilitat financera amb investigacions que tenen implicacions per a la comprensió de la crisi financera i la integració financera europea.[19][20][21][22][23]

Llibres[modifica]

Premis i distincions[modifica]

Vives és Fellow de l'Econometric Society des de 1992, de l'European Academy of Sciences and Arts des de 2002, de l'European Economic Association des de 2004, de l'Asociación Española de Economía des de 2010, de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2011 i de l'Academia Europaea des de 2012. Ha rebut diversos premis d'investigació a Espanya, entre ells el Premio Rey Jaime I de Economía el 2013,[24] el premi de la Societat Catalana d'Economia el 1996 i el Premi Catalunya d'Economia el 2005. El 2008 se li va concedir la beca European Research Council Advanced Grant, i el 2015 la Wim Duisenberg Fellowship del Banc Central Europeu. Des del 2014 és membre de l'European Research Council Identification Committee. President d'EARIE (European Association for Research in Industrial Economics) pel periode 2016-2018.

Referències[modifica]

  1. "Xavier Vives is one of the outstanding scholars of his generation in oligopoly and industrial organization theory"; "Xavier Vives has been one of the leading contributors to the modern theory of oligopoly", Citas, respectivamente, de James W. Friedman y Eric Maskin de la contracubierta del libro "Oligopoly pricing"
  2. “Price and Quantity Competition in a Differentiated Duopoly” (with N. Singh), The Rand Journal of Economics, 15, 4, 1984, 546-554.
  3. “On the Efficiency of Bertrand and Cournot Equilibria with Product Differentiation”Journal of Economic Theory, 36, 1, June 1985, 166-175.
  4. “On the Strategic Choice of Spatial Price Policy” (with J.F. Thisse), American Economic Review, 78, 1, March 1988, 122-137.
  5. “Duopoly Information Equilibrium: Cournot and Bertrand”, Journal of Economic Theory, 34, 1, 1984, 71-94.
  6. Information Sharing Among Firms”, in The New Palgrave: A Dictionary of Economics, New York: Palgrave Macmillan, 2008
  7. "Nash Equilibrium with Strategic Complementarities", J. Math. Econ. 19, 3, 1990, 305-321
  8. Complementarities and Games: New DevelopmentsJournal of Economic Literature, 43, 2, 2005, 437-479.
  9. Supermodularity and Supermodular Games”, en Game Theory, S. Durlauf y R. Blume (eds.), New York: Palgrave Macmillan, 2010
  10. Monotone Equilibria in Bayesian Games of Strategic Complementarities (with T. Van Zandt), Journal of Economic Theory, 134, 2007, 339-360.
  11. "Aggregation of Information in Large Cournot Markets", Econometrica 56, 4, 1988, 851-876
  12. "How Fast Do Rational Agents Learn?", Rev. Econ. Studies 60, 1993, 329-347
  13. Strategic Supply Function Competition with Private InformationEconometrica, 2011, 79, 6, 1919-1966.
  14. On the Possibility of Informationally Efficient Markets“, Journal of the European Economic Association, 2014, 12, 5, 1200-1239.
  15. “The Beauty Contest and Short-Term Trading” (with G. Cespa), Journal of Finance, 2015, 70, 5, 2099-2154.
  16. “Endogenous Public Information and Welfare in Market Games”, Review of Economic Studies, 2017, 84, 2, 935-963
  17. Dynamic Trading and Asset Prices: Keynes vs. Hayek (with G. Cespa), Review of Economic Studies, 2012, 79, 2, 539-580. 
  18. “The Beauty Contest and Short-Term Trading” (with G. Cespa), Journal of Finance, 2015, 70, 5, 2099-2154
  19. “Bank Runs as an Equilibrium Phenomenon” (with A. Postlewaite), Journal of Political Economy, 95, 3, June 1987, 485-491.
  20. Competition for Deposits, Fragility, and Insurance“, (with C. Matutes), Journal of Financial Intermediation, 5, 1996, 184-216.
  21. Imperfect Competition, Risk Taking, and Regulation in Banking” (with C. Matutes), European Economic Review, 44, 2000, 1-34.
  22. Coordination Failures and the Lender of Last Resort: Was Bagehot Right After All? (with J-Ch. Rochet), Journal of the European Economic Association, 2, 6, December 2004, 1116-1147.
  23. “Strategic Complementarity, Fragility, and Regulation“, The Review of Financial Studies, 2014, 27, 12, 3547-3592
  24. http://www.fvea.es/economia.html

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Arellano González
Premi Rei Jaume I d'Economia
2013
Succeït per:
Enrique Sentana Ibáñez