Ignacio Bayón Mariné

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnacio Bayón Mariné
Ignacio Bayón Mariné en el palacio de la Moncloa.jpg
(1981)
Biografia
Naixement 14 de febrer de 1944 (1944-02-14) (75 anys)
Madrid
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre d'Indústria[1]
2 de maig de 1980 – 3 de desembre de 1982
RENFE logo.png  President de RENFE
3 d'abril de 1978 – 18 de juny de 1980
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació advocat
Partit polític UCD
Família
Cònjuge María Julia Pedraza Ramírez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Ignacio Bayón Mariné (Madrid 14 de febrer de 1944) és un empresari i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Generals en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[2]

Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[3] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.

Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[4]

En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[5] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Enrique Guzmán Ozámiz
President de RENFE
RENFE logo.png

1978-1980
Succeït per:
Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi
Precedit per:
Carlos Bustelo y García del Real
Ministre d'Indústria
Escudo de España (1977-1981).svg

19801982
Succeït per:
Carlos Solchaga Catalán