Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Garrigues Díaz-Cañabate
AR7311-A. President John F. Kennedy with Ambassador of Spain, Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (cropped).jpg
Biografia
Naixement 9 de gener de 1904
Madrid
Mort 24 de febrer de 2004(2004-02-24) (als 100 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Justícia[1]
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976
COA Spain 1945 1977.svg  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units
1962 – 1964
COA Spain 1945 1977.svg  Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu Vaticà
1964 – 1972
Activitat
Ocupació Diplomàtic i advocat
Partit FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Altres
Títol Q15983052 Tradueix
Cònjuge Helen Anne Walker[2]
Fills Antonio Garrigues Walker
Joaquín Garrigues Walker
Germans Emilio Garrigues Tradueix i Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate
Cronologia
persona centenària
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Biografia[modifica]

Durant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.

Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.[3]

Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.

Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.[4]

Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".[5][6]

És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.

La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.[7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Fernando de Meer Lecha-Marzo, Antonio Garrigues Embajador ante Pablo VI. Un hombre de concordia en la tormenta (1964–1972) (Cizur Menor [Navarra]: Editorial Aranzadi, 2007) (The Global Law Collection, Biographical Series).
  • Garrigues Díaz-Cañabate, Antonio. Diálogos conmigo mismo. Editorial Planeta, 1978. ISBN 978-84-320-5648-2. 
  • Universidad de Navarra. Cátedra Garrigues de Derecho Global. Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, 100 años. Editorial Aranzadi, 2004. ISBN 978-84-9767-389-1. 
  • Meer Lecha-Marzo, Fernando de. Antonio Garrigues, embajador ante Pablo VI: un hombre de concordia en la tormenta (1964-1972). Editorial Aranzadi, 2007. ISBN 978-84-8355-370-1. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Sánchez-Ventura Pascual
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1975- 1976
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Perpiñá Rodríguez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

1985-2004
Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo