Óscar Alzaga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÓscar Alzaga
Oscaralzaga29nov2012ur.jpg
Biografia
Naixement 29 maig 1942 (77 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 juliol 1986 – 9 juny 1987 – María Teresa Estevan Bolea →
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 novembre 1982 – 15 juliol 1986
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

19 gener 1978 – 2 gener 1979
← Juan Manuel Fanjul Sedeño
Circumscripció electoral: Madrid

Activitat
Ocupació Advocat i polític
Modifica les dades a Wikidata

Óscar Alzaga Villaamil (Madrid, 29 de maig de 1942) és un jurista espanyol, diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982, i 1986, president del Partit Demòcrata Popular i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en Dret en la Universitat de Madrid el 1964. Destacat deixeble de Luis Sánchez Agesta, assolí, el 1972, el títol de doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid. Va estar confinat durant l'estat d'excepció declarat al gener de 1969; primer a Cueva de Ágreda, després a Almenar de Soria (Sòria).

Va ser dirigent de les organitzacions demòcrates cristianes d'oposició al franquisme (1962 a 1975). Entre 1962 i 1963 va ser delegat electe dels Estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid. En 1962 va ser cofundador de l'agrupació il·legal Unió d'Estudiants Demòcrates, de la qual en fou durant un temps secretari general; també en aquest any va ser secretari de la secció juvenil de l'Associació Espanyola de Cooperació Europea (AECE), formant part de la seva Junta directiva fins a 1975. I en 1963 va ser cofundador de l'organització il·legal Unió de Joves Demòcrates Cristians, que, quan en 1965 va ser secretari general, va ingressar com a membre de ple dret en la Unió Internacional de Joves Demòcrates Cristians, de la qual en fou vicepresident. En 1963 també participà en la fundació de Cuadernos para el Diálogo.[1]

Entre 1963 i 1968 va ser membre de la directiva nacional de l'entitat il·legal Esquerra Demòcrata Cristiana, presidida per Manuel Giménez Fernández; i de 1967 a 1977 va ser membre de la directiva nacional d'aquesta mateixa entitat (des de 1969 denominada Esquerra Democràtica), presidida per Joaquín Ruiz-Giménez Cortés. En 1976 i 1977 va contribuir al fet que amplis sectors demòcrates cristians confluïssin en una oferta electoral de centre.

Va participar en la creació d'Unió de Centre Democràtic i fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1977[2] i 1979.[3] Va tenir una destacada participació en els debats de les Corts constituents. El president Adolfo Suárez li va oferir ser Ministre d'Educació i en 1980 ser Ministre d'Administració Territorial, la qual cosa va declinar per ser el portaveu d'UCD en la Comissió d'Afers Constitucionals i poc després, simultanejar-ho amb la Presidència de la Comissió de Justícia i Interior.

El 1981, el president Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo li va oferir en ajustos ministerials successius les carteres de Defensa, Cultura i Justícia, que tampoc va acceptar. En la subsegüent crisi d'UCD i després de l'abandó del partit per Adolfo Suárez (per constituir el Centre Democràtic i Social (CDS)) i de Francisco Fernández Ordóñez (per fundar una agrupació socialdemòcrata que immediatament després va desembocar en el PSOE), va contribuir a fundar el Partit Demòcrata Popular (PDP), que promptament va ser reconegut per la Unió Europea Demòcrata Cristiana. Després de la dissolució anticipada de les càmeres a fi d'agost de 1982 va subscriure un pacte de coalició electoral amb Alianza Popular.

A les eleccions generals espanyoles de 1982 va ser elegit diputat d'AP-PDP per Madrid.[4] Fou elegit diputat novament a les eleccions generals espanyoles de 1986 per Coalició Popular.[5] Aquest mateix any el PDP va trencar els seus acords amb Aliança Popular i el Partit Liberal. Llavors va renunciar al seu escó i es va retirar de la política.

Va continuar com a Catedràtic d'un dels dos Departament de Dret Polític de la Universitat Nacional d'Educació a Distància on imparteix classe en diferents assignatures. També ha exercit com a advocat en un despatx de Madrid fins a la seva jubilació en febrer de 2007. En 2010 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6]

Obres[modifica]

  • La primera Democracia Cristiana en España (1974)
  • Comentario sistemático a la Constitución Española de 1978 (1978)
  • Por la libertad de enseñanza (1985)
  • Derecho político español, según la Constitución de 1978 (1997)

Referències[modifica]

  1. Oscar Alzaga a mcnbiografias.com
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats, legislatura Constituent
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats, I Legislatura
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats, II Legislatura
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats, III Legislatura
  6. Medalla 42 de la RACMYP

Enllaç exterior[modifica]

«Obra de Óscar Alzaga» a Dialnet.


Càrrecs públics
Precedit per:
fundador
President del PDP
PDP.png

19821987
Succeït per:
Francisco Javier Rupérez Rubio
Premis i fites
Precedit per:
-
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 43

2010-2017
Succeït per:
Pablo Lucas Murillo de la Cueva